15.08.2025 - 21:40
L’any 1850 començava a caminar un negoci de fabricació de xarxes, cordes i fils de pesca que a principi del segle XX obria una botiga de venda a l’engròs a la plaça de les Olles del barri barceloní del Born. La bona ubicació, entre el mercat del Born i l’estació de França, facilitava que més botigues de pesca de fora Barcelona vinguessin a proveir-se en aquest comerç especialitzat que, a més de vendre les xarxes, les fabricava.
Josep Borrull n’era el propietari i, quan va morir, la vídua i els fills van prendre el relleu del negoci, fins que l’any 1932 el va continuar Joan Calicó. De la pesca artesanal d’autosuficiència, que havia estat fins aleshores l’activitat majoritària de la clientela, la botiga, rebatejada aleshores Casa Calicó, es va anar especialitzant com més anava més en pesca de lleure. “Les xarxes, però, sempre han continuat presents a la nostra botiga. Amb elles fem cortines per a les cases”, explica Daniel Calicó. Ell és el nét de Joan Calicó i qui ara és al capdavant de Casa Calicó, que fa vuit anys es va haver de traslladar al barri del Poblenou perquè es va acabar el lloguer de renda antiga al local del Born, on ara hi ha una xocolateria Amatller. Dins i fora, però, l’estructura i el mobiliari originals s’han mantingut, perquè, tal com es pot llegir en una placa a terra, al davant de l’entrada a la botiga, Casa Calicó va ser reconeguda l’any 2016 com a establiment d’interès al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de Barcelona.
A la botiga del Born, en Daniel, de ben jove, va començar a donar un cop de mà al seu pare, despatxant o preparant gènere i, amb el que guanyava, es pagava les vacances. Tot i que després va estudiar enginyeria informàtica, va decidir de continuar amb l’activitat familiar. “Prefereixo el tracte amb la gent i l’afecció a la pesca”, diu.
Considera que “pescar és com una meditació. Et buida el cap, perquè estàs dedicat a una cosa que et demana paciència i estar atent, amb l’atenció focalitzada en una activitat va molt bé per a treure l’estrès”. En temps de tanta velocitat i ansietat, és bo de tenir-ho en compte a l’hora de triar una afecció.
El perfil de client a Casa Calicó és molt variat. “Són eminentment homes, a partir dels cinquanta anys. Hi ha també alguna dona que practica la pesca submarina”, puntualitza en Daniel: “Hi ha els clients de sempre, que vénen des que eren petits, i gent nova que porta dels seus països l’afecció.” I a cada país, tenen les seves preferències: “Per exemple, la gent de l’Est practiquen la pesca de la carpa als llacs, els de Sud-amèrica pesquen al mar, com els del Marroc.” I a Catalunya –diu– “hi ha molts rius i llacs per a pescar silur, carpa i truita”. I explica que, en general, es pot dir que a Catalunya, en 40% dels pescadors ho fan a la platja, un altre 40%, amb barca i un 20%, en riu.
En Daniel pesca a la mar, només de petit ho havia fet al riu. “Els meus primers records de sortir en barca se’n van cap als cinc anys. Fèiem pesca amb volantí –un estri de pesca format bàsicament per un tros de suro, fil transparent de niló, hams i un pes o escandall de plom. Les fotos que guardem em tornen sempre el record d’aquella època”, comenta.
De vint botigues a tres a Barcelona
A vint anys, ja treballava plenament a la botiga i l’any 2008 va prendre el relleu del seu pare. Venien d’un temps en el qual a Barcelona hi havia hagut una vintena de botigues de pesca i, ara, en canvi, en queden tres. “Estem en perill d’extinció”, expressa Daniel Calicó. Sap que l’afecció a la pesca necessitaria més empenta perquè un negoci com el seu pogués tenir assegurat el futur. De moment, el rètol que presenta l’establiment on diu “Articles de pesca Casa Calicó 1850” deixa una bona constància d’una activitat comercial que ha pogut perdurar fins avui, malgrat que l’afecció a la pesca no hagi fet més que reduir-se o, si més no, mantenir-se.
En tot cas, en Daniel explica que quan va fer-se càrrec de la botiga va pensar que ho provaria, en principi, durant un any, però ja n’ha fet disset. “Vaig ampliar marques perquè les que teníem portaven coses molt tradicionals.” Temps i costums en les arts de la pesca també han canviat. “Ara ja no es pesca amb cuc, hi ha esquers artificials, com ara peixos de plàstic, una gran gamma de producte amb el qual vaig anar fent prova-error, mentre anava coneixent la clientela”, comenta.
Així sap què li agrada a cadascú dels qui entren a la botiga habitualment. Diu que “els més puristes practiquen la pesca de captura i solta de tot, i té lògica, perquè si hi ha dos-cents peixos en un lloc i els agafes, ja no en tens. Hem de pensar que un llobarro de quatre quilos, per exemple, igual té vuit anys”.
Aquest noi, que sempre ha pescat, amb els anys que fa que és rere el taulell atenent pescadors suma una enciclopèdia de sabers de canyes i peixos. “He volgut donar un enfocament científic al negoci llegint molts llibres de màrqueting. Vaig fer la web i a la tardor tindré llest l’e-commerce”. Llevat per a la modalitat de pesca amb mosca, a Casa Calicó hi ha tot el que cal per a sortir a pescar. “La pesca amb mosca és un univers paral·lel. Si pescar és friqui, encara ho és més pescar amb mosca, en què és la mateixa gent qui prepara la mosca a la seva manera. Jo això no ho domino”, admet. A la seva botiga controla vora 8.000 referències d’elements necessaris per a la pesca. Però a l’ordinador del comerç n’hi ha 28.000. De fet, en Daniel creu que el futur de la venda d’aquesta mena de producte el veu en línia, perquè és un sector i un model de negoci que té els dies comptats. “Caldria més afecció perquè no es perdi.” Aquesta és la clau de volta en aquest negoci en què l’assessorament i el servei que es dóna va encaminat a fer que la gent reïxi pescant.
Per a qui es vulgui iniciar en l’esport de la pesca, hi ha grups com ara la Societat de Pescadors de la Mar Bella, a Barcelona, que organitzen tallers d’aprenentatge, amb els quals Casa Calicó col·labora.
