Imagineu un panell solar que convertesca en electricitat quasi el cent per cent de la llum que li arriba del Sol. Per no desaprofitar les nits, situeu-lo en l’espai perquè reba llum contínuament. Imagineu ara que al costat d’aquest panell n’hi ha un altre i un altre… fins formar una esfera que recobresca per complet el Sol. Acabeu de construir una esfera de Dyson, un procediment amb què una civilització superavançada podria usar tota l’energia d’un estel. Gens ni mica de llum se’n perdria.

Però no es pot escapar de la termodinàmica: part de l’energia es radiarà a l’espai en forma de calor, de llum infraroja. És factible la recerca d’aquesta emissió per mètodes astronòmics. El 2009 Richard Carrigan, de Fermilab, va estudiar l’extens catàleg d’imatges infraroges del telescopi espacial IRES (que cobreix un 96 % del cel) i va identificar setze candidats compatibles de ser esferes de Dyson. Encara que, molt probablement, es tracte d’estels envoltats per un gruix núvol de pols: la diferència observacional entre ambdós és subtil i fa necessaris futurs mesuraments.

Un enfocament acumulat pot tenir més probabilitats d’èxit: mirem en altres galàxies. És esperable que una civilització de constructors d’esferes Dyson colonitze bona part de la seua galàxia, creant grans zones on pot semblar que no hi haja estels, anomenades bombolles Fermi. Una galàxia espiral té molta estructura i buits naturals que poden confondre’s amb bombolles Fermi. És millor buscar en galàxies el·líptiques, però de moment encara no s’ha fet aquesta cerca.

Imatges del Hubble Space Telescope, A.K. Gautam / Es tracta d'una nau espacial? No, és el púlsar PSR-b2224-65. El deixant és conegut popularment com «Nebulosa de la Guitarra».
Imatges del Hubble Space Telescope, A.K. Gautam / Es tracta d’una nau espacial? No, és el púlsar PSR-b2224-65. El deixant és conegut popularment com «Nebulosa de la Guitarra».

Una galàxia totalment colonitzada es veurà atenua­da en brillantor, però emetrà més llum infraroja. Açò és el que va buscar enguany l’equip de Roger Griffith, de la Universitat Estatal de Pennsilvània, usant la base de dades del telescopi espacial infraroig WISE. Els resultats van ser negatius: després d’examinar unes 100.000 galàxies, en cap no hi havia res prou obvi per cridar l’atenció. Però van trobar cinquanta galàxies amb una emissió infraroja inusualment alta.

No hi ha supercivilitzacions poblant aquestes galàxies? O no perden tant de calor com ens pensem? Bé, hi ha una interessant variant d’esfera Dyson que pot ser més difícil de detectar. Si se situa al voltant d’un nan blanc, l’esfera pot ser petita. Hi ha molts nans blancs. I si l’esfera és massissa, la gravetat del nan permet caminar per la part de fora, ampliant l’espai habitable de la civilització. Tenen menys pèrdues i, com que només tapen els dèbils nans blancs, passarien fàcilment desapercebuts.

I què hi ha d’observar naus? Una nau quasilumínica necessitarà protegir-se del material interestel·lar que trobe al seu pas. Uns forts camps magnètics poden valdre, però la seua interacció amb el medi interestel·lar produirà un arc de xoc anàleg al deixant d’un vaixell en l’aigua. Si veiem un objecte compacte amb un arc de xoc pot ser un púlsar, un estel mort creat després de l’explosió d’una supernova i dotat d’intensos camps magnètics, llançat a vegades a altes velocitats per l’explosió. Però també pot ser una nau espacial. Com distingir-los?

Llegiu l’article sencer a la web de Mètode.

Fernando Ballesteros. Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Què és Mètode?

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb