23.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 23.11.2025 - 22:30
Dimarts passat, quan li preguntaven a Susana Camarero què li havia semblat l’interrogatori de la comissió d’investigació del congrés espanyol a Carlos Mazón, va respondre que havia estat catorze anys diputada a Madrid i que no recordava una situació com la viscuda pel president en funcions. Es referia la vice-presidenta primera i consellera d’Afers Socials, a la vehemència amb què els diputats es van adreçar a Mazón. Avui, Susana Camarero se sotmetrà a un interrogatori amb el mateix format i amb la majoria dels mateixos protagonistes.
Efectivament, Susana Camarero va ser diputada a Madrid entre el 2000 i el 2014, i entre el 2015 i el 2019 va ser senadora. L’any 2023 va ser nomenada consellera i vice-presidenta per Carlos Mazón que, el novembre del 2024, la va situar com a portaveu. Necessitava un perfil petri, per a defensar la gestió del consell el 29 d’octubre, que l’anterior portaveu, Ruth Merino, no tenia.
Dents i ungles contra tots
Cada dimarts, en la conferència de premsa de després de la reunió del govern valencià, Camarero defensava Carlos Mazón amb dents i ungles. Desviava qualsevol pregunta que pogués perjudicar el president, ara dimitit, qualsevol nova informació per irrefutable que fos. Camarero desplegava tota la dialèctica per rebatre-la. L’obviava i, fins i tot, mentia quan deia que tal pregunta ja l’havia respost en diverses ocasions. Encara que no fos cert. Encara que presidència de la Generalitat no ho hagués desmentit mai oficialment.
Susana Camarero ha estat l’escut més eficient, perquè cada volta que es posava en qüestió alguna actuació de Carlos Mazón, ella retornava la pregunta com un bumerang, tot fent referència al govern de Pedro Sánchez i a les agències estatals. Enguany, no s’ha tret, pràcticament, de la boca els noms de Pilar Bernabé, Teresa Ribera, l’Agència Estatal de Meteorologia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, ni el de Pedro Sánchez.
Ha estat un búnquer inexpugnable que, en alguns moments, treia de polleguera els periodistes que preguntaven a Susana Camarero. Era com llançar pilotes contra una paret que les rebotava encara amb més força. En alguns moments, ha tingut debats amb redactors que aportaven dades o llegien directament un acte de la jutgessa de Catarroja i la vice-presidenta ho negava, ho desmentia, o deia que no comentava les resolucions judicials. Tot, per defensar Carlos Mazón que, durant un any, s’ha mantingut al capdavant de la Generalitat a pesar de les 229 víctimes mortals que va causar la gota freda.
L’esquerda de la gestió de les residències
Però això va començar a canviar, sense perdre la duresa de la seua presència en la taula del portaveu, quan es va saber, el 4 de setembre d’enguany, que el 29 d’octubre del 2024 s’havia connectat telemàticament amb el CECOPI, que havia començat a les 17.00, i que quaranta minuts després se’n va desconnectar per anar a un lliurament de premis que tenia a l’agenda. A aquelles hores ja hi havia unes quantes alertes activades i ja es parlava amb preocupació de la incògnita sobre el comportament de l’embassament de Forata.
Per defensar-se, la consellera va dir que en tot moment havia estat connectada i que, d’ençà de bon matí, tot el seu equip estava pendent de l’estat de les residències que depenen del seu departament. A la residència de Paiporta van morir sis ancians, i cinc en un complex format per casetes independents, dependents també de la conselleria de Camarero, a Picanya.
Hi ha un missatge de WhatsApp que un dels encausats, el número dos d’emergències, Emilio Argüeso, havia enviat a primera hora del matí a un grup de treball tot explicant que la situació pintava prou malament a la Ribera. Camarero va respondre amb un “Jopè” que l’ha perseguida tots aquests mesos.
Un altre assumpte del qual Camarero s’ha negat a donar explicacions és el dels 37 usuaris del servei de teleassistència que van morir aquell dia. La tesi de la consellera i vice-presidència és que la teleassistència és un servei d’assistència i no d’emergències, però l’eixida a la llum de les trucades al servei d’alguns dels que van morir, i d’alguns dels familiars, han posat en evidència la sensació d’abandonament que van tenir tant les víctimes com els operadors que els agafaven les trucades i no els podien dir res més que pujaren damunt la taula o damunt el sofà fins que deixaven de tenir comunicació amb ells.
