Carles Riera: “Està tot servit perquè el projecte de Ciutadans sigui el que triomfi”

Entrevista al diputat de la CUP sobre la immersió lingüística i la sentència del 25%

VilaWeb
Odei A.-Etxearte Albert Salamé (fotografies)
31.03.2022 - 19:51
Actualització: 31.03.2022 - 21:51

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Parlem, només, de la llengua a l’escola. En aquesta entrevista, el diputat de la CUP Carles Riera explica com van saber que els socis de govern tancaven un acord amb el PSC i els comuns per a reformar la llei de política lingüística i els acusa d’afavorir que el projecte de Ciutadans acabi imposant-se a Catalunya. Riera, que també és secretari tercer de la mesa del parlament, defensa l’opció de la CUP perquè el parlament aprovi que el català és l’única llengua vehicular i hi hagi, després, una desobediència en massa, a cada centre educatiu, de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. “Si no ho fem per la llengua, si no ho fem per l’escola, per què ho farem?”, demana.

Quan us en vau assabentar, de l’acord del PSC, ERC, Junts i els comuns per a reformar la llei de política lingüística?
—Ens en vam assabentar per casualitat dimecres de la setmana passada. Ja feia setmanes que elaboràvem la nostra proposició de llei amb els principals agents de la comunitat educativa: professorat, famílies i alumnat. Havíem arribat a un text que recollia totes les aportacions i ens semblava que era una bona solució al problema. Les següents passes eren parlar-ne amb la resta de grups polítics i amb el govern per veure si podíem presentar-la conjuntament o amb la màxima majoria possible. Però quan vam començar a parlar-ne amb els nostres veïns i veïnes d’oficines al parlament, que són els comuns, ens van dir que feia dos mesos que havien començat els treballs conjunts per elaborar una proposició de llei que modificava la llei de política lingüística. La nostra sorpresa va ser molt grossa. Com podia ser que en un tema tan important com la llengua, que requereix un consens tan ampli com sigui possible, de manera deliberada, durant dos mesos, s’hagués exclòs la CUP? Després ja vam entendre per què.

Per què?
—Vam veure que la modificació de la llei de política lingüística incorporava el mandat principal de la sentència del TSJC, que era convertir el castellà també en llengua vehicular. Òbviament, sabien que els diríem que no, perquè cal protegir i garantir la immersió lingüística, no pas adequar-se a la sentència del TSJC.

Del contingut, us en vau assabentar per la premsa?
—Vam decidir que havíem de registrar la nostra proposició de llei, que modifica la llei d’educació de Catalunya. Aquell dia hi havia ple i quan hi ha ple el registre es tanca al mateix moment en què es tanca la sessió. Vam esperar a última hora a registrar-la, per veure si algú del govern o dels partits ens deia res i es podia refer un marc de treball cooperatiu. Però no. Després del ple, ERC ens va convocar a una reunió, a la qual també va assistir el secretari general de Política Lingüística i el secretari general del Departament de Cultura. Sense donar-nos el text de la seva proposta, ens en van explicar el contingut. Òbviament, vam mostrar la nostra oposició tant a la proposta com a la manera com s’havia fet. I aquí es va acabar la reunió. L’endemà, ERC ens va convocar a una altra reunió i, aleshores sí, ens van mostrar el document. Ens van dir que es registraria a la una i que era un document tancat i acordat entre el PSC, Junts, ERC i els comuns. I que si volíem, el podíem signar. També va ser una trobada marcada per la discrepància i el desacord. I, a partir d’aquí, tot el que ha passat és públic. Aquesta és la història cronològica dels fets.

