27.12.2025 - 21:40
Comencem aquest calidoscopi amb una notícia que segurament afecta molts lectors de VilaWeb. La companyia nord-americana de robots aspiradors iRobot ha entrat en fallida. Fundada el 1990, el 2002 posava a la venda la Roomba, de la qual ha venut uns cinquanta milions d’unitat a tot el món. Després d’anys de problemes, Amazon va intentar de comprar-la el 2022, però la Comissió Europea ho vetà argumentant que es podia originar un monopoli. Després d’acomiadar el 31% de la plantilla, la companyia no ha pogut superar aquell vet i la nombrosa competència xinesa, que ha inundat el mercat de models més barats. El 14 de desembre iRobot es va declarar en fallida als EUA. Shenzhen Picea Robotics, el principal proveïdor, s’ha quedat allò que resta de la companyia. Als EUA ha tingut un gran impacte que una empresa tan simbòlica del país hagi acabat, enmig de la guerra comercial i geopolítica amb la Xina, en mans del gegant asiàtic. Més important encara, molts propietaris d’una Roomba ara mateix estan amb l’ai al cor. El robot aspirador funciona amb una aplicació i connexió al núvol. Si els nous propietaris decidissin de tancar els servidors de la companyia, els milions de robots aspiradors serien inservibles o, si més no, amb una utilitat molt limitada.
Tanmateix, el director general sortint, Gary Cohen, ha dit que l’adquisició per part de Picea combinarà l’expertesa manufacturera de la companyia xinesa –encarregada de fabricar la línia més moderna dels Roomba– amb les capacitats d’innovació d’iRobot, i ha assegurat el futur de la companyia a llarg termini. A més, Cohen en culpa la UE, de la fallida, i l’acusa d’haver evitat que iRobot pogués respondre a la competència creixent xinesa amb el múscul financer i tecnològic d’Amazon. Segons ell, allò que havia de ser una investigació de “tres o quatre setmanes” es va transformar en un procés de divuit mesos que va perjudicar enormement la capacitat d’operar de l’empresa, perquè va haver de generar i lliurar uns 100.000 documents a les autoritats europees. Un cop blocada l’adquisició d’Amazon el 2024, iRobot no es va poder recuperar d’aquest procés que va alterar completament el funcionament de la companyia.
Androides que fabriquen bateries
Continuem amb robots, en aquest cas humanoides i a la Xina. CATL, primer fabricant de bateries del món, ha anunciat que havia incorporat el seu robot amb forma humana, Xiaomo, a una de les seves fàbriques, on havia reemplaçat humans en tasques perilloses. Els robots entren en acció al final del procés de fabricació de bateries, quan s’han de fer uns tests elèctrics que requereixen connectar endolls amb alt voltatge a la bateria. Aquesta feina es feia manualment i tenia un risc d’electrocució. Els robots amb forma humana són capaços d’endollar els connectors amb un índex d’èxit superior al 99% i en un temps semblant als humans. Els robots també informen a l’acte d’errors a les bateries, i redueixen els defectes de fabricació. Fins ara només havíem vist el robot humanoide de Tesla fent proves en les línies de producció de bateries de la companyia nord-americana. Ara CATL se’ls ha avançat i ha estat la primera empresa de bateries que els ha incorporat en producció.
No són els únics robots amb forma humana que s’incorporaran a les fàbriques. L’europea 1X tecnologies, que desenvolupa un androide per a les tasques domèstiques, ha fet un canvi estratègic i ha tancat un acord amb la sueca EQT, un dels seus inversors, per fabricar fins a 10.000 robots del seu model humanoide Neo entre el 2026 i el 2030. EQT té inversions en més de tres-centes companyies en l’àmbit de la logística, manufactura, magatzems i altres indústries, i ara vol aplicar-hi el nou robot. L’altre segment de mercat dels robots, més enllà dels androides i les aspiradores, són els cotxes. El 2026 serà l’any d’arribada dels robotaxis a Europa, començant per Londres. Si fins ara sabíem que Waymo, filial de Google, desembarcaria a la capital anglesa l’any que comencem, ara són els xinesos de Baidu que hi duran el seu robotaxi, amb els nord-americans de Lyft i Uber. De moment, americans i xinesos es reparteixen aquest mercat incipient, amb els europeus de simples espectadors. Tot amb tot, Volkswagen ja disposa d’un model experimental de robotaxi (Gen.Urban) que fa proves a Wolfsburg i que no té ni volant ni pedals. El 2023 ja havien fet proves de conducció autònoma amb una flota de deu furgonetes elèctriques ID.Buzz, però la companyia no ha dit quan en podria tenir disponibilitat comercial.
