Catorze universitàries acusen d’assetjament sexual un catedràtic emèrit de la UB

  • El professor està especialitzat en violència de gènere, ja no fa classes i té previst de jubilar-se al setembre

VilaWeb
02.07.2025 - 16:01
Actualització: 02.07.2025 - 20:21

Una advocada ha fet arribar una carta al rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia, en què catorze universitàries acusen el catedràtic emèrit del centre d’assetjament sexual, Ramon Flecha d’assetjament sexuals. Els fets haurien tingut lloc fa uns vint anys. Flecha va ser director del grup de recerca CREA fins al 2006, actualment és catedràtic emèrit de la UB, i té previst jubilar-se al setembre. Ara fa anys que no dóna classe, però precisament el catedràtic havia destacat com a especialista en violència de gènere i suport a les víctimes d’assetjament.

Diverses estudiants, becàries, investigadores i doctorandes asseguren ara que van mantenir relacions sexuals amb Flecha en un context de clara desigualtat jeràrquica i d’abús d’autoritat. Ho han explicat a través d’una carta que una advocada ha presentat a la universitat en nom de les víctimes… “Jo era becària del seu grup d’investigació, ell es va llançar sobre mi i només recordo que vam acabar a la seva habitació” explica una de les denunciants.  “Entens que o passes per això o abandones la teva carrera a l’acadèmia” explica una altra. I una altra encara afegeix: “Ell insistia que ningú no ho podia saber”.

Denuncies arxivades

Fonts de la UB han indicat que les denúncies internes que consten a l’arxiu de la universitat referents al grup CREA són de fa vint-i-un anys i nou, respectivament. Els fets denunciats el 2004 són per gestió de beques, gestió econòmica, publicacions i funcionament intern del grup. Pel que fa al 2016, són per “comportament sectari i abusos psicològics”. Segons la UB, les dues denúncies es van elevar a la fiscalia i totes dues van quedar arxivades. Després de les investigacions practicades, l’última a càrrec de la Guàrdia Civil, es va concloure que no hi havia fets constitutius de delicte, ni proves objectives d’infracció penal. D’ençà d’aleshores, la UB assegura que no ha rebut cap denúncia interna relacionada amb les activitats de CREA.

D’altra banda, les mateixes fonts han indicat que en la carta que l’advocada ha fet arribar al rector, i que ha estat resposta pels serveis jurídics, no es concreten els fets exactes ni les persones afectades, i tampoc la vinculació que aquestes tenen amb la UB. S’afegeix que tampoc es diu expressament a qui denuncien, tot i que sí que es parla del doctor Flecha, però “també de manera genèrica del CREA”. Així, sostenen que tenen difícil d’actuar per aquests fets perquè ningú ha informat a la UB que s’hagin produït.

En tot cas, la UB ha posat a disposició de les denunciants els canals segurs que tenen, com la Unitat d’Igualtat i la Bústia Ètica de la UB, per a denunciar els fets que relaten. El centre ha defensat que la seva política és de tolerància zero amb qualsevol classe d’assetjament, discriminació o actuacions que vulnerin el benestar de la seva comunitat. Sobre això, han explicat que quan els arriben situacions d’aquest tipus, s’activa el protocol, i que permet d’actuar cautelarment contra membres de la comunitat UB a partir de proves contrastades i de testimonis acreditats.

Tot i que el centre no està adscrit a la UB d’ençà del 2020, la universitat ha trobat, arran d’aquest cas, que encara fa servir el domini ub.edu, fet que ningú no havia detectat fins ara i ha indicat que es resoldrà.

Flecha diu que hi ha una campanya en contra seva

En dues publicacions a la xarxa social X, Flecha diu que una víctima de violència a qui va ajudar ha preparat una campanya en contra seva perquè no va voler col·laborar “a encobrir un sacerdot ortodox”. “Sempre he donat suport a les víctimes que m’ho han demanat. Els qui les agredeixen m’han amenaçat amb diferents paraules però amb el mateix contingut: que si els donava suport, em destruirien inventant-se el que fos instrumentalment eficaç per fer-ho”, relata.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor