Catalunya i el País Basc demanen a Brussel·les de poder-se endeutar per invertir en habitatge assequible

El govern de la Generalitat i el govern del País Basc han signat una estratègia conjunta per a demanar a la Comissió Europea una política “estructural” d’inversió en habitatge eximida de les regles del dèficit. “La Unió Europea se la juga en l’habitatge”, ha dit el conseller d’Habitatge èuscar, Denis Itxaso, en una compareixença conjunta amb la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Tots dos governs han volgut aprofitar que la Comissió té, per primera vegada, un comissari d’Habitatge, el socialdemòcrata danès Dan Jørgensen. 

El paquet de mesures que plantejaran a Brussel·les demana un tractament financer específic per a l’habitatge, amb un paper especial del Banc Europeu d’Inversions, i una línia permanent de fons per a donar suport als governs en la construcció d’habitatge assequible i en la rehabilitació energètica a gran escala del parc residencial. “Necessitem un tractament específic que permeti als governs d’endeutar-se més enllà d’allò que dicten les estrictes normes actuals”, ha dit Itxaso. 

Tant Itxaso com Paneque són socialistes –al País Basc, el PSE és el soci minoritari del PNB en la coalició de govern–, tot i que, durant la compareixença, també han aflorat diferències entre sengles polítiques d’habitatge. La llei del sòl del País Basc, per exemple, estableix que en els nous planejaments hi hagi d’haver el 75% d’habitatge de protecció oficial, mentre que, en l’anunci de l’altre dia que dinamitzaria la construcció, el president Salvador Illa va parlar de prop d’un 40%. Paneque ha parlat d’arribar a un 50% com a “dada òptima”, i Itxaso ha aclarit que volen rebaixar el 75% perquè tot sovint es troben que desincentiva els promotors. De tota manera, però, no es plantegen de baixar més del 60%. 

Per una altra banda, tots dos han coincidit que hi ha polítiques respectives que els agradaria d’implementar. Paneque ha declarat un interès especial per les polítiques basques de suport la petit tenidor per a poder activar mercat de lloguer, i Itxaso ha dit que voldrien implementar un full de ruta semblant al Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya, que planifica per als pròxims vint anys les polítiques en aquest àmbit.

Paneque ha evitat de donar més detalls sobre l’anunci d’Illa al debat de política general, que es va comprometre a activar la construcció de 210.000 habitatges nous, privats i públics –sumats als 50.000 de públics que va anunciar l’any passat. Illa va parlar de vint-i-tres àrees prioritàries, però el govern encara no les ha fetes públiques. La consellera ha dit avui que no les faran públiques fins que no hagin començat les converses per a comunicar-ho als batlles dels municipis afectats, un aspecte especialment sensible atès que, en bona part del sòl urbanitzable pendent de planejament, la paràlisi es deu a conflictes locals.