Bloomberg · Alex Wickham i Ben Bartenstein

Rere bastidors, els Emirats Àrabs Units (EAU) i Catar han començat a pressionar els seus aliats per fer front comú i persuadir Trump que cerqui una solució ràpida al conflicte amb l’Iran.

L’objectiu –segons que expliquen fonts diplomàtiques consultades per Bloomberg– és formar una coalició àmplia per a promoure una fi pactada del conflicte i evitar una tensió creixent a la regió, que podria abocar a la crisi el mercat mundial de l’energia. Aquestes fonts accedeixen a parlar anònimament amb Bloomberg per tractar assumptes que no han transcendit.

Una anàlisi del govern catarès, a la qual ha tingut accés Bloomberg News, adverteix que el preu del gas natural es continuarà enfilant si el trànsit marítim d’aquesta àrea roman aturat a mitjan setmana.

El conflicte s’ha escampat ràpidament per la regió d’ençà dels primers atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran, dissabte, fins al punt d’involucrar països que pretenien mantenir-se’n al marge, però que s’han trobat que les seves bases, infrastructures o ciutadans s’havien convertit en blancs de les represàlies iranianes.

Ahir, Catar interrompé la producció de gas natural liquat a la central d’exportació més gran del món, després d’un atac amb drons iranians. La decisió disparà el preu del gas al mercat europeu més d’un 50%.

De portes endins, tant els EAU com Catar treballen contra corrent per millorar ràpidament sengles capacitats antiaèries, segons que expliquen a Bloomberg algunes fonts. Ni l’un govern ni l’altre no ha respost a les preguntes de Bloomberg per a aquest article.

Els EAU han demanat ajuda als aliats en matèria de defensa aèria d’abast mitjà, i Catar n’ha demanat per contrarestar els atacs amb drons, que les fonts consultades per Bloomberg expliquen que han esdevingut una amenaça més gran que no pas els míssils balístics iranians. Al ritme d’ús actual, les reserves d’interceptors de míssils del país s’exhauriran d’ací a tres dies o quatre, segons una anàlisi interna del govern catarès consultada per Bloomberg.

Ahir Catar anuncià que havia derrocat dos avions iranians de combat Sukhoi Su-24 i havia interceptat set míssils balístics iranians, a més de cinc drons. Cap dels projectils abatuts no causà danys materials ni personals. Poques hores abans, el Ministeri de Defensa comunicà que dues infrastructures clau –un dipòsit d’aigua d’una central elèctrica a la ciutat de Mesaieed i una planta de producció d’energia a Ras Laffan– havien estat atacades per drons iranians.

Aquests darrers dies, el president dels EAU, Mohamed bin Zayed al-Nahyan, i l’emir de Catar, Tamim bin Hamad al-Thani, han tingut converses telefòniques amb dirigents europeus, com ara el primer ministre britànic, Keir Starmer; el president francès, Emmanuel Macron; i el canceller alemany, Friedrich Merz.

Els països del golf Pèrsic –i especialment Catar, amb forts vincles comercials amb l’enviat del govern nord-americà a la regió, Steve Witkoff, i el seu predecessor durant el primer govern Trump, Jared Kushner– han passat mesos fent crides a la moderació, segons que expliquen a Bloomberg diversos diplomàtics occidentals amb coneixement de les negociacions.

Durant les setmanes anteriors als atacs, diuen aquestes fonts, les monarquies de la regió presentaren a Trump la visió d’un Iran post-teocràtic lliure de sancions i reobert al capital occidental.

La idea arrelà en l’imaginari de Trump i el seu equip, que passaren a veure un hipotètic canvi de règim a l’Iran com una oportunitat comercial semblant a la reobertura del sector petrolier veneçolà després de la captura de Nicolás Maduro. Un dels diplomàtics cataresos que participà en les negociacions, segons que afegeixen aquestes fonts, fou Ali al-Thawadi, que forma part de la Junta de Pau i que ha assistit a algunes de les converses entre els Estats Units i l’Iran.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb