21.01.2026 - 21:40
D’ençà de dimarts al vespre, milers de persones no poden agafar el tren. Ni els de rodalia ni els de mitjana distància. A més, la AP-7, en sentit sud, restarà tallada durant dies. Els autobusos, si n’hi ha, són clarament insuficients; sovint, senzillament, no n’hi ha. El resultat és un col·lapse monumental –històric– que ha paralitzat la mobilitat d’una part significativa del Principat. Qui pot teletreballar, i li ho permeten, s’hi acull. Qui té cotxe particular, cerca rutes secundàries. I qui depèn del transport públic per a arribar a la feina o a casa, simplement no hi arriba.
Som un país sense govern? Perquè ho semblem. O com s’explica, si no, que s’ature la major part de la mobilitat sense preparar ni donar cap alternativa a ningú? I com és que s’informa la gent amb comptagotes sobre tot allò que passa. I, sobretot, com és que van passant les hores i continuem sense saber si demà podrem viatjar o no, si podrem arribar a casa o la feina?
Aquesta situació que vivim al Principat és la que hom podria esperar d’un territori sense govern. On ningú no assumeix la responsabilitat de les coses que hi passen. On tothom s’amaga darrere el fet que les competències són fragmentades, que les decisions es prenen lluny, que la capacitat de resposta depèn d’organismes aliens que tenen unes altres prioritats, fins i tot rere fantasmagòriques negociacions de futur. Però més val que no ens equivoquem: això que vivim no és una crisi de transport i prou. És també l’evidència nua d’una absència clamorosa de govern real. Catalunya no té govern, ara mateix.
I si ho dic tan clar és perquè un govern de debò no deixa que milers de ciutadans es troben atrapats sense poder fer vida normal, sense alternatives. Perquè un govern de veritat té protocols d’emergència, té capacitat de resposta immediata, té mitjans mobilitzables en poques hores per a capgirar qualsevol situació, per més difícil que siga. Però, sobretot, perquè un govern de veritat sent la urgència al mateix moment que la senten els seus ciutadans, perquè és a prop de la gent, perquè és d’ací, perquè la seua raó de ser –sembla mentida que s’hagen d’explicar obvietats com aquesta– és resoldre exactament situacions com la que vivim aquestes darreres hores. O impedir que passen.
La cosa és especialment greu –encara més– perquè quan les infrastructures fallen una vegada i una altra i una altra, quan la resposta és sistemàticament insuficient, quan no hi ha previsió ni res que s’hi assemble i s’ha d’improvisar cada vegada que en passa una de ben grossa, el problema ja no és l’anècdota d’un dia; deixa de ser conjuntural i esdevé estructural. I aleshores l’estructura que falla no és sols la dels trens o la de les carreteres, sinó l’estructura del poder. O, més ben dit, de l’absència de poder.
PS1. Continuant amb les estrenes de VilaWeb Televisió, ahir arribà el torn de La taca d’oli, el nou programa d’entrevistes que farà cada dimecres Ot Bou. Va començar fent una repassada, amb Elisenda Paluzie, de l’acord entre ERC i el PSOE sobre finançament, anunciat a bombo i platerets, i de l’estat de salut de l’independentisme, en general. Vegeu-ne el vídeo: “‘La taca d’oli’, amb Elisenda Paluzie: diners sense sobirania i el futur de l’autodeterminació”.
PS2. El xoc d’un tren de la R4 contra un mur de contenció a Gelida, on va morir un maquinista de vint-i-vuit anys, ha fet que es tornàs a parlar de l’estat de la xarxa ferroviària de Catalunya. Per aclarir conceptes, Pol Baraza ha entrevistat Joan Carles Salmeron, director del Centre d’Estudis del Transport i expert en Rodalia: “Una part important dels problemes de Rodalia són causats per la manca d’inversions”.
PS3. Albert Forcades és citat a declarar com a investigat avui al matí a Manresa, arran de la denúncia d’un mosso d’esquadra, que l’acusa d’haver-li clavat un colp durant la protesta contra Felipe VI a Montserrat. Forcades, que nega la versió policíaca i diu que el colp va ser d’un altre agent, reconeix a VilaWeb que està inquiet per la declaració judicial, però alhora està molt emocionat i agraït per les expressions de solidaritat rebudes. Les mereix totes, perquè és una d’aquelles persones que fa anys i panys que està al peu del canó i no falla mai a ningú. Arnau Lleonart ens n’explica el cas en aquest article.
PS4. I avui, dijous, a les vuit del vespre en directe i després a la carta, torna La tertúlia proscrita. I parlarem de Filmin i el famós documentari dels policies espanyols. Us hi esperem.
