Carles Peris: “Hi ha grups vinculats a l’extrema dreta que ho aprofiten i volen capitalitzar el malestar del sector agrari”

  • El president de la Unió Llauradora i Ramadera denuncia un tracte discriminatori de la delegació del govern espanyol · La Unió participarà en la tractorada que arribarà a Madrid el 21 de febrer

VilaWeb
Carles Peris en el moment de ser alçat per força per la policia espanyola (fotografia: Prats i Camps).
Esperança Camps Barber
08.02.2024 - 21:40
Actualització: 08.02.2024 - 21:44

La Unió Llauradora i Ramadera continuarà les mobilitzacions per a demanar una certa flexibilització de les polítiques agràries comunitàries. El calendari ja l’havien establert abans de les que hem vist aquestes setmanes a tot Europa. Dimecres van blocar el port de Castelló per a protestar contra la importació en massa de productes agroalimentaris de productes tercers.

En aquesta primera mobilització, la policia espanyola va fer mans i mànegues per a evitar que els tractors arribassen al port i també va desallotjar violentament els llauradors que estaven asseguts a terra. Una de les persones a qui la policia va aixecar per força és Carles Peris, el secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera. Peris cridava “Llibertat!” i “Visquen els llauradors valencians!” quan els agents se l’emportaren. En aquesta entrevista es pregunta per què la policia va actuar contra la seua organització, que havia comunicat la tractorada, i no contra algunes altres que van a la seua. Peris vol remarcar que en alguna d’aquestes marxes els interessos que es defensen de manera ben clara són els mateixos de l’extrema dreta.

La imatge del secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera aixecat per força per la policia espanyola és molt potent i molt dura alhora. Com esteu?
—A pesar que estic triturat per la manera com va acabar allò, quan reflexiones estàs content perquè vas veure més joves que habitualment. I això vol dir que la gent jove és professional i té un fonament, i un raonament, no es deixa enganyar, i està disposada a donar la cara i a intentar centrar un discurs de proposta i de lluita. Sempre fem propostes coherents. Vull destacar això, que ha estat la meua reflexió de primera hora del matí.

Heu demanat la dimissió de la subdelegada del govern espanyol a Castelló.
—Nosaltres vam demanar els permisos dins el termini i en la forma escaient, i quan vam arribar al port no ens hi volien deixar accedir per a tallar-lo. Quan hi vam accedir vam veure que pràcticament tot el matí havien pressionat la gent perquè no poguera manifestar-se lliurement i expressar les propostes que tenim. I, fins i tot, abans de les dues del migdia, ens van fer fora d’una manera que diria que no és correcta. Hem demanat la dimissió de la subdelegada perquè sembla que aquells que volem fer les coses bé i d’una forma normalitzada i molt digna, i que tenim autorització, com sempre que eixim al carrer, no ens volien deixar fer-ho.

Ho dieu en contrast amb les tractorades que han eixit sense convocatòria de les agrupacions agràries aquests dies?
—Sí, sí. És un dany col·lateral. Quan una organització agrària vol eixir al carrer es fa responsable de la seua gent. Nosaltres sempre ho fem, no som espontanis, donem cobertura i seguretat a la gent. Per això diem que a nosaltres que ho fem bé no ens ho permeten, i als altres, sembla que els ho faciliten. Per això vam demanar la dimissió de la subdelegada del govern espanyol.

Quina opinió en teniu d’aquestes mobilitzacions que diuen que són espontànies o convocades per grups de WhatsApp?
—Jo voldria separar-ho en dues parts. Una té a veure amb el moment d’indignació, la gent n’està farta i el sector diu “ja n’hi ha prou!”. I, per tant, molta gent ha decidit d’eixir al carrer perquè es troba en un moment molt complicat. Fins i tot, gent nostra, en algunes zones, ha eixit sense l’empara de l’organització. Això és un tema, però després hi ha una altra cara, la gent que aprofita la mala situació dels llauradors i ramaders per a fer la seua campanya. I ací és on veus que hi ha certs grups i moviments clarament vinculats a l’extrema dreta que s’aprofiten molt bé de la indignació i del malestar del sector i el volen capitalitzar. I ací és on jo faig la crítica. Fem la crítica perquè nosaltres, com a organització agrària que treballa tot l’any, fortament implantada, que dóna la cara per la nostra gent i ofereix servei i cobertura al sector, no podem permetre que ens critiquen i que ens diguen que no som vàlids, que és el discurs d’aquesta gent. Diuen que els que hi ha no fan res, no valen per a res, i aprofiten la situació. I ací és on diem no.

El discurs d’aquestes persones és obertament antieuropeista. El compartiu?
—Nosaltres volem que Europa treballe d’una altra manera, que hi haja polítiques agràries adaptades a la realitat productiva. Europa fa coses molt ben fetes. És el nostre mercat preferencial. Veig gent que crida: “Que es trenque Europa!” No! El nostre mercat de productes agroalimentaris és el bloc europeu. No ens n’hem d’anar. És una bogeria. Això no té cap sentit. Tenim una monodependència en molts sectors agraris i ramaders. Ara, ésclar que s’han de modular eixes polítiques tan ambicioses que no estan adaptades a la realitat productiva i que deixen fora de joc l’agricultura mediterrània. El nivell d’exigència és tan alt que les nostres explotacions cada volta són menys rendibles.

