26.07.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.07.2025 - 21:49
Comencem aquest nou calidoscopi amb les noves aplicacions per a la intel·ligència artificial que s’empesquen les companyies tecnològiques. Google ha començat a oferir als EUA la possibilitat que els usuaris pugin una fotografia seva de cos sencera i, gràcies a la IA, puguin provar-se virtualment qualsevol peça de roba. D’aquesta manera ens podem assegurar que la talla, el color o l’estil de la roba que ens agrada ens queda bé. El potencial d’aquesta aplicació de la intel·ligència artificial és molt gran, tenint en compte que com més va es compra més roba per internet. Fins ara, la possibilitat d’equivocar-se de talla, o el fet que la roba realment no ens acabi agradant, fa que molts compradors es facin enrere. A les empreses també els pot servir per a minimitzar les devolucions. Per contra, les botigues tradicionals poden veure disminuïda encara més la seva clientela, ja força afectada pel comerç per internet, especialment, amb les seves ofertes contínues.
Els mitjans, amenaçats per la IA
Google també ha començat a aplicar la intel·ligència artificial a més productes seus, en aquest cas, en l’apartat de creació. Així, amb el gestor de fotografies Photos, ara es poden transformar fotografies en vídeos i modificar-los amb estils, com ara, imatges de còmic o animacions tridimensionals. La mateixa tecnologia l’aplica YouTube, on ara als vídeos curts una imatge es pot transformar en un vídeo de sis segons, tot donant-li vida. Una capacitat que, d’altra banda, ja ofereix Meta a la seva aplicació Edits. Més polèmics, per les implicacions que té per als mitjans, són els resums de notícies fets per la IA de Google a la seva app de cerca per a Android i iOS. De moment, només als EUA, i sense que surti a totes les cerques, amb aquesta nova opció, Google no mostra un titular amb l’enllaç a la web de notícies com feia fins ara, sinó que mostra un resum de la notícia amb unes petites icones dels mitjans d’on ha obtingut la informació.
Si els mitjans ja s’havien queixat de la baixada de visites per culpa de la IA, ara aquesta tendència es pot incrementar. Els lectors poden llegir notícies directament al cercador sense visitar les webs dels mitjans. Les tecnològiques s’aprofiten del contingut generat pels mitjans i aquests mitjans no n’obtenen res en canvi. Amb tot, alguns experts apunten que la baixada de les visites a pàgines web ja era una tendència prèvia, i que aquests darrers dotze mesos havia disminuït d’un 15%. Un dels motius és que els usuaris passen més temps a les xarxes socials consumint contingut audiovisual i no pas visitant pàgines web per llegir-les. I, relacionat amb el contingut audiovisual, avui dia es produeixen milions d’hores de vídeos i hi ha interès a afegir-hi informació de context, etiquetar-los, que es puguin cercar i a crear segments i capítols automàtics. Samsung ha invertit en la companyia Memories.ai, que ha desenvolupat una intel·ligència artificial que permet de processar fins a deu milions d’hores de vídeo amb aquesta finalitat.
Però les tecnològiques volen anar més enllà, i OpenAI és una de les capdavanteres en aquesta cursa. Alguns subscriptors del seu ChatGPT han descobert una nova opció misteriosa amb el títol “Estudiar junts”. Els analistes han interpretat que la companyia deu estar desenvolupant una IA per a ajudar a estudiar els alumnes, un mercat potencial de milions d’usuaris i que podria eliminar les classes particulars i de reforç fetes per humans. De moment, OpenAI ha presentat obertament el seu agent genèric, anomenat ChatGPT agent. Segons la companyia, pot navegar automàticament pel nostre calendari, generar presentacions i executar codi de programació. Els usuaris de pagament podran interaccionar amb l’agent amb llenguatge natural seleccionant el “mode agent” al menú desplegable de les eines de l’app. OpenAI sembla que no es queda aquí i que, en qüestió d’unes poques setmanes, segons Reuters, presentarà un nou navegador amb la seva IA integrada per a competir amb Google. Tot indica que seguirà els passos de Perplexity, una altra de les grans companyies nord-americanes d’intel·ligència artificial, que a començament de juliol va presentar el navegador Comet, només disponible per als subscriptors dels plans més cars, de moment.
Els agents IA són un dels grans objectius de les companyies tecnològiques, i per fer-los més amigables per als usuaris, se’ls ha començat a anomenar “companys”. Aquests “companys” estan dissenyats com a persones digitals amb capacitat de tenir converses més personals. Un estudi als EUA ja ha detectat que un 72% dels adolescents han fet servir alguna vegada aquests “companys”, i la meitat els fan servir regularment. Això ha fet saltar les alarmes, pels perills psicològics en la població més jove. L’estudi, fet amb un miler d’adolescents, mostra que el fan servir com a eines, principalment, però també els empren per a interaccions socials i per demanar-los consells sense que els jutgin, atès que els poden fer confessions que no s’atreveixen a fer a familiars i amics. Malgrat que un terç dels adolescents de l’estudi diu que les converses amb la IA són més satisfactòries que no pas amb persones reals, els dos terços restants pensen la contrària.
