16.02.2017 - 13:22
El director del Cite reclama dignificar les treballadores de la llar, de vegades en “semiesclavitud”
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
El director del Centro d’informació per a treballadors estrangers (Cite) de CC.OO. de Catalunya, Carles Bertran, ha avisat aquest dijous que la crisi econòmica i l’atur estan darrere de moltes dificultats que van trobar els estrangers el 2016 per tenir els requisits per mantenir i accedir a la regularitat administrativa.
En roda de premsa de presentació de la Memòria 2016 del Cite, ha explicat que el 2016 s’ha incrementat gairebé en 4 punts la irregularitat respecte al 2015, fins al 47%, i ha criticat els efectes negatius que té una legislació d’estrangeria que està més pensada per gestionar els fluxos d’entrada en un moment de creixement econòmic, però “incapaç de fer-ho correctament” en una situació de crisi de llarg termini.
El 13,4% de les consultes van ser sobre arrelament social, la qual cosa ha dit que mostra que hi ha un gran nombre de persones que porten més de tres anys en situació irregular i que ja podrien acollir-se a la regularització però que, al costat d’unes altres que demanen autoritzacions de treball i de residència, veuen problemes per falta de cotitzacions en la Seguretat Social, de contracte de treball i la finalització de subsidis.
SERVEI DOMÈSTIC
També han criticat greus dificultats que han trobat per demanar cites en l’oficina d’estrangeria el 2016, i ha reivindicat la necessitat de dignificar el treball en el servei domèstic, perquè és el sector “amb més irregularitat” –el 44,4% sense contracte–, precari i temporal i on veuen més dificultats per millorar les seves condicions perquè no poden fer-se inspeccions de treball.
Ha alertat que en ocasions es dóna en “condicions de semiesclavitud”, vinculada al fet que en ocasions no es considera ni treball, i ha manifestat la necessitat que la societat catalana reflexioni sobre la seva visió sobre aquest tipus de treball, majoritàriament femení i a càrrec de dones d’origen llatinoamericà, i que com qualsevol un altre aporta a l’economia.
MÉS CONSULTES
Les oficines del Cite, que ha complert 30 anys, van atendre el 2016 10.532 persones en 15.475 visites, en les quals han plantejat 28.193 consultes, amb una mitjana d’1,47 visites per persona i d’1,82 consultes per visita, i ha destacat l’augment del 9% en l’últim any de les persones ateses respecte al 2015, i d’un 19% en les consultes que han realitzat.
Aquest petit increment de persones ateses arriba després d’un decreixement que es va donar fins al 2013, perquè va haver-hi moltes persones que van abandonar el país perquè no van trobar treball, després que el 2005 s’arribessin a xifres màximes.
Els principals motius de consulta han estat les targetes comunitàries (14,9%) –que ha passat a ser el primer motiu aquest any– i la renovació de l’autorització de residència (14,4%), seguits de l’arrelament social (13,4%), la renovació de l’autorització de treball (9,5%) i el reagrupament familiar (9,5%).
El principal país d’origen de les persones ateses és el Marroc (13,6%), però els vuit següents són països llatinoamericans, una procedència que supera el 50%, mentre que, en edats, hi ha hagut un desplaçament cap a edats més elevades, amb el 55,07% de les persones ateses entre 32 i 51 anys, la qual cosa entre altres aspectes explica que la immigració s’està “estabilitzant” a Catalunya.
Ha indicat que les dades, de les 33 oficines que hi ha a Catalunya, no són extrapolables al total de la població perquè responen persones amb problemàtiques concretes que acudeixen a les oficines, encara que sí que són un excel·lent observatori per detectar les problemàtiques que s’estan generalitzant i requereixen que s’abordin.
MANIFESTACIÓ
S’ha referit a la manifestació que aquest dissabte reivindicarà l’acolliment de refugiats, organitzada per la campanya ‘Casa nostra, casa vostra’, i ha dit que a més d’expressar la voluntat d’acollir persones que es troben en camps, també té l’objectiu de parlar dels quals ja estan a Catalunya i de com es fa l’acolliment.
Ha destacat que molts dels migrants que arriben per la frontera sud fugen de règims totalitaris i altres motius pels quals podria considerar-se’ls demandants d’asil, encara que ha dit que la política espanyola és molt restrictiva i es deneguen moltes sol·licituds de refugi, per la qual cosa hi ha persones que acudeixen al Cite per demanar vies alternatives.