Us referiu a qüestions administratives o també a mesures relacionades amb el medi?
—Parle, per exemple, de la PAC, la política agrària comuna, que són els fons europeus. Hi ha una part que és el pagament bàsic, i qui té drets els cobra, i hi ha una altra part d’allò que cobres que és condicionada a pràctiques ambientals. Però aquestes pràctiques són molt exigents o no estan adaptades a molts conreus mediterranis, i passa que la gent perd els diners perquè no ho pot posar en pràctica. I també passa que hi ha un excés de burocràcia com ara fer fotos, geolocalitzar, referenciar… Tot això trau de punt el sector agrari en un moment que els costos d’explotació són molt alts. Tot això fa molt de temps que ho denunciem i no han sigut capaços d’adonar-se’n. Són polítiques excessivament ambicioses i mal dissenyades. Han d’escoltar el sector i reequilibrar el camí.


—No podem anar tan de pressa. Es parla molt del Pacte Verd, de l’objectiu 2030. Abans dels objectius del Pacte Verd, nosaltres ja estàvem arruïnats. Els llauradors no pateixen ara el Pacte Verd. Abans del disseny de les polítiques del 2030, els llauradors ja eixíem al carrer, ja teníem problemes amb els preus en origen. No es tracta de tot o res. Europa s’ha de situar en uns objectius assumibles. Si posen un objectiu que no pots assumir i t’expulsen del sistema, això és treballar per la sostenibilitat o per mantenir un sector? Aquesta és la clau, però és difícil d’explicar, i el missatge simplista d’alguns cala i fa saó en determinada gent.

El govern espanyol ha anunciat ajuts nous per a pal·liar la sequera. N’hi ha prou? O és una manera d’eixir del pas quan veuen els tractors al carrer?
—El paquet d’ajudes que ha habilitat el ministeri per la sequera i per la guerra d’Ucraïna és completament insuficient. Són ajudes ben plantejades perquè són directes, no has de fer res i automàticament apareixen les llistes dels receptors. Són molt còmodes i no hi tenim res a dir. Però és molt important posar el focus en totes les administracions. Quan el ministeri va plantejar eixes ajudes, hi havia un període perquè les comunitats autònomes les complementaren. Vam sol·licitar al Consell que ho fes, no ho han fet. Ara tothom mira a Madrid, però no tots els problemes vénen de Madrid. Si amb fons propis pots complementar les ajudes i no ho fas, o nosaltres presentem quinze esmenes als pressupostos del 2024 perquè es destinaren deu milions d’euros a polítiques agràries i les tomben totes, excepte una, també hem de qüestionar-ho.

La protesta de dimecres la vàreu enfocar al port de Castelló, que és una de les portes d’entrada de molts productes que són competència directa per al camp valencià.
—Si hem de suportar que els ports valencians no vagen alineats amb els interessos d’un sector econòmic com el nostre, un sector com la taronja valenciana, els cítrics, que és sensible i, a més, dóna identitat al País Valencià, i hem de suportar que es bonifiquen les taxes als vaixells procedents de països tercers, s’ha de denunciar. En els consells d’administració dels nostres ports hi ha una part de persones influents de la política. S’ha de dir tot, des de l’administració més baixa a la més alta.

Qui són els principals beneficiaris d’aquesta bonificació?
—Tot allò que siga bonificar la importació d’un producte agrari del qual no ets deficitari, i en plena campanya, té un impacte negatiu per als productors. Els grans comerços, els grans importadors de fruita volen pressionar els preus a la baixa o volen treballar fruita de fora perquè ve a un preu amb el qual no podem competir, perquè ve de països que no compleixen les mateixes normatives que nosaltres. Al final, això només beneficia els grans importadors i grans comerços que cada vegada tenen més participació de fons d’inversió que no tenen cap arrelament al territori i els té igual arruïnar la citricultura, per exemple. A ells els té igual si la fruita és d’ací, o d’Egipte o de Sud-àfrica. I amb les bonificacions es facilita que a aquests els coste encara menys obtenir la fruita. Els posem la catifa roja. No té cap sentit que els ho facilites. A més, com més fruita s’importa, més risc tens d’introduir plagues i malalties que aquests països tenen i nosaltres no. Al final et preguntes, com és possible que al costat de casa em tiren un tir al peu. Quin interès tenen darrere els responsables dels dos grans ports? Els interessos dels quatre grans operadors que volen trànsit de contenidors i moviment comercial. Pesa molt el comerç i pesen molt poc el sector agrari i la part social.

A banda els cítrics, quina mena de productes entren pels ports de Castelló i de València?
—Tota mena de productes. Pinyes, alvocats, o arròs, que també és un sector molt sensible. I pel port de València hi entra arròs de Cambotja o del Vietnam. Hem de tenir una ordenació, perquè si en certs productes no en som deficitaris, no té sentit dur-ho de l’altra banda del món. Nosaltres no som trumpistes, no som proteccionistes, però sí que volem una ordenació. Si no, què fem? Treballem nosaltres amb la PAC ambiental i portem productes de fora amb petjada de carboni? Nosaltres tenim uns requisits molt elevats a l’hora de produir, i molts països tercers no són en eixe nivell. Ni social ni ambiental. Hi ha moltes coses que s’han d’explicar, però desgraciadament, no tenen un relat fàcil perquè la societat i la política entenguen les nostres reclamacions.

Teniu un calendari de mobilitzacions que abraça tot el mes de febrer. Aneu a l’una totes les organitzacions agràries?
—Nosaltres vam anunciar les mobilitzacions el 16 de gener, quan encara no havien començat les europees. Després ha saltat l’espurna i ha vingut tota aquesta voràgine a tots els països europeus per a defensar-se en alguns punts concrets. Nosaltres mantenim el calendari. El dia 21 anirem a Madrid totes les “unions” en una tractorada amb gent de tot l’estat. I ací fem un calendari que diem “a la valenciana”, amb totes les organitzacions agràries, més les cooperatives agroalimentàries, que és molt transversal i hi ha milers de socis de tots els colors. Així ajuntes l’esforç de tots i unifiques el missatge. I hem previst tres mobilitzacions més. Eixirem tres vegades en quinze dies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any