Els plecs de contractació del servei de teleassistència preveuen una resposta immediata a situacions d’emergència, d’inseguretat, soledat o aïllament dels usuaris. És un servei que ha d’estar disponible 24 hores el dia, els 365 dies de l’any.
En aquesta ocasió, els diputats de la comissió li faran les preguntes sobre la seua gestió de la gota freda. Els mateixos diputats que no van deixar dilluns passat que Mazón responguera amb la lectura de l’argumentari que tenia preparat. Sap, a més, que està obligada a dir la veritat.
Camarero ha estat citada a declarar com a testimoni per la jutgessa de Catarroja, que instrueix el cas, però encara no li han donat dia i hora.
Les anades i tornades de Vicent Mompó
El batlle de Gavarda i president de la Diputació de València, Vicent Mompó, també serà interrogat avui pels diputats del congrés espanyol. D’ençà de fa un any, la seua credibilitat ha anat oscil·lant. Ell va anar al CECOPI el 29 d’octubre de 2024, encara que no n’és membre. Això li va donar una certa pàtina de persona responsable i preocupada per allò que passava al país. Va ser l’espill d’allò que hauria d’haver fet Carlos Mazón i no va fer.
Els dies següents a la catàstrofe responia sense problemes els mitjans de comunicació perquè sabia que el veien com aquell que havia fet les coses bé. També li va agradar molt que transcendira aquella frase seua, perquè a emergències s’afanyassen a enviar l’alarma: “Voleu enviar l’alarma d’una puta vegada?” Això el situava en el costat bo de la gestió de l’emergència.
Pocs dies després del desastre, va acceptar de ser entrevistat pel programa de televisió Salvados, en què va donar alguns detalls de les converses que va tenir amb Carlos Mazón el dia de la gota freda. En televisió va dir que havien parlat sobre la possibilitat d’enviar una alarma a la població. Setmanes més tard, quan va declarar com a testimoni davant la jutgessa, va desmentir que parlassen d’això amb Mazón. Allà, Mompó va acusar el programa de televisió de manipular la gravació. Enfront d’aquestes contradiccions, la magistrada va demanar al programa que li enviàs l’enregistrament sencer de l’entrevista que es va emetre el 8 de desembre de 2024.
Aquest desdir-se va començar d’una manera progressiva, quan, a poc a poc, va anar girant els arguments per alinear-se amb el president de la Generalitat. A Salvados, per exemple, va dir que Mazón havia arribat al CECOPI a les 18.30, i després el president va admetre que no hi va arribar fins les 20.28.
Avui, al congrés espanyol, igual que el 17 de juliol davant la jutgessa, està obligat a dir la veritat.
President per accident
El nom de Vicent Mompó també ha estat en les travesses per a substituir Carlos Mazón en la presidència del partit i en una presumpta candidatura si el president dimitit optava per convocar eleccions. Va ser el cap de setmana de Tots Sants, quan Mazón es va recloure a Alacant i Juanfran Pérez Llorca va convocar els presidents de totes tres demarcacions. Vicent Mompó és el nom que van enviar a Madrid. A la direcció espanyola del partit no els va provar aquest moviment, i ràpidament van maniobrar per fer a saber a Mompó que ell no era l’elegit.
Vicent Mompó, que va ser futbolista professional, és president de la Diputació de València d’ençà del 14 de juliol de 2023, quan el PSPV no va ser capaç d’arribar a un pacte amb l’única diputada d’Ens Uneix, que tenia la clau. El ple de constitució va començar amb la incògnita de si, finalment, el partit de Jorge Rodríguez pactaria amb els socialistes per fer president Carlos Fernández Bielsa, batlle de Mislata, o no ho faria, i resultaria elegit el candidat del partit amb més vots. Els de Jorge Rodríguez encara no han sanat les ferides obertes amb el PSPV i Mompó va accedir a la presidència de la institució.
