03.11.2025 - 10:58
|
Actualització: 03.11.2025 - 13:41
Carlos Mazón ha anunciat, en una compareixença sense preguntes, que deixava el càrrec de president de la Generalitat. No ha pronunciat la paraula dimissió, sinó que ha dit ja no podia més i que esperava que les Corts elegissen un nou president. Per tant, no convoca eleccions, però no ha dit pas si continuava com a diputat i, en conseqüència, com a aforat. El discurs de Mazón, ara ja ex-president, ha estat una barreja de victimisme, defensa de la seua gestió i atacs al govern espanyol. Entremig, ha apuntat unes notes d’autocrítica, com ara que es va equivocar no anul·lant l’agenda d’aquell dia. Però si per alguna cosa ha destacat el discurs ha estat per la repetició mesurada i sistemàtica de les mentides que ha repetit d’ençà de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. I això no és sinó l’estratègia de defensa quan siga cridat a declarar.
En la compareixença, no ha aclarit ni on era durant les hores més crítiques d’aquell dia, ni per què no va anar al CECOPI, ni per què va amagar el dinar amb Maribel Vilaplana, ni per què la va acompanyar a l’aparcament quan sabia què passava al país, ni tants interrogants que encara continuen oberts.
Mazón ha tornat a parlar de tsunami inimaginable i de revolució meteorològica sense precedents en la història.
L’AEMET no va avisar
D’una banda, Mazón ha demanat disculpes per haver mantingut la seua agenda, aquell dia, però immediatament ha repetit la cantarella de les dades que es tenien a migdia, dels barrancs buits, que la tempesta se n’aniria a Conca a les sis, i que el barranc de Torrent (rambla de Poio) va ser una trampa mortal. Però a continuació ha tornat a atacar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per no haver mesurat bé els cabals, i a l’AEMET per no haver avisat que les precipitacions podien arribar als 800 litres per metre quadrat.
Aquestes afirmacions de Mazón han estat desmentides per les autoritats científiques que defensen el sistema de llindars, que és comú a tot Europa i que parla sempre de precipitació mínima, que estableix que, a partir dels 180 litres, el perill per a la població és gravíssim i que amb avís roig s’han de prendre mesures com ara alertar la població. “Vaig deixar que s’instal·làs la idea d’un president absent, aquell dia. La informació clau d’aquella vesprada, que va ser el desbordament del Poio, no la vam tenir.”
No va saber que hi havia morts fins a la matinada
Carlos Mazón ha dit que no van saber que hi havia morts fins a la matinada del dia 30. En la compareixença, que va fer el dia 29 a dos quarts de deu del vespre, va insinuar que podria haver-hi víctimes mortals. En la que va fer a dos quarts d’una ja va confirmar que s’havien trobat cossos sense vida, però que no podia dir res més per respecte a les famílies. Segons una informació que va publicar la setmana passada el diari Levante, un assessor particular de Carlos Mazón li hauria dit, a les vuit de la vesprada, que hi havia moltes víctimes.
“No vam escatimar recursos”
Mazón ha dit que en cap moment es van escatimar recursos davant una devastació inimaginable. A desgrat d’aquesta afirmació, el mateix dia de la gota freda, els bombers forestals que van anar a vigilar el cabal del barranc de Torrent van ser retirats, passats dos quarts de tres de la vesprada. I diversos agents han declarat que ells es van presentar voluntaris per col·laborar i no van ser mobilitzats o els van dir que es quedassen en les bases. Alguns d’ells van anar als llocs més afectats en condició de voluntaris perquè se sentien més útils així. També hi ha testimonis d’oferiments de mitjans d’altres territoris que en les primeres hores van ser rebutjats. I encara, l’ex-consellera Salomé Pradas va tardar tant a demanar l’actuació de la Unitat Militar d’Emergències a Utiel que va ser la delegada del govern espanyol qui li va insistir que ho fes.
Victimisme
Durant tot el discurs, Carlos Mazón ha utilitzat el victimisme per defensar-se de les acusacions i retrets que li han fet aquest any. Ha dit que les víctimes i els seus familiars eren prioritaris per a ell, però la relació que hi ha mantingut ha estat de menyspreu i de negació de la seua credibilitat. I s’ha acomiadat amb crítiques duríssimes al govern d’Espanya, el qual acusa de no haver ajudat gens a la Generalitat, de no haver aportat diners a fons perdut i de posar bastons a les rodes de la reconstrucció amb l’única intenció de danyar-lo políticament.
