14.11.2025 - 19:50
Aquests darrers dies, s’ha destacat que els sis principals bancs de l’estat espanyol –Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja– van guanyar en conjunt la xifra rècord de 25.417 milions d’euros entre el gener i el setembre d’enguany, un 7% més que en el mateix període del 2024, segons la informació sobre els resultats que les entitats han reportat a la Comissió del Mercat de Valors espanyola. Les grans entitats de l’Íbex 35, doncs, van pel camí de tancar un altre any de guanys rècord, malgrat l’entorn de tipus d’interès més baixos que es va estrenyent, en termes generals, en la banca a l’estat espanyol i a Europa.
Un trimestre més, la banca de l’estat espanyol ha mostrat un bon comportament acumulat i ha marcat un nou rècord històric en els beneficis. Aquesta és la presentació que s’ha fet mediàticament, pràcticament a tot arreu, de l’evolució bancària. I és absolutament certa. Allò que costa més de trobar, i en alguns casos s’ha d’anar més enllà de les notes de premsa que envien les entitats i remenar en els informes oficials, és el que ha passat el tercer trimestre, considerat de manera individual. Si es mira entitat per entitat, hom s’adona que, del juny al setembre, alguna cosa ha canviat i que no tot són flors i violes.
Resulta que, dels sis grans bancs, n’hi ha tres que presenten uns resultats després d’imposts el tercer trimestre inferiors als del mateix període de l’any passat. A CaixaBank, són un 8,1% inferiors, i al BBVA i Sabadell (quina casualitat), un -3,7%, també més baixos. En els altres tres, els augments se situen entre el 5% de Bankinter i Unicaja i el 8% del Santander. Sigui com sigui, en els sis bancs, els creixements del tercer trimestre, globalment i individualment, són menors que no pas els acumulats els nou primers mesos de l’any. D’alguna manera, doncs, malgrat que tots tancaran l’exercici amb un nou rècord per a la història, la qual cosa és certa, hi haurà un alentiment final en el ritme de creixement i, probablement, el tercer trimestre haurà significat un punt d’inflexió per al sector, amb diferents intensitats, segons els bancs, evidentment.
La baixada dels tipus de referència del BCE ha començat a reflectir-se en les xifres dels comptes de resultats dels bancs, de manera més notable en el tercer trimestre. Abans, ja es registraven símptomes, però, de fet, han gestionat molt bé les vuit retallades que en un any –de juny a juny– ha fet el BCE, del 4,5% al 2% actual. La baixada ha repercutit, lògicament, en els marges d’interès bancaris de manera negativa. Això sí, han aprofitat les seves possibilitats de resistència, com la que els representa poder rebaixar abans els costs dels estalvis que els ingressos dels crèdits. I, per descomptat, també han fet ús de la llibertat d’apujar les comissions o d’intentar que els clients traspassessin els saldos d’estalvi que, al capdavall, no estan pràcticament remunerats, cap a fons d’inversió de la mateixa entitat, on les comissions són molt més sucoses.
Perquè ens fem una idea de la importància que tenen les comissions totals pels serveis que ens cobren, només cal mirar alguns casos. Comencem pel Banc Santander. En els nou primers mesos de l’any, els beneficis després d’imposts sumen 10.300 milions d’euros. Per la seva banda, i, només a efectes comparatius, les comissions cobrades als clients pugen a 9.500 milions. En el BBVA, els beneficis són 7.978 milions i les comissions, 6,071. A CaixaBank, són 4.402 milions, els beneficis i 2.923, les comissions. I, finalment, en el cas del Sabadell, les comissions són 962 milions sobre 1.390 de beneficis. A efectes analítics, no és massa correcte utilitzar aquestes dades, però sí que aporten una idea aproximada de la seva importància dins el negoci bancari.
El que sí que ens confirma la capacitat de la banca de generar negoci és que obté el rècord històric de beneficis, malgrat que el marge d’interessos ha baixat en els nou primers mesos a totes les entitats, llevat del BBVA, on augmenta, pel fet que el seu negoci a l’estat espanyol només aporta un 36% al benefici total, perquè el 44% restant ve de Mèxic, on la situació monetària és diferent. A la resta d’entitats, on menys ha baixat és al Santander i al Sabadell, on voreja el -3% en tots dos casos; a Bankinter i Unicaja cau d’un 3,5% i a CaixaBank, cau d’un 4,0%.
Sobre aquest punt, precisament ahir, el Banc d’Espanya va publicar el seu informe d’estabilitat financera (IEF) de tardor. Entre més aspectes, analitza l’evolució del marge d’interessos dels bancs i comenta: “La caiguda del marge, principal impulsor de la rendibilitat des del 2021, s’explica pels menors marges unitaris, en un context de relaxació de la política monetària. Aquest descens ha estat generalitzat entre entitats i es manté en els resultats del tercer trimestre. La pèrdua d’impuls del marge d’interessos, que ja s’anticipava en l’anterior IEF, apunta a un entorn menys expansiu de la rendibilitat bancària en els pròxims trimestres.” I, seguidament, parla de l’efecte transitori en les entitats: “No obstant això, és esperable que, a mesura que es completi la transmissió de la rebaixa de tipus d’interès de política monetària als bancaris, el seu efecte negatiu sobre el marge d’interessos tendeixi a desaparèixer, i aquest component del benefici, a estabilitzar-se.”
I, finalment, una darrera nota referida al Banc Sabadell, que va presentar ahir els resultats. Malgrat les paraules positives que va pronunciar el conseller delegat, César González-Bueno, en la primera aparició oficial després d’haver triomfat a l’OPA, la qüestió és que, a la borsa, la cotització va caure més del 5% (i avui, del 2,2%). El motiu que s’apunta és que els resultats han estat per sota de les previsions que havien fet els analistes, probablement, en funció dels resultats espectaculars que, de manera inesperada, es van presentar fins el mes d’agost en la recta final de l’OPA. Segons aquells resultats i els d’avui (un mes més), es desprèn que el setembre hauria estat molt fluix, i això no ha agradat gens els inversors. Per cert, i tan sols com a curiositat, jo em pregunto per què, després de tot l’enrenou que s’ha generat a favor seu a Catalunya amb l’OPA, s’han presentat aquests resultats… a Madrid.
