Així és com el cànnabis afecta la nostra ment, segons uns estudis nous

  • Les investigacions suggereixen que el consum de cànnabis en adolescents pot causar trastorns com ara la incapacitat de sentir plaer

El cànnabis, que la humanitat ha consumit durant milers d’anys, és una de les drogues més populars ara per ara. Però, consumir-ne, com afecta la ment? Tres estudis recents, publicats a The Journal of Psychopharmacology, Neuropsychopharmacology i International Journal of Neuropsychopharmacology, demostren que pot influir en diversos processos cognitius i psicològics.

Segons l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, aproximadament 192 milions de persones arreu del món, d’edats compreses entre els 15 anys i els 64, van consumir cànnabis de manera recreativa el 2018. Els adults joves en són especialment afeccionats, atès que el 35 % dels joves entre 18 anys i 25 en consumeix, mentre que tan sols el 10% dels més grans de 26 anys en pren.

Això indica que els consumidors principals d’aquesta substància psicotròpica són adolescents i adults joves, els cervells dels quals encara es desenvolupen. Per tant, poden ser especialment vulnerables als seus efectes a llarg termini.

El tetrahidrocannabinol (THC) és el compost psicoactiu principal del cànnabis. Actua sobre el sistema endocannabinoide del cervell, format per receptors que responen als components químics de la substància. D’aquests receptors, n’hi ha molts en les zones prefrontal i límbica del cervell, implicades en la recompensa i la motivació. Regulen la senyalització dels neurotransmissors dopamina, l’àcid gamma-aminobutíric (GABA) i glutamat.

Sabem que la dopamina intervé en la motivació, la recompensa i l’aprenentatge, mentre que el GABA i el glutamat s’associen als processos cognitius, inclosos l’aprenentatge i la memòria.

Efectes cognitius

El cànnabis pot afectar la cognició, especialment a qui té un trastorn per haver-ne consumit, que és caracteritzat pel desig persistent de prendre droga i l’alteració de les activitats diàries, com ara la feina i l’educació. S’estima que aproximadament el 10% dels consumidors de cànnabis en compleixen els criteris de diagnòstic.

En la nostra investigació, vam avaluar la cognició de trenta-nou afectats pel trastorn (a qui es va demanar que no consumissin el dia de la prova), i la vam comparar amb la de vint persones que mai o gairebé mai prenen cànnabis. Així vam demostrar que els primers tenien un rendiment significativament pitjor en les proves de memòria de la Bateria Automatitzada de Proves Neuropsicològiques de Cambridge (CANTAB) en comparació amb els subjectes de control.

El cànnabis també va afectar negativament les anomenades funcions executives, processos mentals que inclouen el pensament flexible. Aquest efecte semblava estar relacionat amb l’edat en què es va començar a consumir la droga: com més joves, més deteriorat tenien el funcionament executiu.

Així mateix, s’han observat deficiències cognitives en consumidors esporàdics: tendeixen a prendre decisions més arriscades que no pas una altra gent i tenen més entrebancs de planificació.

Encara que la majoria dels estudis s’han fet en homes, s’han vist diferències entre els sexes en els efectes sobre la cognició. Hem demostrat que, mentre que els homes consumidors tenien més mala memòria per a reconèixer visualment les coses, les consumidores tenien més dificultats amb l’atenció i les funcions executives. Aquestes diferències van persistir quan es va controlar l’edat, el coeficient intel·lectual, el consum d’alcohol i nicotina, els símptomes d’humor i ansietat, l’estabilitat emocional i el comportament impulsiu.

Recompensa, motivació i salut mental

El cànnabis també pot afectar els sentiments i influir la manera de pensar. Per exemple, algunes investigacions han suggerit que la recompensa i la motivació (juntament amb els circuits cerebrals implicats en aquests processos) poden ser alterats quan en consumim. Això pot afectar el rendiment a l’escola o a la feina perquè ens pot fer sentir menys motivats per treballar intensament i menys recompensats quan ho fem bé.

En el nostre estudi, vam col·locar els participants en un escàner mentre els fèiem mirar quadrats taronges o blaus. Els quadrats taronges conduïen a un premi monetari si el participant hi responia. Aquest procediment ens va a ajudar a investigar com el cervell respon a les recompenses. Ens vam centrar especialment en l’estriat ventral, que és una regió clau en el sistema de recompenses del cervell.

Així, vam descobrir que els efectes sobre aquest sistema eren subtils, sense conseqüències directes a l’estriat ventral. No obstant això, els participants del nostre estudi eren consumidors moderats. Els efectes poden ser més pronunciats en les persones amb un consum més intens i crònic, tal com s’observa en el trastorn per consum de cànnabis.

Els escàners cerebrals poden ajudar a investigar com responen les persones a les recompenses (fotografia: toysf400 / Shutterstock).

També hi ha proves que aquesta droga pot causar trastorns de salut mental. Hem demostrat que es relaciona amb més anhedonia (incapacitat de sentir plaer) en els adolescents. Curiosament, aquest efecte va ser especialment pronunciat durant els confinaments per la pandèmia de la covid-19.

A més, s’ha informat que el consum de cànnabis durant l’adolescència és un factor de risc per al desenvolupament d’experiències psicòtiques i esquizofrèniques. Un estudi va demostrar que augmenta moderadament el risc de símptomes psicòtics en el jovent, i que té un efecte molt més fort en aquells amb predisposició a la psicosi (amb una puntuació alta en símptomes d’idees paranoides i psicoticisme).

Després d’haver avaluat 2.437 adolescents i adults joves (14-24 anys), els autors van informar d’un augment de sis punts percentuals del risc (del 15% al 21%) de patir símptomes psicòtics entre els consumidors de cànnabis sense predisposició a la psicosi. Entre aquells consumidors amb tendència a tenir-ne, les probabilitats van augmentar de 36 punts (del 35% al 51%).

No sabem per què el cànnabis és vinculat als episodis psicòtics, però les hipòtesis suggereixen que la dopamina i el glutamat poden tenir un paper important en la neurobiologia d’aquests trastorns.

Un altre estudi, amb 780 adolescents, va suggerir que l’associació entre el consum de cànnabis i les experiències psicòtiques també es vinculava a una regió del cervell nomenada uncus. Aquesta àrea, en la regió parahipocampal (implicada en la memòria) i en el bulb olfactori (relacionat amb el processament de les olors), té una gran quantitat de receptors cannabinoides. Ja s’havia associat prèviament amb l’esquizofrènia i les experiències psicòtiques.

Finalment, és probable que els efectes cognitius i psicològics del consum d’aquesta droga depenguin de la dosi (freqüència, duració i potència), el sexe, les vulnerabilitats genètiques i l’edat en què es comença. Però s’ha de determinar si els efectes són temporals o permanents. Un article que resumeix molts estudis ha suggerit que, amb el consum lleu, les conseqüències nocives poden reduir-se després de períodes d’abstinència.

Però, si fos el cas, és clar que val la pena de considerar els efectes que el consum prolongat de cànnabis pot tenir en les nostres ments, particularment en les del joves, els cervells dels quals encara es desenvolupa.

Barbara Jacquelyn Sahakian és professora de neuropsicologia clínica de la Universitat de Cambridge. Christelle Langley és associada en recerca postdoctoral de neurociència cognitiva de la Universitat de Cambridge. Martine Skumlien és doctoranda en psiquiatria de la Universitat de Cambridge. Tianye Jia és professora de neurociència de la població de la Universitat de Fudan. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any