09.09.2025 - 12:03
|
Actualització: 09.09.2025 - 12:52
El sindicalista Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, ha presentat avui una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per les tortures que va patir a la comissaria de Via Laietana de Barcelona. És el primer represaliat que porta al TEDH un cas de tortures del franquisme després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica del 2022, un cop la justícia espanyola ha refusat d’investigar la seva querella.
Detingut dues vegades a començament dels anys setanta per la seva activitat política i sindical, Vallejo denunciava tortures i demanava d’investigar sis agents de la policia franquista. El jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, però, ho va descartar, en contra del criteri de la fiscalia, amb l’argument que els fets eren “prescrits i amnistiats” i no constituïen delicte de lesa humanitat. L’Audiència de Barcelona va avalar aquesta decisió i, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar el recurs d’empara presentat per Vallejo.
Això li ha obert la porta d’anar al TEDH. De la mà d’Irídia, sosté que la negativa de la justícia espanyola a investigar les denúncies suposa un “incompliment flagrant” de les obligacions internacionals de l’estat i vulnera els articles 3 i 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, que garanteixen el dret a una investigació efectiva davant casos de tortura.
El cas de Vallejo va ser el primer a l’estat espanyol en què la fiscalia va donar suport a investigar crims del franquisme apel·lant a la nova llei de memòria democràtica. Tot i això, la jutgessa d’instrucció va remarcar que els “principis de legalitat penal, d’irretroactivitat de disposicions desfavorables i de vigència de la llei d’amnistia” eren obstacles insalvables. Segons que va concloure, la llei impulsada pel govern de Pedro Sánchez “no deroga la llei d’amnistia del 1977, ni de manera expressa ni de manera tàcita”, i per això va tancar la porta a qualsevol investigació penal.
