10.03.2026 - 17:00
|
Actualització: 10.03.2026 - 17:59
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha obert comportes avui per deixar anar 1.450 m³/s durant vint-i-quatre hores. L’objectiu és mobilitzar sediments cap a aigües avall i estudiar-ne l’evolució. Fins demà a la tarda, tècnics de la CHE seran a Amposta (Montsià) i Deltebre (Baix Ebre) per comprovar la terbolesa de l’aigua i calcular els sediments arrossegats.
El moviment de sediments s’ha potenciat tot coordinant el descens de la cota de l’embassament de Riba-roja amb l’obertura de comportes de Mequinensa, per arrossegar també els llots de la riba d’aquest embassament. L’actuació, que es va fer per primera vegada l’any passat, es completa amb l’obertura del pantà de Flix per garantir que la crescuda arribi al tram final del riu.
Cinquena crescuda controlada en el marc del GISDE
Aquesta és la cinquena crescuda controlada dins l’estratègia GISDE (Gestió Integral de Sediments a la Demarcació Geogràfica de l’Ebre). En cada operació, s’hi fan estudis per analitzar el comportament dels sediments. Aquesta és la primera crescuda controlada que es fa al març, aprofitant que hi ha molta aigua, cosa que fa possible mantenir obertes les comportes durant vint-i-quatre hores.
Els 1.450 m³/s alliberats han fet baixar la cota del pantà de Riba-roja fins als 63 metres, dos metres menys que en l’anterior crescuda. “Encara que no sembli gaire, dos metres en un pantà de 40 quilòmetres suposen emergir molts sediments i molts llots”, ha explicat el cap de l’oficina de planificació hidrològica de la CHE, Miguel Ángel García Vera. El tècnic ha afegit que immediatament després de l’obertura de Riba-roja es fa el mateix a Mequinensa, amb un cabal de 1.200 m³/s. “La idea és escombrar aquests sediments i mobilitzar-ne el volum més gran possible”, ha detallat.
Seguiment científic i noves proves pilot
Un dels objectius de l’operació és analitzar el trànsit dels sediments al llarg d’un tram de 30 quilòmetres del canal de la dreta de l’Ebre, entre Xerta (Baix Ebre) i Amposta. Hi participen equips de la CHE i investigadors d’universitat, amb moviments d’especialistes en barca per l’entorn de Riba-roja. També es vol calcular quants sediments arriben al delta i si en poden arribar fins al mar.
En la crescuda del maig de l’any passat es van analitzar les entrades de sediments pels canals de reg. “Aquestes crescudes controlades per als investigadors són potents”, ha remarcat García Vera.
Cabal ecològic i monitoratge innovador
El tècnic ha avançat que el pròxim pla hidrològic, que entrarà en vigor el 2027, establirà cabals de crescudes controlades en 61 embassaments de la conca per tal que cada presa pugui tenir les mateixes crescudes, que seran monitorades, estudiades i avaluades. Ha assegurat que serà “una línia de treball molt pionera, amb visió integral”, i que desperta “molt d’interès a escala mundial”.
García Vera també ha exposat que es valorava si es podien fer dues proves pilot: “Agafar sediments de barrancs laterals de l’Ebre, com el del riu Siurana i el de la Galera, per després deixar-los al curs del riu i, amb les crescudes controlades, que els empenyin” aigües avall.