Era impossible que vosaltres i el PSC estiguéssiu en un mateix acord, vistes les posicions dels uns i dels altres?
—És un fet que, fins avui, la immersió lingüística era un gran acord en el qual el PSC participava. Quin és el problema, tanmateix? Que durant dècades, independentment dels governs de la Generalitat i del seu color, i de qui hagi estat al capdavant del Departament d’Educació, la immersió no s’ha aplicat, o no s’ha aplicat de la mateixa manera a tot arreu. Per tant, era un consens teòric, però que després no tenia una aplicació real. Això, sens dubte, ha contribuït a fer que, en un context general de retrocés de l’ús social del català, també hi hagi hagut un retrocés de l’ús escolar del català. Nosaltres ens mantenim fidels a aquest consens històric, a aquestes majories històriques en la societat i la comunitat educativa, i considerem que qui s’ha començat a desplaçar en primera instància i a sortir d’aquest acord és el PSC. I el problema és que ERC, Junts i els comuns, en lloc de mantenir-s’hi, s’han desplaçat cap a les posicions del PSC, que cada vegada s’han acostat més a les de Ciutadans. Recordem que un dels grans objectius de Ciutadans era aconseguir que a l’escola el castellà també fos vehicular. És paradoxal que, en el moment de màxima feblesa política de Cs, ERC, Junts, el PSC, els comuns i el govern tirin endavant un dels principals objectius d’aquell partit, que és que el castellà també sigui vehicular. Val a dir que el govern, el PSC, ERC, Junts i els comuns tampoc no han tingut en compte les famílies, els estudiants, ni la majoria sindical de la comunitat educativa, ni les entitats del món cultural i lingüístic. És un pacte de partits que va en contra d’un gran consens social i de la comunitat educativa.

I és un pacte que vol complir la sentència del 25% o esquivar-la?
—És un pacte que s’ha forjat en aquests dos mesos entre Barcelona i Madrid amb premeditació i traïdoria per adequar-se a la sentència. L’objectiu és adaptar-se a la sentència i no defensar el model. Per això diem que és un pacte d’estat, en què el PSOE i el govern espanyol també s’han implicat, per a modificar un consens de país. Cal tenir en compte que, en l’origen, la immersió lingüística neix per compensar la minorització de la llengua catalana. Es considera que l’escola és un lloc privilegiat perquè tothom tingui accés en peu d’igualtat al dret a la llengua i per a construir cohesió social. És paradoxal que en un moment de retrocés del català a la societat i a l’escola, el primer acte jurídico-polític d’actualització de la política lingüística i del model lingüístic a l’escola que se’ls acut, a aquests partits, sigui crear les condicions legals perquè hi hagi més castellà. Sens dubte això és un pacte de partits i de govern contra la realitat sociolingüística, contra la realitat escolar i contra les majories socials. La tesi principal del TSJC no és el 25%, sinó que el castellà també ha de ser llengua vehicular. Aquí és quan fulminen la immersió per sentència judicial. El 25% és una manera de materialitzar-ho. Ens diuen que ells no parlen de percentatges. Home, és clar, no cal, ja ho diu el TSJC. Tu li admets la major i després ho regules amb els projectes lingüístics dels centres. És a dir, et descarregues com a govern i com a conseller de la responsabilitat i ho carregues irresponsablement sobre els centres, que es trobaran amb una llei de política lingüística primer i amb una LEC després ­–si prospera, que esperem que no– en què es diu que el castellà també ha de ser vehicular i amb una sentència que diu que ho ha de ser com a mínim en el 25%. El mal ja s’ha fet.

Parlàveu de pacte d’estat. El fet que el PSC sigui a l’acord no cerca també que el govern espanyol no demani l’execució de la sentència?
—És una possibilitat, però aquest govern pot canviar d’opinió en qualsevol moment i un futur govern espanyol amb unes altres intencions o amb un altre color pot canviar de parer. I encara s’ha de veure si el TSJC admetrà la iniciativa de més actors socials que en demanin l’execució, com ja passa. Per tant, això ens col·loca en una posició de molta fragilitat i vulnerabilitat, en què un tema tan central com el català a l’escola és a les mans de la voluntat de tercers.

Proposeu que la LEC reconegui el català com a única llengua vehicular.
—Proposem que el català sigui l’única llengua vehicular; que hi hagi igualtat entre centres educatius perquè hi hagi igualtat de drets ­–és a dir, que l’autonomia de centres i la diversitat de projectes lingüístics no sigui una excusa del govern per a descarregar-se la responsabilitat amb la conseqüència que es multipliqui la segregació escolar– i que es garanteixi que tot l’alumnat, quan acabi l’escolarització, tingui plena competència en català, castellà i una tercera llengua. Aquest és el tancament de files que hi ha d’haver com a país. La societat i la comunitat educativa ja ho han fet. Aquí qui falla són els partits i el govern. Per això instem que retirin la proposició de llei i ens posem a treballar sobre una proposta que realment blindi la immersió. Nosaltres n’oferim una.

