27.11.2025 - 15:54
El cap de l’estat major de l’exèrcit de terra de Guinea Bissau, Horta N’Tam, ha assumit la presidència interina del país, un cop consumat el cop d’estat d’ahir, en plena tensió posterior a les eleccions de diumenge. Tant el president derrocat, Umaro Sissoco Embaló, com el principal candidat opositor havien reivindicat la victòria. N’Tam ha dit que el pla és governar un període de transició d’un any
N’Tam ha pres possessió proposat per la junta, anomenada Alt Comandament Militar per a la Restauració de la Seguretat Nacional i l’Ordre Públic, segons que ha dit ell mateix en un discurs emès per la ràdio pública.
En el discurs, el general ha agraït la confiança de les forces armades i ha justificat el cop amb la intenció de protegir la democràcia i l’estabilitat política, tot afirmant que el país afrontava suposadament intents d’ingerència i risc de desordres públics.
Ha tornat a denunciar que “estava en marxa un pla de cop d’estat amb el suport de narcotraficants” que volien “capturar la democràcia guineana”, i ha remarcat que la manca de mesures polítiques havia portat els militars a intervenir.
En aquest sentit, ha admès que el país viu una etapa difícil i delicada i ha promès treballar per restablir la normalitat. Per això ha demanat la col·laboració dels partits polítics i de la societat civil, enmig de les protestes després de la suspensió de les institucions i l’anunci de noves eleccions, que eren previstes per avui mateix.
Condemna de la Unió Africana
El cop, que s’afegeix als que hi ha hagut a la regió des del 2020 —a Mali, Burkina Faso, Níger i Guinea—, ha estat condemnat de manera inequívoca pel president de la Comissió de la Unió Africana, Mahmoud Ali Youssouf, que ha exigit l’alliberament d’Embaló i de la resta de detinguts.
Youssouf ha reiterat la tolerància zero de l’organisme amb qualsevol canvi inconstitucional de govern i ha remarcat que és imperatiu respectar el procés electoral en marxa i l’ordre constitucional, inclosa l’obligació que la comissió electoral anunciï el vencedor dels comicis.
“La UA expressa el seu ferm suport i solidaritat amb el poble de Guinea Bissau en aquest moment crític, així com el seu compromís d’acompanyar-lo en el camí cap a la pau, l’estabilitat i la consolidació democràtica”, ha remarcat en un comunicat.
Cop d’estat l’endemà de les eleccions
El cop va ser perpetrat ahir per militars, un dia després que Embaló i el principal candidat opositor, Fernando Dias da Costa, reivindiquessin la victòria electoral. Un portaveu de l’exèrcit, Dinis N’Tchama, va denunciar aleshores l’existència d’un pla de desestabilització per justificar l’aixecament.
N’Tchama va assegurar que el cop militar pretenia restaurar la seguretat nacional i l’ordre públic, i va confirmar que la nova junta assumeix tots els poders de l’estat. També va confirmar que Embaló havia estat detingut durant l’assalt al palau presidencial.
A més, va anunciar el tancament fins a nova ordre de totes les institucions de la República de Guinea Bissau, i la clausura de totes les fronteres. Igualment, hi ha un blocatge de les xarxes socials i un toc de queda de les 21.00 a les 6.00.
Les eleccions de diumenge es van fer amb calma i sense el principal opositor, Domingos Simões Pereira, la candidatura del qual havia estat descartada. El seu partit, el Partit Africà per a la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC-CV), va expressar el suport a Dias da Costa per intentar treure Embaló del poder.
L’estat major guineà havia denunciat fa unes setmanes un intent de cop d’estat impulsat per generals i alts comandaments, enmig de les crítiques opositores contra Embaló per haver superat el límit de cinc anys al càrrec, que havia assumit el febrer del 2020.
Embaló va prendre possessió el 27 de febrer de 2020 després d’imposar-se a Simões Pereira en la segona volta. El PAIGC-CV havia dirigit el país des de la independència de Portugal el 1974. Des d’aleshores, el president derrocat havia denunciat dos intents —abans de l’actual— el febrer del 2022 i el desembre del 2023.
