Tot allò que sabem dels entrebancs de Pfizer que frenen la vaccinació a Europa

Mentre que Europa, assetjada per una tercera onada amb la força de la primera, sospesa que tornin les restriccions de mobilitat entre estats i eleva l’alerta epidemiològica a risc màxim, la vaccinació no avança amb la velocitat esperada. La farmacèutica Pfizer, propietària del primer dels vaccins aprovats al continent, ha sembrat inquietud i indignació entre els estats de la Unió per diversos canvis en la producció i en la distribució de les dosis. 

El 15 de gener, l’empresa va anunciar que reduiria el ritme de producció de vaccins a Europa. L’explicació oficial va ser que es tractava d’una reducció temporal perquè començaven reformes a l’única fàbrica que tenen al continent –a Puurs (Bèlgica)– amb l’objectiu d’acabar produint el doble de dosis cada any: dos mil milions, i no pas un, com era previst fins ara. Després de les queixes de diversos caps de govern, el CEO de Pfizer, Albert Bourla, va comprometre’s amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que lliurarien exactament les dosis previstes. 

Pfizer no tan sols assegurava que els canvis permetrien de produir més dosis, sinó que es remetia a una troballa feta als hospitals del continent. Amb un model determinat de xeringa, la de “baix volum mort”, de cada vial (o ampolla) del vaccí no se’n poden extreure cinc dosis, com s’havia dit d’entrada, sinó sis. De fet, a això s’han aferrat precisament molts governs europeus per garantir a la ciutadania que no calia reconsiderar la previsió de ritme de vaccinació. Ahir mateix, de fet, la consellera de Salut del Principat, Alba Vergés, va assegurar que el fet que Catalunya hagi rebut aquesta setmana 30.000 dosis, en comptes de les 60.000 estipulades, “no destrossa la planificació”, perquè poden anar “estirant els vials fins a les sis dosis”.

L’Agència Europea del Medicament va autoritzar la setmana passada que s’extraguessin sis dosis de cada vial i semblava que això serviria per a compensar la reducció de lliuraments. Però una nova gerra d’aigua freda de Pfizer ha estripat els càlculs dels estats. L’empresa sosté que els contractes de compravenda que va signar amb la Comissió Europea parlaven de dosis, i no pas de vials, i ha anunciat que reduirà la quantitat de vials en cada lliurament perquè considera que, si s’extreuen més dosis de les previstes, ja compleix amb els acords. Així doncs, Pfizer i BioNTech han comunicat a l’estat espanyol que a partir de dilluns li enviaran un 17% menys dels vials previstos. 

Els governs continuen refusant les explicacions de Pfizer

Els arguments de Pfizer, amb tot, no satisfan molts governs europeus, que les darreres hores han lamentat que els canvis els han estripat els plans. Itàlia ha dit que aquesta setmana ha rebut prop d’un 30% menys de les dosis de Pfizer previstes, i que la setmana que la previsió decaurà una mica menys, un 20%, però decaurà. En algunes parts de l’estat hi ha hagut una reducció del 60% i s’han hagut de cancel·lar moltes vaccinacions ja programades. El govern de Giuseppe Conte ha dit que sospesa si presentar accions legals contra la farmacèutica.

Tal com ha explicat la BBC, qui ja ha decidit que en presentarà, si la previsió de lliurament no s’ha recuperat a mitjan febrer, és l’executiu polonès. Com a Lituània i Bèlgica, a Polònia rebran els pròxims dies la meitat de les dosis previstes de bon començament. Així mateix, a Alemanya, el Rin del Nord-Westfàlia, l’estat més poblat del país, ha hagut de cancel·lar cites programades per a vaccinar i els espais que havia habilitat per a administrar dosis a persones de més de vuitanta anys no podran obrir fins al mes vinent a causa del retard. Romania ha anunciat que podria quedar-se sense dosis a principi de febrer. I Noruega ha hagut de posar en circulació dosis que reservava per si hi havia cap entrebanc d’urgència.

Un altre problema plantejat per diverses regions europees és que la possibilitat d’obtenir una dosi més per vial s’ha descobert després que comencés la vaccinació, i que, per tant, moltes xeringues que s’havien comprat per a la campanya no són de la mena que permet aprofitar l’espai del vial per a obtenir la sisena dosi. La preocupació és que, per més que les dosis arribin igualment (en menys vials), l’absència de xeringues adequades i la caducitat del líquid farà que es perdin dosis en molts casos.

A la regió espanyola de Madrid, per exemple, segons que ha avançat la Cadena Ser i ha denunciat un grup de professionals sanitaris, es poden haver perdut prop de vint mil dosis del vaccí perquè no hi havia prou xeringues de baix volum mort. Arreu de l’estat espanyol, segons que va declarar el ministeri de Sanitat a elDiario.es, s’han perdut el 10% de les dosis per aquesta raó. Així i tot, tant el País Valencià com el Principat han dit que disposen de les xeringues pertinents, i no han notificat cap dificultat per a l’extracció de la sisena dosi.