Catalunya recupera bona part del turisme estranger

Les pernoctacions de viatgers forans han crescut d’un 186% interanual al juliol, però encara han estat d’un 11% menys que no pas el 2019 · Les de catalans, que van créixer durant la pandèmia, ja representen el 17% del total

Jordi Goula
24.08.2022 - 19:48
Actualització: 24.08.2022 - 19:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El nombre de pernoctacions en establiments hotelers ha crescut d’un 92,3% interanual a Catalunya al juliol, segons l’enquesta d’ocupació hotelera de l’INE i l’Idescat. Les pernoctacions del turisme dins l’estat espanyol creixen d’un 10,7%; d’aquestes, les fetes per viatgers catalans creixen d’un 1,4% i les de viatgers procedents de la resta de l’estat espanyol, d’un 23,8% interanual. Mentrestant, les del turisme estranger augmenten d’un 186,0% interanual. Per marques turístiques, Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada són les que concentren més pernoctacions (2,2 milions, 2 milions i 1,8 milions, respectivament) amb variacions interanuals positives del 121,9%, 63,0% i 91,3%, respectivament. Aquest és el resum breu que ha fet l’Idescat de les dades sobre el turisme a Catalunya del mes passat.

Les xifres són bones i reflecteixen que la gent, malgrat els maldecaps originats per la inflació, ha decidit de canviar d’aires al juliol. Les perspectives per a l’agost són semblants, per la qual cosa podem avançar que el turisme ha salvat la temporada i molts llocs de feina. És un petit oasi –però molt important– enmig d’una situació preocupant de cara als mesos vinents. No soluciona les dificultats que tenim a sobre, però no les ha empitjorades, cosa que ja és prou significativa, en aquests temps.

I ho és perquè, malgrat l’optimisme que es respirava ara fa unes quantes setmanes, hi havia una certa recança, no sempre expressada, sobre dos aspectes fonamentals que s’han engrandit aquests darrers temps. El primer era l’efecte del preu. L’assistència excepcional que s’espera en certes zones en fa pujar els preus, especialment en el sector hoteler. Cal anar amb compte amb l’anomenat efecte tisora –augment dels preus contra la qualitat percebuda i real del servei–, que pot afectar la satisfacció i, per tant, l’atractiu a llarg termini del país, respecte d’unes altres destinacions.

I un segon és l’efecte del tipus de canvi. La paritat recent de l’euro amb el dòlar pot tenir un doble efecte en les pràctiques turístiques. D’una banda, hi ha l’aspecte positiu, que és l’augment del poder adquisitiu dels clients nord-americans i, per tant, potencials ingressos addicionals. I d’una altra, significa que creixen els costs dels serveis turístics que depenen del dòlar, especialment del transport aeri i de l’energia.

Sembla que el primer entrebanc ha estat superat, de moment, pel desig de moviment de la població, que ha fet mans i mànigues per assegurar-se unes vacances després del llarg període d’immobilitat causat per la pandèmia. I, respecte del segon, cada establiment sap els resultats finals, amb les possibles reduccions de marges que puguin tenir.

Però l’aspecte més important és que els 5,5 milions de pernoctacions de viatgers estrangers han estat tan sols un 11% per sota de les registrades en l’any de referència (rècord a Catalunya), el 2019. En canvi, les de dins l’estat espanyol han crescut considerablement. Concretament, les dels catalans, d’un 21%, i les de viatgers de la resta de l’estat, d’un 10%. Això fa que el total hagi arribat gairebé a la mateixa xifra, solament un 3% per sota del 2019.

Això indica que el primer estiu postpandèmia ha canviat una mica el pes de les procedències. Així, el nombre de viatgers registrats en establiments hotelers creix d’un 66% interanual, amb un augment en el turisme dins l’estat espanyol i l’estranger del 5,2% i 160,2%, respectivament. I, per país de procedència, els turistes de l’estat francès, el Regne Unit i Alemanya són els que han fet més pernoctacions en termes absoluts (991.400, 721.00 i 401.800, respectivament), amb variacions interanuals positives del 61,5%, 1.231,6% i 175,1%, també respectivament.

Quan comentava l’efecte dels preus, el motiu és prou evident quan mirem el cost de l’estada a Catalunya d’enguany. La mitjana per habitació ocupada ha crescut d’un 29% sobre l’any passat (i d’un 14% sobre el 2019), amb diferències fortes entre categories. Així, en els hotels de cinc estels, la pujada ha estat d’un 29%, pràcticament igual que en els de quatre, mentre els que més han crescut han estat els d’un estel, amb un 61%. Són pujades importants, sense dubte, que potser expliquen, en part, que hagin vingut menys estrangers, que haurien preferit opcions més econòmiques en uns altres països.

De totes maneres, el turisme que ha vingut al juliol sembla de poder adquisitiu més alt. Així, les pernoctacions totals han crescut d’un 211%, però destaquen sobre la resta les d’hotels de cinc estels, que han augmentat d’un 247%, el més destacat entre totes les categories. En canvi, en els d’un estel, el creixement és del 181%, el més baix de tots. Probablement, la procedència pot detallar aquestes diferències. Com ja he dit, els francesos són els més significatius –amb gairebé un milió–, els segueixen els britànics –amb més de 700.000–, alemanys i belgues –al voltant de 400.000– i després vénen els nord-americans, amb 350.000, amb un creixement acumulat durant l’any de gairebé el 1.000%. Pagar els hotels amb un dòlar, que s’ha revaluat front l’euro en més d’un 20% en pocs mesos, pot tenir a veure amb la facilitat de despesa superior.

Quant a les taxes d’ocupació d’habitacions, també hi ha diferències significatives segons les categories i les zones geogràfiques. Els hotels de quatre estels encapçalen aquesta classificació, amb un 88%, seguits dels de tres estels, amb un 79%. Els de cinc estels han ocupat el 73% de les seves habitacions i els més senzills, al voltant del 71%. Quant a l’ocupació per zones, la ciutat de Barcelona, amb un 89%, les encapçala i resten més enrere, la Costa Daurada, amb el 79%, el litoral central, amb un 77%, i la Costa Brava, amb un 76%.

Manca veure què ha passat a l’agost, si bé tot apunta, per declaracions d’uns quants hotelers, que les ocupacions han estat semblants i la temporada, sense ser de rècord, ha recuperat bona part d’allò que es va perdre els anys de la pandèmia. No puc acabar sense insistir en la importància que té el turisme interior català, que ha crescut molt durant la pandèmia, i ha representat gairebé el 17% del total de pernoctacions al juliol. Pensem que el 2019 amb prou feines arribava al 13%. En definitiva, són diners de casa gastats a casa.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes