Cartes creuades: ‘Som en campanya’

  • Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien un article en els seus respectius diaris

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Ja em semblava que arribaria el moment en què la judicatura sortiria a dir alguna cosa sobre el procés de Catalunya. Però no m’esperava, de cap manera, que sortís unida, amb un únic document signat, davant l’opinió pública. Encara que m’esforci, no se m’ocorren gaires raons –llevat de les professionals– per les quals puguin arribar a unir-se les quatre associacions de jutges d’Espanya.

La presència de l’associació Jutges per a la Democràcia confereix legitimitat a aquest document, ja que les altres tres entitats (Associació Professional de Magistratura, Associació de Jutges Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent) estan més pròximes entre si ideològicament.

La primera associació, JpD, la componen magistrats i jutges que es consideren progressistes. És sabut que aquesta associació, fa un parell de dècades, va adoptar una actitud dura i va utilitzar certs epítets amb membres euskalduns de l’associació que defensaven que calia premiar el fet de saber èuscar a l’hora de triar a jutges que anessin a treballar al País Basc.

En el document que han publicat les associacions, diuen a la gent catalana que no acatar les ordres dels tribunals d’Espanya no és heroic, sinó totalitari, i que la gent catalana no està obligada a complir les lleis aprovades darrerament al parlament –la de transitorietat jurídica i la del referèndum– perquè no tenen cap valor. Encara més, diuen que els qui es neguin a complir-les tindran el suport de jutjats i tribunals.

I pel que fa al dret de la gent catalana de decidir el seu futur? Ni una paraula. És conegut l’eslògan que utilitzarà a partir d’ara aquesta associació de progressistes: Abans una justícia retrògrada que dividida. L’actitud d’aquesta associació denota molt bé la incapacitat de l’esquerra institucional d’Espanya de donar una solució racional a la qüestió de Catalunya.

Els propers documents que veurem? Potser el de la Conferència Episcopal, i el dels presidents dels grans equips de futbol d’Espanya, amb el bilbaí Villar al capdavant.

Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

Hauria de ser una no-notícia però és una notícia: som en campanya. Hauria de ser una no-notícia perquè les campanyes electorals són regulades fins a l’avorriment i que comencen quinze dies de debats, cartells, actes i declaracions per si mateix no hauria de ser notícia. En tot cas, hauria de ser notícia les coses que passen en campanya però no la campanya mateixa. I no obstant això, Martxelo, ací em veus, fent esment de la campanya.

Evidentment, això és així perquè la campanya és el primer cas pràctic de confrontació entre la legalitat catalana i l’espanyola. Espanya diu que tot és il·legal. Catalunya s’empara en la legalitat emanada del parlament i de la proclamació de la llei del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. I el xoc està servit. Espanya diu que tot és prohibit però tot va passant. I cada hora de normalitat és una victòria, un avanç cap a la normalitat republicana. Van dir que quedaven prohibits els actes de campanya i ja se n’han fet centenars, incloent-hi l’espectacular inauguració de campanya en el Tarraco Arena. Van dir que no es podia publicar la publicitat de la campanya però ací l’emetem molts mitjans, inclosos els mitjans públics. Van dir que quedava prohibida la web, i quan la guàrdia civil la va tancar, en qüestió de minuts el mateix president de la Generalitat, per Twitter, va anunciar que se n’obrien dues de noves. Que en ple 2017 el combat siga entre un president registrador de la propietat i un president periodista i gran dominador d’internet jo diria que juga a favor nostre…

De moment, la sorpresa principal ha estat la reacció internacional. Just després de l’acte que vam compartir dimecres a Berria, es va saber que el Departament d’Estat nord-americà i el president de la Comissió Europea expressaven respecte cap a Catalunya i la decisió que prenga. Important.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any