Heu rebut cap resposta a l’oferiment de negociar?
—Cap ni una. Dijous Junts es va despenjar de l’acord. Però tampoc no sabem quina és la proposta de Junts, que ha estat implicadíssima en la construcció d’aquesta proposta tan nefasta.

Per què creieu que han congelat el pacte?
—Probablement, perquè s’han adonat que era un error i per l’enorme pressió social que han rebut. Veníem d’una vaga educativa contra la sentència i anem cap a una manifestació que esperem que sigui multitudinària, convocada per la comunitat educativa, que demana que no s’acati la sentència, que es blindi la immersió, que no hi hagi segregació escolar i que el govern i aquests quatre partits retirin aquesta proposta i es torni a començar amb una proposta que realment sigui de defensa de la immersió. Volem ser escoltats, que s’escolti la comunitat educativa i la societat. Han sortit dos manifestos, com a mínim, amb gent del món de la cultura molt diversa dient que ho aturin.

La sentència del TC contra l’estatut del 2010 va dir que el castellà ha de ser llengua vehicular. En l’hipotètic cas que la vostra proposta s’aprovés, el TC la podria suspendre o anul·lar. Aleshores, què passaria?
—La nostra tasca no és adaptar-nos a les iniciatives de l’estat, siguin del govern espanyol o dels seus tribunals, que ens fan anar enrere des del punt de vista dels nostres drets col·lectius. La nostra feina és la contrària: defensar aquests drets en tots els àmbits i lluitar per l’autodeterminació, que sabem que és l’única opció en la qual podrem assolir-ne la plenitud. Mentrestant, hem de defensar-los amb dents i ungles. Això que hem fet és buscar una solució jurídica per respondre a la sentència i per revertir aquesta situació de dècades en què no s’ha aplicat la immersió. Una solució que garanteixi legalment que el govern es trobi obligat a garantir la immersió en tots els centres i a aportar-hi els recursos necessaris. Hi ha retrocés de l’ús social i escolar. Per tant, les necessitats objectives que justifiquen les bases de la immersió continuen vigents. Això ha tingut atacs judicials i negligències governamentals. Que això que proposem pot generar un conflicte? Evidentment. Som aquí per a assumir el conflicte i generar el conflicte democràtic com a motor de canvi, sobretot en aquells temes que són d’àmplies majories i de grans consensos a la societat. I la llengua i la immersió n’és un. Hem d’anar a totes, sense cap mena de dubte, i assumir-ne les conseqüències.

Per tant, desobediència al TC i a la sentència del 25% centre per centre?
—Evidentment, i això implica que el conseller d’Educació n’assumeixi la plena competència i responsabilitat. I que, alhora, s’aportin tots els recursos docents, organitzatius, didàctics necessaris perquè els centres puguin aplicar la immersió i, a la vegada, garantir la plena competència de tot l’alumnat en català, castellà i una tercera llengua. Però dins una harmonització. No pot ser que hi hagi una gran diversitat de projectes lingüístics, com sens dubte es produirà si el govern descarrega la seva responsabilitat en cada centre perquè facin que el castellà sigui llengua vehicular i, a més, apliquin la sentència amb un mínim del 25%. És que està tot servit perquè el retrocés del català continuï imparable a les escoles i perquè el projecte de Cs sigui el que triomfi finalment. I això ho hem d’aturar.

Creieu que la comunitat educativa, amb tot el desgast i malestar que arrossega, estaria disposada a entomar una desobediència com aquesta i a aplicar realment la immersió allà on no es compleix? També amb la inseguretat jurídica que creari?
—Nosaltres estem disposats a anar a totes. Òbviament, cal construir consensos socials i comunitaris amplis i potents, en l’entorn de cada escola, per a protegir-les i donar-hi suport, perquè no se sentin soles en això. Cal una mobilització social continuada i un compromís ampli al parlament i al govern per donar suport a l’aplicació inequívoca de la immersió, sense fissures i assumint totes les conseqüències. Si no ho fem per la llengua, si no ho fem per l’escola, per què ho farem? Això ens posa a prova com a país. Com podem dir que volem anar cap a la independència i l’autodeterminació si no tenim la plena voluntat i disposició de defensar la llengua amb totes les conseqüències? Nosaltres tenim clars els dos desafiaments. Estem disposats a assumir totes les conseqüències. No ens hem mogut de lloc, eh? Són els altres que es desplacen. I els fem una crida perquè retornin.

