El govern de l’Índia ha provocat un augment sobtat de la tensió a l’Àsia arran de l’anunci, ahir, de suprimir l’autonomia de Jammu i Caixmir, malgrat que està protegida per l’article 370 de la constitució. La decisió del govern indi ha estat qualificada d’il·legal pels juristes indis i de provocació pel Paquistan, amb qui l’Índia es disputa des de la independència aquesta vall estratègica, partida ara mateix entre tots dos estats. Tant l’Índia com el Paquistan tenen armes nuclears i això fa que la crisi hagi desencadenat una alarma global, més encara perquè ve precedida per diversos enfrontaments i atemptats. Aquesta és l’explicació de què passa i per què.

Què és el Caixmir?

El Caixmir és un territori dividit entre l’Índia i el Paquistan, del qual la Xina també ocupa un tros. Té una extensió total de 242.800km² i una població d’11.390.000 habitants. Pel que fa a la part índia, que té 143.000km² i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000h), estava dividida en dues regions administratives, Jammu (de majoria hindú) i el Caixmir (de majoria musulmana), que formaven fins ahir un estat de la Unió Índia però amb un estatut especial. La part del Caixmir que forma part del Paquistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure), té 83.806km² i dos milions d’habitants, amb capital a Gilgit (30.000h).

L’any 1947, quan es va decidir la independència i partició de l’Índia britànica i que els estats podrien adherir-se a un estat o un altre o ser independents, el maharaja Hari Singh era partidari de la independència. Però quan els britànics es van retirar, la població musulmana es va revoltar i el maharaja va instar el govern indi a sufocar la rebel·lió. L’Índia hi va enviar l’exèrcit i, a canvi, ell va signar la unió amb l’Índia. L’alto-el-foc de 1949 va determinar la creació de dues zones: una sota control dels rebels musulmans que quedaria sota administració temporal del Paquistan, i la resta sota administració de l’Índia, la sobirania de la qual era implícitament reconeguda sobre tot el territori en virtut de la cessió del maharaja.

D’aleshores ençà, l’Índia reclama tot l’antic estat principesc Dogra de Jammu i Caixmir, però administra només la meitat de la regió, incloent-hi la major part de Jammu, el Caixmir, Ladakh i les glaceres de Siachen. La pretensió de l’Índia és disputada pel Paquistan, que controla un terç del Caixmir, la major part d’Azad Kashmir i les zones del nord de Gilgit i Baltistan, que considera que no en formen part. I hi ha encara la regió del Caixmir sota control xinès, coneguda com a Aksai Chin. A més, la Xina també controla l’espai Trans-Karakoram, conegut com la vall de Shaksam, que li va ser cedida pel Paquistan el 1963.

Hi ha una línia formal de separació, que és la línia d’alto-el-foc de 1949, que no està definida en el seu extrem, a la glacera de Siachen, considerada el camp de batalla més elevat del món, al peu del Karakoram. Allà, els soldats de tots dos països estan cara a cara a més de sis mil metres.

El Caixmir té una extensió total de 242.800km² i 11.390.000 habitants que etnogràficament, religiosament i lingüísticament estan dividits en tres zones diferenciades:

Les valls de Jammu i Punch, on el 66% de la població és hinduista. Molts parlen el dogri, dialecte de l’hindi, i també el pahari i el khowari, del grup indoari. També hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al nord-oest i són majoritaris al Punch.

La Vall del Caixmir, amb un 90% de població musulmana i de parla caixmiri, amb influència sànscrita i que pertany a la branca dàrdica dels parlars indoaris, també parlades per algunes tribus de Gilgit.

Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com el Petit Tibet, amb grups com els ladakhi i els balti, de parla tibetana i religió budista, encara que la majoria dels balti s’ha convertit a l’islam. Ocupa un terç del territori, però no arriba als 150.000 habitants. El 60% dels habitants del Baltistan són tibetans.

El litigi pel Caixmir ha generat una gran tensió entre el Paquistan i l’Índia des de la independència dels dos estats. En el curs dels anys, hi ha hagut enfrontaments armats de tota mena (guerres, guerrilles, atemptats…) i els caixmirians d’origen musulmà s’han dividit entre els partidaris de la independència dels dos Caixmirs actuals reunificats i els partidaris d’unir-se al Paquistan.

Què ha fet el govern indi?

El govern actual de l’Índia té un component molt fort de nacionalisme hindú. El partit al govern, el Bharatiya Janata, va guanyar les últimes eleccions fent bandera de la supremacia hindú i prometent que eliminaria el model de govern especial del Caixmir, emparat per la constitució. L’oposició, especialment del Partit del Congrés, està obertament en contra d’aquesta mesura, que considera ‘la mort de la constitució de l’Índia’.

