12.09.2025 - 01:50
El diumenge 14 de setembre, a les 18 h, al Monestir de Valldonzella (Barcelona), tindrà lloc un esdeveniment cultural i espiritual de primer ordre: la representació de l’Ordo Virtutum, el drama musical al·legòric compost per l’abadessa benedictina Hildegarda de Bingen cap a l’any 1151.
Es tracta d’una fita rellevant: és una obra que rarament es representa, perquè és antiga i complexa interpretativament. Barcelona, Montserrat, Poblet i Lleida s’han convertit en espais pioners en la recuperació i difusió d’aquesta peça medieval d’extraordinària bellesa, de la mà del grup de música Viriditas mundi, sorgit de l’àmbit montserratí de Sinclètica, l’escola monàstica del Monestir de Sant Benet.
Una obra única a la història de la música
L’Ordo Virtutum és el drama espiritual cantat més antic que tenim conservat íntegrament, tant en la seva notació musical original com en el text llatí. Hildegarda hi presenta, amb un llenguatge simbòlic i poètic, la lluita de l’Ànima humana per a assolir la salvació. Les Virtuts encarnen les forces celestials que l’ajuden en el combat contra el diable, l’únic personatge de l’obra que no canta, sinó que esbronca i escridassa, cosa que el converteix en l’antagonista de l’harmonia còsmica divina.
Aquest drama, estretament vinculat a la vida monàstica, però obert també de ple a l’ànima humana, reflecteix la vàlua de seguir el camí espiritual, que mena a una vida virtuosa, plena de joia, malgrat que el món sigui ple de temptacions i de perills.
Una posada en escena fidel a Hildegarda
La representació comptarà amb la direcció musical de Rosa M. Aguadé, la direcció escènica de Teresa Forcades, i la participació de les instrumentistes Neus Santesmasses (organetto medieval) i Sandra Florence (arpa medieval).
El vestuari i l’attrezzo, dissenyats i elaborats de manera minuciosa per Cristina Forcades, es basen en les descripcions que la mateixa Hildegarda fa al Scivias (lib. III) i en les miniatures il·lustrades originals del seu còdex. Aquestes imatges ens ofereixen detalls únics sobre l’aparença i atributs de cada virtut i del diable, informació absent en unes altres obres medievals coetànies.
La recerca musicològica i textual
La partitura que es podrà sentir a Valldonzella és fruit d’una recerca filològica i musicològica. Es basa en la transcripció moderna en notació gregoriana de Barbara Stühlmeyer (Hildegard von Bingen. Lieder, 2012) i en el Riesencodex, manuscrit de final del segle XII conservat a Wiesbaden, que conté el text llatí i la notació neumàtica originals. En els passatges dubtosos de la transcripció, s’ha optat per llegir directament aquesta notació neumàtica, i, quant al text llatí, s’ha emprat l’edició crítica de l’obra feta per Eulàlia i Mariona Vernet (Edicions UB, 2018). El text complet es podrà seguir en català per unes pantalles gràcies a l’adaptació teològica que n’ha fet Teresa Forcades.