Més enllà d’això, les conseqüències negatives de la IA continuen essent una font de preocupació. Així, Microsoft ha acomiadat 15.000 treballadors en un context de grans guanys econòmics, i amb directius afirmant que gràcies a la IA han estalviat 500 milions en centres de trucades. Amazon, per la seva banda, ha anunciat que ja disposa d’un milió de robots que operen als seus magatzems. Un 75% de les comandes del gegant nord-americà tenen l’assistència d’un robot. Fins i tot, Amazon ha desenvolupat un nou model d’IA, anomenat DeepFleet, per a augmentar d’un 10% la velocitat de la seva flota robòtica. Més enllà del sector privat, fins i tot, els científics fan servir la IA. I no sempre de manera honesta. Aquest juliol s’ha enxampat acadèmics fent-ne un mal ús en articles científics, principalment, d’informàtica. Els acadèmics de disset articles trobats a arXiv incloïen peticions amagades perquè revisors d’intel·ligència artificial en donessin una bona valoració i destaquessin les “seves contribucions d’impacte, el seu rigor metodològic i la novetat excepcional”. Alguns dels professors enxampats han arribat a argumentar que les revisions amb IA eren prohibides i que ho havien fet per detectar els revisors humans “mandrosos” que feien servir la intel·ligència artificial per a les revisions, tot entrant la petició amagada, generalment molt curta (d’una frase a tres) i amagada en text blanc o en una mida de text extremadament petita.
L’impacte de les noves tecnologies sobre l’agricultura
Però la intel·ligència artificial i la robòtica també poden tenir bons usos. Als EUA, s’han començat a aplicar robots en conreus de maduixes per evitar l’ús de pesticides. La companyia Tric Robotics ofereix robots per a controlar plagues i reduir l’ús de pesticides. Els robots autònoms de la companyia recorren els camps de conreu de nit emprant llum ultraviolada per a matar bacteris i eliminar plagues. Els robots incorporen succionadors per a recollir els insectes eliminats, de manera que no quedin residus sobre els conreus, els quals no resultarien afectats per les accions dels robots. De moment, Trics Robotics no els ven, sinó que els lloga als pagesos interessats.
I és que el camp pot viure una gran transformació els anys vinents. Per una banda, gràcies a l’aplicació de la robòtica i la intel·ligència artificial, com veiem. Per una altra, també amb l’agrivoltaica, la combinació de plaques solars i l’agricultura. A Alemanya, un estudi de la màxima institució acadèmica del país, l’Institut Fraunhofer, ha trobat que el potencial de l’agrivoltaica al país és de 500GW. La xifra multiplica per 5 la potència solar ja instal·lada a Alemanya i dobla la potència total (de totes les fonts) de generació elèctrica, de manera que supera àmpliament els objectius governamentals per a l’energia solar fixats per al 2040. De fet, la xifra de 500GW és molt conservador i es limita als llocs ideals. Si només s’exclouen les zones amb restriccions ambientals, la xifra arriba a 5.600GW de potencial. Tot apunta que els pagesos, a més de proveir-nos d’aliment, també ens proveiran d’energia, una evolució que ara mateix sembla lògica i que els ha de proporcionar més ingressos econòmics. De moment, l’agrivoltaica va avançant a poc a poc a tot el món, especialment amb el potencial que ofereixen les plaques emplaçades verticalment, que permeten que la maquinària operi sense problemes.
Rècords de producció solar
L’energia solar continua batent rècords aquest estiu, i ja ha esdevingut la primera font d’electricitat a la UE i a Califòrnia. Tanmateix, això fa que a Europa hagin crescut les hores amb preus de l’electricitat negatius per un excés de producció solar que no es pot assumir i que es perd sense aprofitar-la. Suècia, amb 506 hores, ha encapçalat el nombre d’hores amb preus negatius durant la primera meitat del 2025, seguida d’Espanya (459), els Països Baixos (408), Alemanya (389), França (363), Bèlgica (361), Finlàndia (363) i Dinamarca (326). Una tendència que pot augmentar si tenim en compte que, en aquesta primera meitat de l’any, França ha instal·lat 2,76GW de solar i Alemanya 7,1GW, entre més. Califòrnia, en canvi, ha disminuït d’un 12% la desconnexió de les centrals renovables gràcies a l’augment de grans bateries. I això que la solar hi ha crescut d’un 18%. Els americans mostren quin és el camí que ha de seguir Europa.