Ahir, el primer ministre de l’Índia, el polèmic Narendra Modi, va anunciar que posava fi a l’autonomia especial de Jammu i Caixmir, que creava dos estats diferents separats i que una part del territori, Ladakh, seria regida directament pel govern federal de l’Índia. També va ordenar a l’exèrcit d’ocupar la regió.

Aquesta decisió ha estat molt mal rebuda al Caixmir, on el govern de l’Índia va tallar ahir el telèfon i internet a tota la població. Malgrat això, els partits polítics caixmirians van fer una crida a la població a resistir l’agressió del govern indi, tal com ho van qualificar.

El govern del Paquistan també va reaccionar anunciant que reclamaria una reunió urgent de l’ONU i avisant que la línia de demarcació entre els dos estats, la frontera de fet que talla el Caixmir per la meitat, deixava de ser respectada.

Per quin motiu arriba ara aquesta tensió?

Aquesta decisió extrema del govern de l’Índia arriba com a part de la campanya supremacista hindú del govern del Bharatiya Janata, però també a conseqüència de diversos incidents esdevinguts aquests darrers mesos. Al febrer, quaranta soldats indis van morir en un atemptat reivindicat per Jaish-e-Muhammad, una organització clandestina caixmiriana que actua des del Paquistan. La reacció de l’Índia van ser una sèrie d’atacs amb l’aviació en territori paquistanès. En un d’aquests atacs, un avió va ser abatut i el seu pilot va ser capturat. Després de mediacions de diversos països, el pilot va ser retornat a l’Índia, però la posterior campanya electoral es va fer en un clima extremadament violent per part del president Modi contra els musulmans que viuen a l’Índia i contra el Paquistan. Aquests últims dies, el govern de l’Índia havia detingut molts militants caixmirians dient que preparaven un atemptat contra pelegrins hindús.

Pot haver-hi una guerra entre el Paquistan i l’Índia?

De fet, hi ha una guerra entre el Paquistan i l’Índia. Els incidents al llarg de la línia de separació són constants. En teoria, el Paquistan no reclama el territori del Caixmir ocupat per l’Índia, sinó que demana que els caixmirians puguin exercir el dret d’autodeterminació. Sempre s’havia considerat que això limitava el risc de la guerra entre tots dos estats. Però la supressió de l’autonomia pot canviar-ho tot, perquè revoca l’statut quo històric de la zona.

Que tant l’Índia com el Paquistan siguin potències amb armament nuclear fa que aquest conflicte sigui especialment difícil. De fet, els enfrontaments entre aquests dos estats del 1999 són els únics que hi ha hagut mai entre dos exèrcits amb capacitat nuclear cara a cara.

India
Míssil nuclear de l’Índia.

I podria ser una guerra nuclear?

La política oficial del Paquistan indica que el seu armament nuclear es pot fer servir en qualsevol moment i circumstància, a diferència de l’Índia, que oficialment diu que només farà servir les armes nuclears en resposta a un atac nuclear.

Els experts consideren que la declaració del Paquistan pot ser interpretada no tant com una amenaça sinó com un intent d’enfortir la seva capacitat nuclear, inferior a la de l’Índia. La guerra nuclear és més un conflicte d’amenaces que cap altra cosa. L’amenaça d’una destrucció mútua actua com a fre per a tots dos estats de manera simultània. En el cas de l’Índia i el Paquistan, tots dos estats tenen, aproximadament, un centenar de caps nuclears, però l’Índia té un cert avantatge perquè té submarins nuclears –cosa que el Paquistan no té–, que són l’actiu més valuós en un conflicte nuclear, perquè és gairebé impossible de destruir-los amb una operació preventiva. És per compensar aquest avantatge que el Paquistan amenaça de respondre a un atac convencional amb un atac nuclear.

Els experts pensen que és difícil que una escalada entre tots dos estats condueixi a una guerra nuclear, tenint en compte que la Xina també forma part del conflicte i sí que té una gran superioritat militar respecte de l’Índia i el Paquistan. Una superioritat que frena el conflicte. De fet, el programa nuclear del Paquistan ha rebut l’ajut de la Xina, que vol equiparar els dos contendents per no permetre que cap d’ells se senti especialment superior.

En el cas que la tensió arribés al nivell nuclear, la cadena de conflictes que es podria desencadenar portaria, segurament, a una catàstrofe d’abast planetari. Només cal tenir en compte l’enorme quantitat de persones que viuen al subcontinent i que quedarien afectades. A més, la proximitat de conflictes com el de l’Afganistan i els del Xinjiang i el Tibet, a més de la recent tensió a Hong Kong, podria desestabilitzar molts països, de la Mediterrània al mar del Japó.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb