Article de Marta Rojals

El cas TripAdvisor: anys de menyspreu a la llengua catalana

  • Em veig obligada a tocar una mica el crostó a les nostres administracions perquè en matèria i dimensió digital no hi ha cap legislació que protegeixi els drets lingüístics

Estel Solé
08.05.2024 - 21:40
Actualització: 08.05.2024 - 22:22
VilaWeb

Aquest cap de setmana vaig fer un missatge a X, l’antic Twitter, que ha arribat a superar les mil cinc-centes repiulades. Malgrat que el motiu que em va impulsar a escriure’l va ser denunciar la vulneració dels nostres drets lingüístics com a catalanoparlants, el fet que les meves paraules causessin un incendi a les xarxes m’esperança pàl·lidament perquè em demostra que, malgrat la desfeta de país que tenim, malgrat la manca d’autoestima, malgrat el desnodrit sentit d’identitat que arrosseguem d’ençà d’aquella fallida fita de l’1-O, encara ens bull la sang i ens queda força als dits per a alçar foc quan ens toquen la llengua, l’últim bastió de resistència i dignitat.

A la piulada, hi explicava que mon pare havia escrit en català una crítica positiva a TripAdvisor d’un restaurant de l’Alt Urgell on havia anat i que, poc després d’haver-la escrita, havia rebut un correu de l’empresa comunicant-li que no seria publicada perquè el català no era una llengua admesa per a opinar. La relació castradora de TripAdvisor vers la nostra llengua ve de lluny; potser és per aquest motiu que la gent va fer bullir l’olla a X assenyalant-los, una vegada més, com el que són: infringidors de drets. Precisament perquè la batalla social contra aquesta gent fa temps que cueja, la gran majoria de tuitaires assegurava que feia anys que no feia servir l’aplicació com a acte de boicot.

Amb la voluntat de defensar la presència de la llengua catalana arreu del domini lingüístic, l’any 1993 naixia l’ONG Plataforma per la Llengua. Qualsevol organització que és creada per combatre injustícies té un objectiu inherent més enllà de l’esperit de combat: dissoldre’s tan aviat com sigui possible, com a indicatiu que les seves lluiten han donat fruits i han aconseguit revertir el panorama advers que va impulsar-les a constituir-se. Vist així, és trist que continuï existint la Plataforma, perquè vol dir que han passat trenta anys i, tanmateix, el panorama continua igual de bel·ligerant pel que fa als atacs a la nostra llengua. Alhora, quina sort, comptar amb la seva incansable tenacitat per a anar curant forats de bala; sabem que davant de qualsevol atac lingüístic podem recórrer a la Plataforma perquè ens faci d’escut i perquè vetlli pels nostres drets. I no és la primera vegada que l’ONG s’enfronta a TripAdvisor. De fet, la companyia americana té el galdós privilegi de ser l’empresa de la qual més queixes reben a la Plataforma per part de ciutadans a qui no han permès d’expressar-se en català; líders en queixes els anys 2015, 2016, 2017 i 2018. El 2020 se’n van deslliurar, bàsicament, perquè tots estàvem confinats i no anàvem a restaurants i, per tant, no podíem opinar, però entre el 2021 i el 2024 ja acumulen gairebé un centenar de reclamacions per qüestions de vet lingüístic.

I què ha fet Plataforma per la Llengua? Moure’s per terra, mar i aire per fer-los entendre que no es pot menystenir una llengua parlada per onze milions de persones. La batalla va començar el 2013, quan, juntament amb el WICCAC, van tramitar una petició conjunta per a la implementació del català al seu web i per a aturar el vet dels comentaris en la nostra llengua. I així, anys de lluita contra TripAdvisor a través d’estudis que tomben l’argumentari amb què l’empresa justifica el menyspreu vers els nostres drets, comparació de dades amb altres comunitats lingüístiques i recull d’articles d’interès que demostren que, per exemple, la nostrada Sagrada Família és el lloc del món més valorat a TripAdvisor i que bé mereixem poder-lo comentar en la llengua del nostre país. Però la resposta de l’empresa americana no ha estat mai positiva i per aquest motiu molts usuaris catalans han decidit deixar d’utilitzar els seus serveis i, si volen fer ressenyes de restaurant o hotels, ho fan a través de Google Reviews, que sí que admet la nostra llengua, i si volen reservar hotels o vols, es decanten per Booking, que també respecta el català.

A vegades allò de ser mesells ens ho hem cregut massa i ens oblidem del poder que té una comunitat d’onze milions de parlants i potser tot és tan senzill com esbombar als quatre vents qui se’n fot de nosaltres i qui ens cuida.

Dit sigui de pas: us desaconsello també recórrer als serveis de l’empresa alemanya Trivago, que té el web disponible en trenta llengües, i la seva aplicació en trenta-tres, i cap no és el català.

I en aquest punt de l’article, em veig obligada a tocar una mica el crostó a les nostres administracions perquè en matèria i dimensió digital no hi ha cap legislació que ens protegeixi davant fets com els que exposo, perquè el codi de consum de Catalunya fa curt i ens deixa a la intempèrie en plena era d’apps i serveis en línia. Amb aquest panorama, l’arma llancívola que és la Plataforma per la Llengua només pot vetllar pels nostres drets submergint-se en les escletxes i els buits legals. I, tanmateix, malgrat la manca de lleis i gràcies a la seva feina, s’ha aconseguit recentment que dos hotels de Barcelona amb estrella Michelin, per fi, hagin incorporat el català al seu web, i que la marca esportiva ASICS etiqueti els seus productes també en la nostra llengua, fet que és obligatori. Entre els objectius actuals de l’ONG del català, hi ha el d’aconseguir que el gegant Amazon, al qual tothom acaba anant a petar per comprar, es digni a oferir els seus serveis digitals en català, perquè som a l’any 2024 i encara no els tenen en la nostra llengua (tampoc a AmazonPrime, Kindle, etc.); de fet, vulneren manifestament el català fins al punt de rebutjar informes policials de Mossos d’Esquadra redactats en la nostra parla.

I tanco recordant-vos que el pròxim cop que aneu a un restaurant teniu dret a rebre la carta en català, i us encoratjo a fer la queixa pertinent si es trepitgen els vostres drets allà on sigui.

PD: Em reservo per a un altre article la voluntat de parlar dels casos de transportistes de paqueteria que han trencat paquets i n’han fet malbé el contingut quan els clients els han contestat en català. I ho remato explicant-vos que, si voleu fer una queixa perquè en algun lloc s’han negat a atendre-us oralment en català, la denúncia no serà vàlida si no hi ha proves gravades que ho demostrin. No és que us inciti a enregistrar converses, només dic que, tal vegada, si veieu que el diàleg es crispa i us diuen quelcom semblant a allò de “a mi me hablas en español”, potser sense voler la gravadora del mòbil se us activa accidentalment.

I, mentrestant, consum responsable amb criteri lingüístic, i contra els atacs al català alcem la veu, alcem foc, Plataforma per la Llengua i Agència Catalana de Consum.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any