11.03.2021 - 19:50
La creació de noves empreses és un dels factors indicatius de la vitalitat d’una societat. Habitualment, Madrid supera la xifra de Catalunya, entre més raons, per factors no econòmics –com ara la capitalitat de l’estat–; per això, quan la situació és la contrària és notícia. I, durant el mes de gener, a Catalunya s’han creat 1.653 societats i a Madrid, 1.626. Això vol dir que, malgrat tots els problemes que arrosseguem, mantenim un nivell de vitalitat destacable en l’àmbit empresarial. A tot l’estat espanyol, s’han creat 7.811 societats mercantils, un 9,8% menys que el mateix mes del 2020. De manera que les coses encara no van bé, però pensem que fa pocs mesos les baixades eren de dos dígits.
Ara, més enllà de la bona notícia, m’he mirat amb detall què ha passat en un altre apartat, el de les dissolucions d’empreses. Al gener n’hi va haver 3.011, un 15,9% menys que el gener de l’any passat. Per tant, d’aquest punt de vista, les coses haurien d’haver anat una mica millor que no l’any passat. I he mirat de seguida la comparació Catalunya-Madrid. Doncs resulta que a Catalunya hi ha hagut 222 societats dissoltes i a Madrid, 880. Gairebé quatre vegades menys ací que allà. Potser és cosa del gener, he pensat, i he mirat tot seguit l’any 2020 complet. I aquí he confirmat la sorpresa (per a mi, és clar). Resulta que a Catalunya de dissolucions n’hi hagué 1.539 empreses i a Madrid, 6.715. Una altra vegada unes quatre vegades menys. Això no pot pas ser un fet aïllat del mes de gener passat, doncs. Hi ha d’haver més raons.
I em demano: per què a Madrid es dissolen quatre vegades més de societats que a Catalunya? M’ho respon Albert Colomer, assessor de creació d’empreses de la CECOT. I, com m’imaginava, hem de sortir del món estricte de l’economia per trobar-hi possibles raons. Em fa un advertiment preliminar. “Són dades que vénen dels registres mercantils provincials i el retard entre quan es presenta la dissolució i quan surt com a estadística pot ser important”, em diu. Bé, hi comptarem, però el fet important, el fons de la qüestió, vist que s’acompleix també durant tot l’any passat, té explicacions.
Em recorda l’episodi de l’últim trimestre del 2017, amb la famosa “fugida” d’empreses que no era tal, sinó un simple canvi de seu mercantil. Doncs partim d’aquí, de l’atracció de Madrid com a capital. En aquest cas de les dissolucions, poden ser empreses de qualsevol província de l’estat espanyol que hagin pres aquesta decisió i que eren registrades, pels motius que fossin, a Madrid. Apareixerien com a dissolucions madrilenyes però en realitat podrien ser murcianes o asturianes, per exemple. És el mateix fenomen que infla les empreses creades a Madrid cada mes, que poden tenir l’activitat molt lluny, però que estatísticament compten com a fruit de la laboriositat dels madrilenys. Evidentment, en aquest cas de les dissolucions és igual, però a l’inrevés.
Em parla d’un segon aspecte: “Aquí les pimes són més familiars i quan acaben l’activitat no sempre es dissolen. Tanquen i prou. A Madrid, en canvi, tot és més corporatiu i n’hi ha més que acaben amb la dissolució.” I me’n comenta un exemple clar: “A Madrid és habitual que entre dos o tres amics, moltes vegades, en obrir un bar, facin una societat limitada, perquè ells no hi treballen directament, al bar. Aquí, en canvi, és més habitual que el propietari hi treballi, i això fa que sigui autònom per a acollir-se al règim fiscal de mòduls. Si tanquen tots dos bars, el de Madrid surt al registre com una societat dissolta, mentre que aquí, com que és d’autònoms, no ha d’anar al registre.”
I encara em comenta un tercer punt que pot ajudar a explicar aquest fenomen. A Madrid hi ha moltes societats instrumentals, també s’hi registren totes les unions temporals d’empreses (UTE) quan es presenten a una licitació i després es dissolen. Pensem també que cada fons d’inversió compta com una societat i tots els que gestionen les entitats financeres són a Madrid. Si el banc X té un fons amb accions coreanes i creu que anirà millor amb accions japoneses, el dissol i en crea un altre, que apareixen com a societats mercantils madrilenyes. “En realitat a Madrid hi ha moltes estructures societàries que no són empreses tal com nosaltres les entenem, i això influeix molt en el nombre de creacions i tancaments que apareixen estadísticament”, m’explica.
La conclusió de tot plegat, doncs, és que hem d’anar molt amb compte quan ens diuen que a Madrid fan les coses molt més bé i que per això tenen molta més inversió i un nombre més alt de noves empreses cada mes. Moltes no són estrictament de Madrid i moltes són simples instruments societaris per a utilitzacions diverses. Els comptes, en aquest cas no distingeixen entre empreses reals i estructures societàries, i tot s’aixopluga sota el paraigua de “societats mercantils”. Per tant, compte, perquè aquesta dada es fa servir molt com a arma contra Catalunya, per dir que nosaltres no fem les coses tan bé com ells o que la ideologia majoritària d’aquí fa por i juga contra la creació de riquesa i d’empreses. Ens enganyen, però potser ells també se la creuen, la mentida. Vés a saber…
