25.02.2026 - 14:14
|
Actualització: 25.02.2026 - 14:53
El CESID –l’organisme d’intel·ligència espanyol predecessor del CNI– va recollir que Juan Carlos I s’havia reunit de manera confidencial amb alguns dels principals autors del cop d’estat del 23-F poc abans del judici per aquells fets. L’objectiu, segons que recullen els informants, era evitar que la corona espanyola “no sortís lesionada del procés”. Aquesta revelació forma part dels documents secrets del 23-F que ha desclassificat el govern espanyol.
Segons que s’explica en una nota interna del CSID del 5 de febrer de 1982, titulada “Sobre entrevistes de S.M. El Rei amb militars implicats en el ’23-F'”, algú “molt important” de la casa reial espanyola es va entrevistar amb el general Alfonso Armada “matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés [judicial]”. Tot seguit, s’explica que també es va voler reunir amb el tinent general Jaime Milans del Bosch, però que aquest darrer va exigir que l’entrevista fos sense intermediaris. Arran d’això, va ser rei Juan Carlos I mateix qui s’hi va reunir d’amagat.
“En aquests cercles d’opinió s’assegura que, en efecte, el rei s’ha entrevistat confidencialment amb el T.G. Milans del B.“, deixa escrita la nota interna. Milans del Bosch era capital general de València en el moment del cop d’estat i va ser el responsable que aquell dia sortissin al carrer tancs de l’exèrcit per demostrar la potència del cop. La nota del CESID encara continua, i assenyala que, segons les fonts, “per sobre de tot, es pretén que la corona no surti lesionada del procés i que, en tot cas, els intents en aquest sentit no provinguin dels principals processats i de vocació monàrquica reconeguda”.
“No és un rumor popular”
Per reforçar la veracitat de la informació, la nota deixa clar que l’origen de la informació –que atribueix a nuclis qualificats d’opinió càntabres i ambients castrenses de Madrid– no són gent del carrer i que “fins i tot alguns d’ells estan integrats en el sector militar”.
L’autor de la nota informativa dóna prou veracitat als fets per a deixar-los per escrit, i els informants asseguren que són certs. “Si no fossin certs, el rumor seria greu; però en tot cas, si fossin de causalitat certa, també seria greu la manera com es filtren a la lleugera”, continua.
Finalment, en ratifiquen la credibilitat perquè diuen que tot plegat no forma part d’un “rumor popular”, sinó que forma part “d’espais d’opinió oïbles i quantitativament restringits”.
