15.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 15.11.2025 - 21:54
Els castells compleixen avui quinze anys d’ençà de la designació com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco. La fita, que es va concretar a Nairobi (Kenya) el 16 de novembre de 2010, ha portat un esclat casteller d’ençà d’aleshores.
Segons dades de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) analitzades per l’ACN, en els anys previs al 2010, la xifra anual de construccions rondava 6.500. La inscripció al patrimoni mundial va ser un abans i un després, i ja fa anys que en són més de 10.000 anuals. L’última dècada i mitja se n’han descarregat un 50% més que en els quinze anys previs, i els de gamma extra completats s’han quadruplicat. El reconeixement “va donar un impuls molt gran”, diu la CCCC.
La Unesco va reconèixer els castells al país africà en presència d’una delegació catalana encapçalada pels aleshores president del parlament, Ernest Benach, i conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Els representants van mostrar emoció i satisfacció amb la notícia, i a Valls es va celebrar especialment la designació, que es va seguir per una pantalla gegant instal·lada a la plaça del Blat. Quan es va confirmar, es van fer repicar les campanes de l’església de Sant Joan, es van llançar 21 salves pirotècniques i es van deixar anar un miler de globus. Les principals colles castelleres del país també van expressar alegria i anticipaven més repercussió del fet casteller i una consolidació de les colles de nova creació, sobretot fora del territori tradicional.
El president de la CCCC, Albert Torres, confirma els auguris de l’època i diu que la fita va impulsar el món casteller “sobretot en l’àmbit social”. Segons ell, poc després van néixer una vintena de colles, cosa que “va fer créixer la pràctica arreu del territori”, i aquest augment no s’ha aturat. Torres afegeix a l’ACN que la declaració va ser “un motor real d’expansió”, tot destacant el fet que ara hi ha més de cent colles en actiu.
Per a ell, la pràctica “ha avançat en seguretat, formació i nivell”, i el principal desafiament de futur és “consolidar el creixement”, sobretot amb espais d’assaig adequats i recursos per a garantir la seguretat.
Així, 15 anys després, les xifres també constaten les previsions més optimistes. D’ençà del 2011 i fins aquesta setmana, les colles han fet 146.895 construccions –si sumem intents desmuntats, intents, descarregats i carregats de colles convencionals i universitàries–, cosa que és un 44,6% més que les 101.535 que es van fer entre el 1996 i el 2010. L’augment considerable podria haver estat encara més accentuat, tenint en compte que el 2020 i el 2021 pràcticament no es van celebrar diades a causa de la covid, i que el parèntesi pandèmic encara es va arrossegar lleugerament el 2022.
Si mirem en detall les xifres anuals, es disparen concretament a partir de la decisió de la Unesco: l’any 2010 se n’havien intentat o completades 6.340, i l’any següent ja passaven de 8.250. També coincidint amb el ràpid auge del sentiment independentista entre els catalans, el 2013 s’assolien 10.000 construccions per primera vegada, una cota a què s’ha arribat tots els anys amb l’excepció de la pandèmia.
D’ençà de la jornada històrica a Nairobi, 135.751 castells s’han pogut completar, un 49% més que en els quinze anys precedents. La dificultat de les construccions també s’ha enlairat: si bé entre el 1996 i el 2010 se’n van descarregar 189, entre el 2011 i el 2025 la xifra va multiplicar-se per més de quatre fins arribar a 823. En conjunt, el nombre d’intents –reeixits o no– va ser de mig miler en els anys abans del reconeixement de la Unesco, i ja ronden 1.300 des de llavors.
El llistó de dificultat, més alt
Un exemple paradigmàtic és el 3 de 10 amb folre i manilles, que només s’havia descarregat dues vegades abans del 2011, però que d’aleshores ençà s’ha completat en 37 ocasions, i en 35 més s’ha pogut carregar. A més, des del boom del fet casteller dels últims anys, el llistó ha pujat fins a nivells desconeguts, ja que el 4 de 10 amb folre i manilles no s’havia aconseguit mai fins que els Minyons de Terrassa el van descarregar el novembre del 2015 a la seva diada. El 3 de 9 net tampoc s’havia vist mai fins que a la Diada de Santa Úrsula del 2019, a Valls, les dues colles locals el van carregar amb minuts de diferència.
Amb tot, el podi de construccions més descarregades ha estat aquests últims quinze anys les mateixes que en el període anterior, més assequibles per a les colles: el pilar de 4, completat en 55.540 ocasions en aquest període, el pilar de 5 (13.038) i el 3 de 7 (5.810).
Lleugerament menys actuacions a la resta del món
Les estadístiques de la CCCC també distingeixen entre les actuacions que s’han fet als Països Catalans i a la resta del món. En aquest sentit, no s’observa un repunt després de la designació com a patrimoni de la humanitat. Entre el 1996 i el 2010, es van comptar 3.058 construccions totals –un terç de les quals a la resta de l’estat espanyol, 815 a l’estat francès i 279 a Alemanya. I entre el 2011 i el 2025, se n’han registrat menys, 2.584 –pràcticament les mateixes a l’estat espanyol, però menys a l’estat francès, 378, i a Alemanya, 62, i més a Itàlia i Bèlgica.
