19.10.2025 - 21:40
“Prioritzam la qualitat de la pel·lícula per damunt de l’idioma.” Amb aquest argument, Josep Maria Codony, director general d’IB3 –vinculat al PP–, justificava l’emissió de films en castellà per la televisió pública. Era la primera compareixença al parlament des que havia estat nomenat amb els vots de PP i Vox. “No suprimirem la pel·lícula perquè vengui en castellà. El cinema que tenim l’hem d’emetre perquè l’hem pagat”, continuava.
I amb aquests arguments, el director general de l’ens explica l’anormalitat amb què funciona la radiotelevisió de les Illes. Perquè, com han denunciat entitats, partits i ciutadans, la castellanització d’IB3 és evident. “Ja es veia abans, però ara s’hi veu més. Es nota la voluntat de fer que el català sigui una cosa puntual, fins i tot folclòrica. Que es faci la brometa, que es faci l’acudit, però que les coses serioses es diguin en castellà”, diu Marina Garcias, delegada de la Plataforma per la Llengua a les Illes.
Aquest exemple, precisament, és el que s’ha vist en un dels nous programes de l’època Codony. El Lalala, el programa musical que ha recuperat –es va estrenar el 2014– i que ha renovat. És un dels exemples més vistosos de la introducció del castellà a la televisió. “Però no xerr mallorquí”, deia el coreògraf –i jurat del programa– Poty Castillo, de Cantàbria, durant el primer dia d’emissió. Ho deia tranquil, entre rialles, quan el van fer pujar a l’escenari per fer befa de la llengua. Els presentadors van fer llegir tres frases fetes en català a Poty, que desvergonyidament i amb la complicitat de la resta de membres de l’equip, continuava la befa. De fet, ni l’entén, el català.
“De deu paraules, vuit són en castellà”
No és cap cas aïllat. Això és una part del primer programa, en què dos dels quatres membres del jurat són castellanoparlants, com si no hi hagués gent prou qualificada a les Illes per a avaluar cantants. Moltes de les entrevistes a participants, gent del públic, intervencions del jurat… en castellà. Si s’ha de canviar d’idioma, sense cap mirament. Fins i tot el Casta, que pretén de fer humor mallorquí, parla un castellà amb accent català i fa befa de la llengua sempre que pot.
“Es veu que no hi tenen gaire cura. Hi ha gent que no mira prim. De deu paraules, vuit són en castellà”, diu Garcias. I subratlla: “Una de les raons principals de l’existència d’IB3 és la divulgació de la nostra llengua amb les nostres peculiaritats. No parlen tant de les modalitats? És que per fer-ne difusió n’has de sentir parlar, primer.” En relació amb això, afegeix: “Arriba un moment que ni ets conscient que el programa el fas en castellà, que l’única cosa que dius en català és ‘Bon vespre’.”
Malgrat que encara hi ha molts professionals dins la cadena que no entren en aquest circuit, i hi ha programes que es fan exclusivament en català, la situació d’IB3 amb la llengua és incòmoda. Ho deia el professor Gabriel Bibiloni, en el seu bloc: “IB3 és un mitjà que s’ha d’estimar. […] I molts el concebem com un mitjà per a promoure la normalitat del català i reforçar la consciència nacional dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers. […] I perquè s’ha d’estimar, també s’ha de voler millor”, subratlla. Bibiloni adverteix: “En certa manera, sembla un mitjà bilingüe”, i no en català, com estableix la llei.
Més de la meitat dels tertulians xerra castellà
“Un programa setmanal, de caràcter religiós, és estrictament bilingüe, català i espanyol. Cada dia, un col·laborador llegeix el seu article en espanyol com si fos a la televisió de Castella – la Manxa. A les ‘tertúlies’ no hi falta mai el col·laborador foraster, si no n’hi ha més d’un. Si és un mitjà en català, tothom hi hauria de parlar en català, perquè els qui no vulguin parlar la llengua del país tenen a la seva disposició una bona quantitat de mitjans en la seva”, destaca Bibiloni.
Ara mateix, debat a #IB3 Ràdio. La presentadora i tres opinadors forasters. Tot el debat és en espanyol. Només parla en català la presentadora. Vergonya total.
— Gabriel Bibiloni (@bibiloni) September 30, 2025
N’hi ha prou de fer una ullada als darrers programes emesos per veure aquesta realitat. Per exemple, al programa matinal de la ràdio, Al dia, el metge forense Javier Alarcón, amb opinions molt vinculades a la dreta, llegeix la seva opinió en castellà en una secció d’un minut. Els tertulians, la majoria periodistes, també fan un ús abusiu del castellà: durant els darrers programes –del dilluns 6 d’octubre al dimecres 15– no hi ha hagut cap tertúlia 100% en català. Vuit de quinze han utilitzat el castellà, més de la meitat. Això vol dir que en algunes tertúlies el castellà també hi era majoria.