Intel·ligència artificial: Google contraataca
En l’àmbit purament tecnològic, la batalla del moment és entre Google i OpenAI. Google contraataca. El mes passat ja havíem vist que havia millorat notablement en el català i més llengües. Aquest mes de desembre, el nou model per defecte de la IA de Google és la versió Gemini 3 Flash, quan només fa sis mesos que es va publicar el model anterior, el 2.5. Aquest nou representa una millora notable i iguala el rendiment del seu competidor directe, el GPT 5.2 d’OpenAI. Les millores a Gemini han fet que el nombre d’usuaris mensuals hagi passat de 145 milions a 346 milions en un any. Ha recuperat terreny en relació amb el ChatGPT, però el bot conversacional d’OpenAI continua essent el líder indiscutible, amb 810 milions d’usuaris. Ara Gemini és segon, després d’haver superat al Copilot de Microsoft (212 milions) i molt allunyat de Perplexity (45 milions), Grok (34 milions) i Claude (11 milions).
Google continua desplegant la IA en més productes. El Google Translate permet ara la traducció de veu a l’acte amb auriculars, seguint els passos d’Apple. D’aquesta manera es poden mantenir converses en llengües diverses de manera més natural i sense mirar al mòbil. El servei d’Apple encara no ha arribat a la UE i el de Google de moment només és en fase beta per a Android als EUA, Mèxic i l’Índia. El servei admet més de 70 llengües, entre les quals el català, i Google preveu que arribi també a iOS i més països durant el 2026. Mentrestant, d’ençà de l’agost, l’aplicació de Google Translate permet que parlem en català i que el mòbil transcrigui la nostra veu i la tradueixi a la llengua que vulguem. N’hi ha prou de pitjar l’opció “Conversa” i, una vegada transcrit i traduït, pitjar el botó d’àudio perquè el nostre interlocutor senti què hem dit en la seva llengua. Quan arribi la nova opció al nostre país, no caldrà fer ni això. Ja no hem de renunciar a parlar la nostra llengua si el nostre interlocutor diu que no ens entén.
El ChatGPT, per una altra banda, continua creixent i ja ha arribat a 3.000 milions d’ingressos amb la seva aplicació. És l’aplicació que assoleix més ràpidament aquesta xifra, i supera la de TikTok, HBO Max i Disney+. Per fer créixer encara més la xifra de negoci, aquest desembre OpenAI ha obert una botiga d’aplicacions per a ChatGPT, on els desenvolupadors poden comercialitzar les seves aplicacions. Quant a les polèmiques en què es troba involucrada OpenAI, especialment la dels judicis per suïcidis d’adolescents després d’interactuar amb el seu bot de conversa, la companyia ha anunciat noves mesures de seguretat per a menors. Els models de la companyia ara detectaran millor si parlen amb un adult o un menor i, en aquest segon cas, les converses evitaran un to romàntic i massa íntim i jocs sexuals o violents, encara que no siguin gràfics. També serà més cautelós quan es parli de temes com la imatge del cos o l’alimentació, malgrat que el menor digui que és un cas hipotètic, per a una redacció de l’escola o amb un objectiu educatiu, que són les tàctiques que s’acostumen a emprar per passar per alt les proteccions estàndards dels models d’intel·ligència artificial.
La solar s’estanca a la UE, però s’enlairen les bateries
En l’àmbit renovable, aquest mes hem sabut que l’energia solar s’havia estancat a Europa durant el 2025, segons SolarPower Europe. Enguany s’hi instal·laran 65,1 GW, una xifra un 0,7% inferior als 65,6 GW de l’any passat. És la primera vegada d’ençà del 2016 que hi ha un retrocés. Tanmateix, ara mateix a la UE hi ha 406 GW, una xifra superior als 400 GW que el 2022 s’havien fixat com a objectiu per a enguany. A més, tenim rècords de producció solar a tot el continent. Malgrat això, l’associació adverteix que s’esperen dos anys amb valors d’instal·lació inferiors a l’actual (62 GW el 2026 i per sota de 60 el 2027), cosa que allunyaria la UE de l’objectiu estratègic de 750 GW solars per al 2030. Després de la reculada legislativa en cotxes elèctrics i bombes de calor, aquesta podria ser la tercera marxa enrere de l’actual Comissió Europa, dins el context polític, geopolític i ideològic que us explicàvem la setmana passada.
