Un mes malvivint sota el pont de la C-31. Les darreres setmanes, la situació del campament sorgit del desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona ha estat més dura que mai. Si els primers dies el fred i la pluja ja feien molt difícil poder viure en condicions tan precàries –amb poc més que una tenda i algunes mantes per a abrigar-se–, darrerament tot ha estat encara més complex: l’hivern pràcticament no ha donat treva i els problemes de salut física i mental d’alguns dels desallotjats han empitjorat.

Sembla que són els darrers dies de l’assentament, com a mínim tal com havia estat fins ara. És previst que el dispositiu per a acabar de reallotjar la trentena de persones procedents del B9 que encara hi vivien s’acabi aquest cap de setmana, però això no vol dir que el campament quedi buit del tot.

La duresa de viure al ras

Contenidors atrotinats i amb la brossa que els desborda. Al costat, ben morta, una rata gegant. La situació d’insalubritat en l’entorn de l’assentament, al barri de Sant Roc, no és nova, però subratlla la duresa de viure al ras, marcada també per les inclemències de l’oratge –el pont no evita les goteres– i la manca de recursos d’higiene bàsics. Les entitats socials i la Generalitat han anat recol·locant persones amb comptagotes, fins que fa un parell de setmanes la gestió la va assumir l’Ajuntament de Badalona. Els qui hi queden, es mostren molt recelosos amb la premsa, per por que els pugui portar problemes.

“Fa una setmana vam dir que calia un últim esforç per a acabar de reallotjar totes aquestes persones i fer-ne un seguiment. Ho vam demanar a la Generalitat, perquè no confiem en l’ajuntament”, explica Carles Sagués, portaveu de Badalona Acull. “Dijous no es va poder reallotjar tothom perquè molts viuen de la ferralla i tenien dificultats per a traslladar i desar totes les eines, bicicletes i carretons. Badalona Acull ha aconseguit un espai per a guardar-ho tot. Així, el gros d’expulsats del B9 ja es trobarien reallotjats del tot, però sota el pont continua havent-hi gent que no prové del B9: persones sense llar de Badalona que, quan es crea un assentament, s’hi afegeixen. És el sensellarisme habitual, enquistat a la ciutat, no les quatre-centes persones del B9. Aquell desallotjament va provocar una allau.”

De fet, el campament ha acollit persones en situacions diferents. Malgrat que moltes provenen de països com ara el Senegal i Gàmbia i es troben en situació irregular, també hi ha unes altres realitats. És el cas de la Soledad, una dona d’Extremadura de cinquanta-tres anys que vivia al B9 després d’haver estat desnonada fa anys, amb un fill encara menor d’edat. Com ha passat en uns altres casos, l’alternativa d’habitatge ha estat breu i no ha solucionat el problema. A més, viure al ras li ha acabat passant factura i ha hagut de ser atesa per una bronquitis. “Durant dues setmanes vaig estar en un pis on érem quatre, però ja s’ha acabat el termini i ara torno a fer el currículum i busco feina. Em van oferir una alternativa d’habitatge a Lloret de Mar, però no puc anar tan lluny, i menys sola. Vull buscar-me la vida aquí, que ja m’ho conec i tinc els pares a prop.”

L’Ayan, de la mateixa edat, ha tingut un problema semblant: li van oferir una alternativa a Lleida. “És massa lluny, fa deu anys que visc en aquesta zona i vull buscar feina aquí a prop. Tinc papers, però ara em dedico a la ferralla perquè ja no trobo feina. Abans n’havia tingut. He dormit al carrer d’ençà del desallotjament, aguantant la pluja, sense lavabos ni lloc per a dutxar-me. Ha empitjorat la salut de tots, sobretot dels més grans. Hem fet servir moltes mantes, hi ha molta humitat i molta gent ha tingut febre.”

Lentitud i improvisació

Badalona Acull remarca que no totes les administracions han actuat igual, però que de totes maneres el procés de reallotjament ha estat massa lent, poc fluid i, en alguns moments, improvisat i precipitat. “No pots anar-hi i dir que a les cinc tothom ha d’estar preparat per a anar a no sé on”, considera Sagués. “S’han fet intervencions improvisades i a corre-cuita sense dir-los on anirien fins a ser dalt del cotxe, i dient-los també que no es podien emportar certs objectes. Les situacions de sensellarisme no es poden resoldre en cinc minuts i sense explicacions. Entre les dificultats que tenen alguns per a acceptar l’alternativa que se’ls dóna, hi ha el tema de la ferralla: no es poden endur el material a un hostal. Després hi ha gent que treballa en feines molt precàries a Badalona o en ciutats a prop. Si els ofereixen anar a Calella o a Girona, perden la feina. També hi ha persones en situació de marginalitat que no tenen gaires perspectives de futur i no confien en res. Els manté vius la proximitat amb l’entorn de sempre i no volen separar-se’n.”

De fet, la salut mental és una qüestió clau per a entendre les reserves d’algunes persones a acceptar les alternatives que se’ls ofereixen. Una de les accions pactades entre les entitats i Drets Socials ha estat precisament reallotjar persones amb problemes psiquiàtrics. Dimecres, tres persones van ser traslladades amb ambulància cap a un servei adequat, i anteriorment ja se n’havien atès cinc més pels mateixos motius. Ja hi havia problemes de salut mental previs, però la vida al ras els ha agreujats. “Tot està molt pitjor de com estava, n’hi ha per a parar boig, amb un ambient carregat i a la defensiva”, explica la Soledad. “Al B9 es buscaven la vida, anaven a agafar ferralla, però al carrer ho han tingut més difícil, havent-se de llevar cada dia amb fred i malament. Al B9 cadascú tenia una habitació i no passàvem, ni de bon tros, tant de fred.”

Les entitats també van pactar que es fes una atenció directa i individualitzada a les dones de l’assentament, que són minoria i presenten problemes específics que s’accentuen amb el sensellarisme. També s’han fet derivacions a alguns serveis depenent de cada problema.

Reallotjats a uns quants indrets del Principat

Amb tot, és possible que el campament continuï amb algunes persones. De les cinquanta o seixanta que hi quedaven, es calcula que ara mateix una trentena provenien del B9. Ara, com que els processos de reallotjament s’han anat fent amb comptagotes i aquestes persones han estat dispersades en uns quants indrets del Principat –a vegades amb solucions que han durat pocs dies–, no hi ha informació exacta sobre la situació en què es troben tots ells.

Més d’un centenar de persones reben seguiment de la Generalitat, que previsiblement durarà fins al final del febrer. Els qui no han estat reallotjats també han marxat a uns altres assentaments, places o parcs, i sovint els cal recórrer a bars o establiments per a no passar fred i poder anar al lavabo.

“Drets Socials ha anat fent, però va trigar a reaccionar i les entitats hem hagut d’anar insistint-hi. Ha estat un estira-i-arronsa sense fluïdesa”, conclou Sagués. “L’Ajuntament de Badalona ha fet el mínim exigible perquè no se’ls pugui dur als tribunals”. De totes maneres, un possible procés judicial contra el batlle, Xavier García Albiol, tot just pot començar ara. La Fiscalia d’Odi i Discriminació l’investiga pel desallotjament del B9 i l’obertura de diligències s’afegeix a un altre procediment obert el mes de desembre.