15.03.2026 - 21:40
|
Actualització: 15.03.2026 - 22:34
El 15 de gener de 2001 hauria pogut ser un dia normal i corrent. Però el petit gest d’un emprenedor d’Alabama anomenat Jimmy Wales va convertir aquella data en una de les fites d’internet. Aquell dilluns va engegar l’ordinador i va saludar el món (“Hello, World!”) en una pàgina web que va batejar amb el nom de Wikipedia. Era l’acta de naixement –dos anys després de Google i dos anys abans de Facebook– d’una enciclopèdia lliure i col·laborativa, basada en la tecnologia wiki, que volia contenir tot el coneixement de la humanitat amb l’ajut de voluntaris.
Just dos mesos després de l’activació, un dels nombrosos col·laboradors de tot el món que es van sentir atrets de seguida per aquella proposta ambiciosa d’informàtica distribuïda també va engegar l’ordinador, d’Andorra estant, va entrar al domini Wikipedia.org i, en compte d’afegir-hi continguts o esmenes en anglès –tal com ja havia anat fent–, va decidir d’escriure-hi l’entrada àbac, en català. Aquell gest, ara fa vint-i-cinc anys, és considerat el moment fundacional de la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia, la segona que va tenir continguts, després de l’anglesa, i la tercera en el rànquing d’edicions, per ben pocs minuts de diferència respecte de l’alemanya.
“En aquell moment i durant molt de temps no hi vaig donar importància, a aquella entrada. De fet, l’havia oblidada i tot. Però, amb el pas dels anys, la Viquipèdia es va fer molt més coneguda i algú em va recordar que jo havia demanat de fer la versió catalana de la Wikipedia, perquè va veure un email de l’època on es comentava.” Ens ho explica l’informàtic Daniel José Queraltó (Igualada, 1973), que amb el nom d’usuari Cdani i IP andorrana va establir, inconscientment, les bases de la potent i influent comunitat viquipedista catalana.
Queraltó comenta a VilaWeb que en aquella època seguia tot de projectes d’informàtica distribuïda, “en la qual moltes persones col·laboren per impulsar càlculs matemàtics, investigacions astronòmiques o més idees”, i va ser llavors quan va descobrir que s’intentava engegar una enciclopèdia a internet. Del tot entusiasmat, va decidir d’implicar-s’hi. Entre els pioners de la Wikipedia com ell, ben aviat va sorgir el debat que fos multilingüe i no va dubtar a demanar que n’hi hagués una de catalana: “Senzillament, perquè és la meva llengua materna. Era natural, per a mi.” La resposta no va trigar gens. El 16 de març de 2001, Jimmy Wales mateix escrivia en una llista de correu interna: “Vull crear algunes wikipèdies en més idiomes. El francès i l’alemany estarien bé, i Cdani s’ha ofert a no imposar-nos el seu anglès terrible si en fem una en català. (Faig broma, però hi ha expressat l’interès.)”
Poques hores després, a les 2.41 del dia 17 (segons aquest registre), Queraltó començava a introduir la primera entrada a la Wikipedia en la nostra llengua. Per què àbac? “No hi ha cap secret ni cap èpica: és una de les primeres paraules del diccionari. És tan prosaic com això”, respon. En van venir unes quantes més, de contribucions signades pel seu alter ego Cdani, la majoria relacionades amb qüestions científiques i alguna cosa d’escacs, l’altra gran passió seva a banda la informàtica. De fet, ha estat dues vegades campió d’escacs d’Andorra, el 2002 i el 2010, i subcampió el 2019. I, unint totes dues fal·leres, d’ençà del 2013 desenvolupa la màquina d’escacs Andscacs, amb unes quantes participacions internacionals.
Sempre pendent de les novetats en el terreny d’internet, “que del 2001 al 2026 s’ha transformat de poc més que un joc de friquis a centre neuràlgic i vital de bona part de la societat i l’economia”, assegura que aquests últims anys ha dedicat bona part del temps lliure a la intel·ligència artificial: “Me n’he anat informant tècnicament i també l’he utilitzada per a saber-ne els punts forts i els febles. És massa important i sens dubte canviarà moltes coses.”
Una afirmació categòrica que inclou, de retruc, una reflexió no gaire optimista sobre el futur de la Wikipedia: si fa vint-i-cinc anys va tenir l’olfacte d’implicar-s’hi, ara s’ensuma turbulències fortes per a la iniciativa de Jimmy Wales que va enterrar les enciclopèdies tal com les coneixíem. En el context actual d’auge de les eines d’intel·ligència artificial, en Daniel creu que “serà cada vegada menys popular i, lamentablement, hi haurà menys gent que la mantindrà”. “És molt necessària i fiable, però li vaticino cada vegada menys suport.”