Quant a l’energia eòlica, la que serà la planta marina més gran d’Alemanya ha començat a produir electricitat. De moment, ha començat un primer molí i les setmanes vinents se n’hi afegiran més. Ja s’hi han instal·lat 27 molins dels 64 prevists al final de la construcció, l’estiu vinent. En total, la planta tindrà 960 MW. La notícia és important perquè el molí que ha començat a produir electricitat és un de 15 MW de potència, un dels més grans del món. És la primera vegada que entra en funcionament aquest model del fabricant danès Vestas. D’una altra banda, el nostre país també ha estat un protagonista secundari en una operació que involucra dos gegants del sector elèctric. Per una banda, la basco-alemanya Siemens Gamesa, un dels principals fabricants de molins eòlics del món, que s’ha desprès de la seva filial d’electrònica de potència. Ha estat adquirida per la sueco-suïssa ABB, una de les empreses líders mundials en el sector d’enginyeria elèctrica. En la transacció hi ha involucrada la fàbrica de convertidors de Siemens Gamesa de València, que ara canvia de propietaris.
Les bateries també han estat una font de novetats a Europa aquest desembre. Hem sabut que el mercat de grans bateries estacionàries (BESS) creixeria d’un 45% aquest 2025. El creixement continuarà durant els anys vinents. L’estat espanyol ha aprovat bateries per un valor de 2,4 GW/10 GWh que hauran d’entrar en funcionament el 2029 a tot estirar. Polònia anirà més enllà: vol 14,5 GWh de noves bateries BESS a final del 2028. I Romania acaba d’inaugurar una bateria de 200 MW/400 MWh, la més gran del país. Tanmateix, aquests valors són empetitits per la bateria més gran del món, que acaba d’entrar en funcionament a l’Aràbia Saudita, amb 7,8 GWh. Dividida en tres localitzacions, amb 2,6 GWh cadascuna, ha estat dissenyada per proporcionar un seguit de serveis avançats que molts lectors recordaran de l’apagada ibèrica: la nova bateria és formadora de xarxa, proporciona inèrcia virtual, té resposta ràpida a la variació de freqüència i suport a la tensió, a més de capacitat d’arrencada de zero en cas de caiguda de tota la xarxa elèctrica.
La nova bateria saudita mostra que és tècnicament possible un sistema elèctric basat en renovables i bateries, sense necessitat de centrals nuclears ni fòssils. I també en termes de cost econòmic, com palesa l’estudi publicat aquest mes pel laboratori d’idees britànic Ember. Segons els seus analistes, el cost actual de les bateries ja permet d’oferir energia solar durant les vint-i-quatre hores, amb guanys garantits. És a dir, que no tan sols es pot oferir energia solar durant el dia, sinó que els excedents solars es poden emmagatzemar en grans bateries que, encara que hi afegim el cost al preu de l’electricitat, permeten d’oferir durant les nits un preu competitiu.
L’èxit dels cotxes elèctrics continua arreu del món
Ember també ha publicat un altre estudi d’ampli ressò internacional que desmunta les desinformacions que propaguen alguns mitjans de comunicació arreu d’Europa, inclòs el nostre país, que afirmen que les vendes elèctriques baixen. Els britànics diuen que actualment hi ha una competició per a arribar al 100% de vendes elèctriques i els països en desenvolupament comencen a encapçalar-la. Fins ara Europa destacava en el percentatge de penetració de vendes elèctriques (incloent-hi els híbrids endollables PHEV), juntament amb la Xina. El nou estudi detecta que les vendes continuen creixent al conjunt de la UE i al Regne Unit. Als EUA i el Japó, en canvi, es troben estancades i a valors molt baixos, per sota del 10%. Però els analistes d’Ember també han detectat un fort creixement al sud-est asiàtic, particularment a Singapur, el Vietnam, Tailàndia i Indonèsia. En els dos primers casos, al voltant del 40% de les vendes, de manera que superen els valors de la UE (25%) i el britànic (32%). Fins i tot l’Uruguai es troba a prop del 30%, i Costa Rica és a prop del 20%.
Ara, la Xina continua essent el mercat de referència dels vehicles elèctrics. Les últimes dades disponibles, del novembre passat, mostren que els vehicles de nova energia (NEV), que inclouen vehicles elèctrics BEV, híbrids endollables (PHEV) i d’hidrogen, han fet un nou rècord mensual, amb 1.321 milions d’unitats venudes i un creixement interanual del 4,2%. Els 100% elèctrics (BEV) pugen més en l’interanual, amb un 9,2% i unes vendes al novembre de 827.000 unitats. Mentre la UE opta pels PHEV, al mercat xinès és una tecnologia que comença a ser superada: baixa d’un 3,52% en l’interanual, i és el cinquè mes consecutiu de baixada. Si el sector automobilístic europeu vol competir amb la indústria xinesa haurà d’aprendre de l’evolució del mercat del gegant asiàtic i intensificar els esforços en vehicles elèctrics, en compte d’endarrerir-ne el desplegament com ha proposat la Comissió Europea aquest desembre.