Ells diuen que l’acord blinda la immersió i neguen que el castellà sigui vehicular.
—Només cal llegir el text de la sentència i de la seva proposició de llei.

El govern al·lega que els projectes lingüístics dels centres s’han d’adaptar al context sociolingüístic i que com que el català és la llengua minoritzada a la majoria de llocs, hauran d’aplicar la immersió. I que si en algun lloc s’ha d’introduir més castellà, serà anecdòtic.
—Evidentment, la situació sociolingüística i els canvis en el món educatiu impliquen un retrocés del català i cada vegada més presència del castellà. Per què el primer acte jurídic que es fa és dir en una llei que el castellà també serà vehicular? Perquè no es defensa el model de la immersió sinó l’adaptació a la sentència. Aquest és el problema. Ja poden dir el que vulguin. És clar què fan. Per això ens hi oposem i demanem que ho retirin.

I si, per a ells, fos un mal menor? Cedeixen en això però eviten que algú pugui imposar no un 25% sinó, per exemple, un 50%.
—Nosaltres –i creiem que la comunitat educativa i la major part de la societat– no estem en la política del mal menor. Estem en la política de la defensa dels nostres drets col·lectius com a país. I més en temes que són d’ampli consens. I d’aquí no en sortim.

Quan es negociava la llei Celaá, cap partit no va forçar que el govern espanyol retirés el recurs que va provocar la sentència del 25%. Hi va haver negligència?
—Sens dubte. Aquest recurs ve de l’anterior govern espanyol i es basa en la llei Wert. És fora de lloc. Però el govern espanyol va desenvolupar i aprovar la LOMLOE i hi va haver partits catalans que van dir que blindava la immersió. Ara veiem que això no ha estat així. El govern del PSOE i Podem es manté viu i actiu com a titular d’aquest recurs. Que no ens facin creure coses que no són.

Si es convoca el Pacte Nacional per la Llengua, hi anireu?
—Hi assistirem per defensar les nostres posicions. Però insisteixo que no són les de la CUP només. Són alineades amb la majoria de la comunitat educativa i de la societat civil organitzada entorn de la llengua i de la cultura. Anirem a disputar aquest debat amb tota la convicció i la força de saber que representem un corrent que és molt important en la nostra societat.

Al marge de què faci Junts, la resta de partits tenen majoria absoluta per a modificar la llei. Què pot implicar l’aprovació de la reforma?
—Esperem que no passi. Encara són a temps de retirar-la. Si finalment no ho fan, esperem que la societat respongui. I que, fruit de la resposta social, finalment l’hagin de retirar.

En el ple defensareu una moció perquè el parlament reprovi Gonzàlez-Cambray i sigui destituït. Cada dia us sentiu més lluny del president i del govern que vau investir?
—Tant el president de la Generalitat, com el govern i el conseller, cada dia es van allunyant més d’allò que va ser l’esperit de la investidura. Aquí no hi ha ni tomb a l’esquerra ni polítiques en defensa del dret d’autodeterminació i dels nostres drets col·lectius enfront de l’estat. Són ells que es van apartant com més va més cap als pactes de la sociovergència, cap a les polítiques de sempre acordades amb el PSC i cap als pactes d’estabilitat amb l’estat. En aquesta moció demanem que el ple es pronunciï a favor de les reclamacions unitàries dels sindicats de l’educació, contra l’acatament de la sentència del 25% i a favor de blindar la immersió. Demanem la reprovació del conseller perquè no negocia amb el comitè de vaga, no assumeix reivindicacions necessàries per al progrés de l’escola pública, no garanteix la immersió i la fulmina d’acord amb la sentència del TSJC, i perquè no hi ha una actitud de diàleg amb la comunitat educativa. Però és un problema més global, d’enfocament de la legislatura i de presa de posició del govern.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies