21.01.2026 - 20:00
|
Actualització: 21.01.2026 - 21:52
La jutgessa de la gota freda prendrà declaració demà –com a testimoni– a Cayetano García Ramírez, que el 29 d’octubre era secretari de Presidència i avui és secretari d’Economia. És, de fet, l’únic membre de l’entorn més tancat de Carlos Mazón reciclat per l’administració de Juanfran Pérez Llorca.
L’interès de la jutgessa és de saber més detalls del procés de presa de decisions al CECOPI el dia de la gota freda. El 29 d’octubre de 2024 de vesprada, García va tenir contacte amb l’ex-consellera Salomé Pradas, que tenia el comandament únic de l’emergència; amb José Manuel Cuenca, que era el cap de gabinet de Carlos Mazón; i amb Mazón mateix, minuts abans de la tramesa de l’alerta a la població.
Cayetano García Ramírez, l’única persona del nucli dur de Carlos Mazón que va romandre al palau aquell dia, va declarar el 15 de desembre en la comissió d’investigació del congrés espanyol i va explicar quina havia estat la seua activitat.
Va començar explicant què havia fet a migdia, quan va aprofitar el recés de l’hora de dinar per dur a Xàtiva i Benigànim, amb el seu cotxe particular, el cap de gabinet, José Manuel Cuenca. Partiren cap a les dues i, segons el seu relat, durant el trajecte no van parlar ni de la pluja ni de la gota freda. Cuenca va quedar a Xàtiva i García Ramírez va tornar a palau. A la ràdio del cotxe va sentir les paraules alarmants del batlle d’Utiel, Ricardo Gabaldón. Diu que eren les 16.11 i en aquell moment va telefonar a Salomé Pradas. La reunió del CECOPI encara no havia començat, però Prada li va comunicar que l’UME ja es començava a desplegar.
Preparar un decret d’ajudes per a Utiel
Segons que va dir al congrés, García va arribar al palau a les 16.30 i es va posar a treballar en un decret d’ajudes per als damnificats d’Utiel. En cap moment, diu, no fou conscient que la situació fos tan complicada en unes altres comarques i que, a mesura que passaven les hores, la cosa empitjorava més i més. Això, a desgrat d’haver parlat unes quantes vegades amb el cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i amb Salomé Pradas per l’interès de l’ex-consellera de confinar la població, perquè l’embassament de Forata perillava de trencar-se.
Va dir que en cap moment no va saber res de Carlos Mazón, perquè ell no li duia l’agenda, i va insistir que la seua obsessió era fer un decret d’ajudes per als damnificats d’Utiel. A les 19.20 va enviar un esquema d’aquest decret per WhatsApp a Carlos Mazón. García Ramírez va facilitar a la jutgessa un document notarial amb les converses i tothom ha pogut veure l’expressió que va emprar per a advertir el president de la gravetat dels fets: “Hi haurà una fotracada d’afectats” (com que el missatge era en castellà, va escriure “un huevo”).
En els missatges hi ha, efectivament, l’esquema de les ajudes que va planificar. També ho va enviar a Cuenca, que havia quedat varat en la carretera intentant d’arribar a València després de l’excursió a Xàtiva.
Mentre passava tot això, Carlos Mazón continuava absent i desenganxat de l’emergència. Els missatges enviats per García, un dels seus homes forts, no els va veure fins a les 20.13, quan feia dos minuts que s’havia llançat l’Es-Alert i encara no havia arribat al CECOPI. La resposta és seca i tallant. Únicament li diu: “Ben preparat.” García li va comentar que havia rebut l’alarma i li va demanar si necessitava res d’ell aquell vespre. Mazón li va respondre amb un “no”. I ja no va haver-hi més comunicació escrita entre el president i un dels seus homes forts.
Cayetano García haurà de respondre, també, sobre el bescanvi de telefonades i missatges entre ell i Cuenca i l’advocacia de la Generalitat per a respondre els dubtes de l’ex-consellera Salomé Pradas sobre la possibilitat de confinar la població. Pradas volia fer-ho, Cuenca li responia que res de res, i que en tot cas ho havia de consultar amb l’advocacia. Ella deia que la llei d’emergències li ho permetia. En l’acarament que van tenir en el jutjat la setmana passada, Pradas va dir que quan Cuenca li deia que “tranquil·la” o que “res de res”, era el president que parlava.