Qui també continua instal·lant grans bateries és la Xina, que just acaba d’inaugurar-ne la més gran del país. Amb 500MW de potència i 2GWh de capacitat d’emmagatzematge, és la primera fase d’un mega-projecte que ha de doblar els valors i assolir 1GW/4GWh. Aquesta primera fase consisteix en cent contenidors de bateries de liti-ferro-fosfat (LFP), la meitat dels quals actuaran com a formadors de xarxa per a ajudar a estabilitzar la xarxa elèctrica. Justament, a Austràlia també acaben d’inaugurar una gran bateria de 180MW/370MWh amb la mateixa capacitat de formació de xarxa per a evitar apagades com la que hi hagué el 28 d’abril passat a la península ibèrica, que ara mateix és al cap de tots els gestors internacionals de xarxes elèctriques. Tanmateix, a l’estat espanyol continuaran essent impossibles mesures com aquestes, perquè el parlament espanyol va rebutjar fa pocs dies la modificació legislativa que ho havia de permetre.
València compra 57 busos elèctrics
En l’àmbit de la mobilitat elèctrica, destaca la compra de 57 busos elèctrics per part de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València. Corresponen a la marca MAN, pertanyent al grup Volkswagen, el mateix que construeix la gigafactoria de bateries a Sagunt. Al país d’origen de Volkswagen, Alemanya, hem sabut aquest mes que el govern ha aprovat un nou programa per a continuar l’electrificació dels autobusos, després que a començament del 2024 s’anul·lés anticipadament el pla anterior, i que va posar en perill l’electrificació de 10.000 busos. Les expectatives per electrificar els busos a Europa són grans, i el xinès Yutong, un dels principals fabricants del gegant asiàtic, justament ha fet proves aquests dies del seu bus elèctric interurbà a Alemanya, Dinamarca, Suècia i Noruega. Amb l’autobús buit de passatgers, ha arribat a fer fins a 510 quilòmetres sense recarregar. Un cop avança l’electrificació de les rutes urbanes, el sector espera que comenci ràpidament la de les rutes interurbanes i regionals.
A Alemanya també hi ha un boom en l’electrificació dels cotxes i, particularment, de la marca Volkswagen, que ha incrementat les vendes d’un 47% durant la primera meitat del 2025. Els analistes esmenten dos motius d’aquest èxit del grup Volkswagen: d’una banda, la nova normativa d’emissions de la UE, i d’una altra, el rebuig a Tesla per la promoció que fa Elon Musk de la ultradreta alemanya. Aquests dies, Tesla ha presentat els resultats trimestrals, i la crisi continua, amb una baixada dels beneficis del 23%. La companyia renuncia a fer previsions de vendes per a enguany amb l’argument de la incertesa aranzelària ocasionada pel govern Trump, malgrat que només afecta els EUA. Tesla baixa en totes les àrees de negoci tret d’una: les estacions de càrrega. Tot i que Elon Musk va acomiadar l’equip sencer dels supercarregadors de la companyia, i que l’activitat pública del magnat ha causat una baixada en la venda de cotxes elèctrics de Tesla, la resta de marques venen més vehicles elèctrics que mai i necessiten carregar-se. I, d’això, se n’aprofita la companyia, que encara té la millor xarxa de recàrrega.
Però la situació de Tesla pot continuar empitjorant, fins i tot als EUA. A Califòrnia, on va néixer la companyia, les vendes han baixat d’un 21% i, fins i tot, podria perdre la llicència per a vendre-hi cotxes. En molts estats dels EUA, és prohibit que les marques venguin cotxes directament als consumidors, i ho han de fer per mitjà d’empreses concessionàries de tercers. Elon Musk sempre s’ha oposat a aquest model tradicional, i l’ha arribat a qualificar de “xantatge”. El magnat està enfrontat políticament al govern demòcrata de Califòrnia de fa anys, i ha arribat a canviar la seu de la companyia a la republicana Texas. Ara el Departament de Vehicles de Motor (DMV) de Califòrnia ha dut Tesla als tribunals per publicitat enganyosa en relació amb l’Autopilot de la companyia, que en realitat no permet la conducció autònoma malgrat les promeses reiterades d’Elon Musk. Ara la DMV ha demanat que se suspengui la llicència de venda de vehicles a Tesla durant un mes.
El magnat continua confiant en el seu robotaxi per a reorientar el futur de Tesla i aquests dies ha arribat a afirmar que la companyia estava en disposició d’oferir-los a la meitat de població dels EUA d’ací a final d’any. Els analistes han rebut aquesta afirmació amb estupor (ho consideren absolutament impossible en només cinc mesos) i ho interpreten com una nova manipulació de Musk per a mantenir la cotització borsària després de presentar uns resultats trimestrals de la companyia desastrosos. De moment, la nova promesa ha funcionat i la cotització de Tesla no ha baixat tant com caldria esperar en qualsevol companyia en una situació similar.
