27.12.2025 - 20:49
|
Actualització: 27.12.2025 - 22:04
L’activisme en favor de l’èuscar ha respost amb força a la crida del Consell de l’Euskalgintza per a reactivar el moviment de reivindicació de la llengua. 6.500 persones s’han aplegat avui al Bilbao Arena, en un acte multitudinari concebut com a espai de reunió, reflexió i empenta col·lectiva. La pròxima cita ja té data: el 13 de juny a Pamplona.
L’acte ha culminat amb una crida clara a l’organització i a l’acció. En el discurs final, la secretària general del consell, Idurre Eskisabel Larrañaga, ha apel·lat directament als assistents: “Organitzem-nos!”, ha exclamat. També ha instat a activar-se a tot arreu –als centres de treball i a les escoles– i a teixir xarxa per “encendre plegats la pròxima embranzida” de l’èuscar.
Un espai de refugi i de força compartida
L’acte ha començat i acabat amb el cant “Euskal Herrian Euskaraz“, entonat a l’uníson pels assistents, en un ambient de complicitat i emoció. Eskisabel ha subratllat la necessitat d’aquests espais de reunió per compartir preocupacions, denunciar vulneracions de drets lingüístics i fer front col·lectivament als atacs contra l’èuscar. “Avui heu construït una casa preciosa a Miribilla”, ha dit, i ha definit el Bilbao Arena com un refugi per a la llengua.
🎶🎶🎶
"Euskal Herrian euskaraz
nahi dugu hitz eta jolas
lan eta bizi euskaraz eta
hortara goaz" (Oskorri)🔥🔥 Eta hortara goaz, bai! Hemen bildu garen milaka euskaltzaleren indarraz, abiatu berri dugun Pizkundeari esker! 🔥🔥
📢 Ekainaren 13an Iruñean batuko gara berriro! pic.twitter.com/HkjoDW9Hel
— Euskalgintzaren Kontseilua (@kontseilua) December 27, 2025
A l’acte hi han assistit representants polítics d’EH Bildu i EAJ i càrrecs institucionals del govern basc i d’organismes lingüístics: la consellera de Cultura, Ibone Bengoetxea; el vice-conseller de Política Lingüística, Aitor Aldasoro; el director d’Euskarabidea, Jabier Arakama, i el representant de l’Oficina Pública de la Llengua Basca, Christophe Betbeder, entre més responsables.
Poesia, música i diagnosi crítica
L’aplec ha combinat intervencions polítiques i culturals amb actuacions de músics i actors com Gorka Urbizu, Joseba Tapia, Miren Narbaiza, Itziar Ituño i Ramon Agirre, en un format que ha volgut unir raó i emoció.
El fil conductor ha estat la idea del renaixement, en resposta a un diagnòstic preocupant. El consell va advertir al novembre que l’èuscar era en situació d’emergència, en vista de les dades sociolingüístiques i de les esquerdes legals que, segons l’entitat, es convertien en autèntics abismes.
Eskisabel ha insistit que la pèrdua de llengües no era un fenomen natural, sinó el resultat de relacions de poder i decisions polítiques, i ha defensat que calia capgirar-les. Davant l’auge de corrents reaccionaris, ha definit l’activisme lingüístic com una eina d’esperança i de defensa de la diversitat i la igualtat lingüística.
Batuz Aldatu i el salt en política lingüística
Un dels eixos centrals ha estat la iniciativa “Canviem plegats“, impulsada pel Kontseilua, que ja ha aplegat més de 140 agents socials, incloses institucions com la Universitat del País Basc i la Universitat de Deusto. L’objectiu: avançar cap a polítiques lingüístiques més valentes, amb l’horitzó d’un país on tota la ciutadania conegui i pugui usar el basc amb normalitat.
Les intervencions han reclamat, entre més mesures, l’oficialitat plena, la generalització de l’èuscar a l’educació, l’acollida lingüística d’immigrants, la dignificació de les condicions dels creadors en èuscar, entre més mesures.
“Les polítiques actuals ja han donat tot el que podien donar. Cal un canvi de paradigma”, s’ha repetit a l’escenari. Amb un missatge final clar: el temps de la defensa activa de la llengua és ara.