Castellà als informatius
“El criteri lingüístic no es té en compte amb els col·laboradors”, denuncia també Garcias. Perquè aquest no és solament un problema dels tertulians –així com passa a Al dia, es repeteix en més programes–, sinó que a l’hora de seleccionar experts o entrevistar gent al carrer, la dinàmica és la mateixa. Hem fet un recompte dels darrers informatius del migdia, el programa estel·lar d’IB3. Dia 12 d’octubre, 18 entrevistats de 29 no parlaven català: 13 en castellà, 3 en anglès, 1 en italià i 1 en francès. I 6 càrrecs o experts de 16 van parlar en castellà. Dia 13, semblantment: 11 entrevistats al carrer de 19 parlaren en castellà. I dia 14, també la meitat.
Jo trob que fan plorera, xerrim del Mallorca o del sexe dels àngels, a una radio local, que es pensen que els escolten? Els de La Rioja?
Talment IB3 TV, per què sempre cerquen el que xerra en castellà per entrevistar pel carrer? Qui pensen que els mira? Els forasters renegats?— Francisca Grimalt ||✫|| Som i Decidim (@FcaGrimalt) August 21, 2025
“És impossible que el xerrin bé o malament. És que ja ni el xerren”, diu Garcias, que afegeix que no entén com és que no troben professionals d’àmbits molt diversos que no sàpiguen parlar mallorquí. “Si la gent no s’hi veu reflectida i no veu que a qualsevol professió hi ha gent que xerra català, o no es parla de política íntegrament en la nostra llengua, sempre la tendran com una cosa de segona. Que el català és només per a determinats àmbits i no per a parlar d’altres qüestions”, diu Garcias, que pensa que ha de ser a la inversa.
Per això reclama que es tengui en compte el criteri lingüístic a l’hora de triar col·laboradors i recorda que s’ha retrocedit molt en aquest terreny: “Allò que era una excepció ara és la regla.”
L’Obra Cultural Balear (OCB) ha estat una de les entitats que ha exigit millores a l’ens públic en l’ús del català. “Vam demanar que no hi hagués tertulians monolingües de manera fixa. Sobretot persones que, deliberadament, opten per no parlar català per motius ideològics. Parlam de gent que ha nascut aquí o hi viu de fa trenta anys, no d’algú que acaba d’aterrar”, diu el president de l’OCB, Antoni Llabrés.
“En castellà, així feim més via”
L’OCB també va exigir la responsabilitat dels periodistes perquè no triessen el castellà durant les entrevistes en què l’entrevistat entén el català. Fa prop d’un any, una periodista de la casa va obligar a parlar en castellà un convidat que s’esforçava a parlar en català –tot i que no era la seva llengua habitual. “Així feim més via.” La situació va aixecar força polèmica. Vegeu-ho:
View this post on Instagram
A la reunió amb Codony també tractaren la polèmica sobre els films en castellà. En aquell moment, no ho va atribuir tant a una qüestió de prioritzar la qualitat del contingut per damunt de la llengua, com al fet que no tenien el doblatge del film que fa TV3 i que usa IB3. Però també van tenir temps de parlar sobre el model de llengua i la necessitat de tenir cura de la qualitat lingüística.
“La dicció fonètica d’alguns presentadors no és la que es correspondria a un mitjà com aquest”, va dir Llabrés, tot proposant que l’assessorament lingüístic –actualment externalitzat– formi part també del procés d’internalització dels informatius. D’això també en parla Bibiloni, que matisa que “la falta de formació lingüística d’alguns presentadors o col·laboradors fa que s’introdueixin formes dialectals del Principat que perceben erròniament com a millors que les pròpies de les Illes”.
Una altra qüestió que l’OCB ha posat damunt la taula és que en els blocs de publicitat també es tingui cura de la llengua: “Trobam anuncis en castellà de marques que, a TV3, s’emeten en català.” Per tot plegat, Llabrés recorda que el català és la llengua vehicular de la radiotelevisió, i que així consta per llei.
Sigui com sigui, la indignació dels usuaris a les xarxes és evident:
Escoltes IB3, ràdio pública en català (més o menys) i et sorprèn aquest anunci del Govern balear.
Ahora lo importante es que tú eliges. pic.twitter.com/U2OefrK5VF— Gabriel Bibiloni (@bibiloni) June 17, 2025
A la mínima que podeu abandonau el català, com els milers de cops que convidau a gent que parla castellà. No ens vengueu amb romanços, que no som beneits i de normalitzar la llengua catalana feis ben poca cosa.
PD: Ho publicaré cada vegada, per molt que ho editeu.
— Pep Toni (@PepToni25) August 12, 2025
Que no hi hagi canvis no és precisament una bona notícia… Els magazins 5dies, Ara Anam o Al dia estan plagats d'opinadors i convidats castellanoparlants, com si no existissin experts que parlin català. També prioritzen la cultura feta en castellà. Això ha de canviar
— Matev (@matevett) August 12, 2025
De què serveix exactament IB3 per a la llengua, si els concursants dels seus programes contesten de forma permanent en castellà?
— Javier Tomás Cortés 🍉 (@PagesReusenc) August 22, 2025
