05.09.2025 - 19:24
|
Actualització: 05.09.2025 - 21:48
La Comissió Europea ha imposat una multa a Google de 2.950 milions d’euros per pràctiques abusives en el sector d’anuncis en línia. En concret, l’executiu comunitari acusa la multinacional estatunidenca d’afavorir els seus propis serveis de tecnologia de publicitat en detriment dels seus competidors. Segons s’indica en un comunicat publicat aquest divendres, Brussel·les ha exigit a l’empresa que posi fi a aquestes pràctiques “d’autopreferència” i que apliqui les mesures necessàries per eliminar “els seus conflictes d’interessos al llarg de la cadena de subministrament de tecnologia publicitària”. Sobre això, la Comissió dona 60 dies de marge a Google perquè l’informi de les accions que pensa dur a terme per corregir la situació.
Una vegada rebudes les propostes de l’empresa, Brussel·les les avaluarà exhaustivament per determinar si es poden considerar adequades. No obstant això, l’executiu ja ha manifestat que l’opció més adequada passaria per “una desinversió” de Google d’una part dels seus serveis. La decisió de la Comissió Europea s’emmarca dins una investigació iniciada el juny de l’any 2021 per avaluar possibles pràctiques anticompetitives per part del gegant nord-americà en el sector de la publicitat en línia. Segons les anàlisis de l’executiu, Google va abusar de la seva posició dominant dins aquest àmbit “almenys entre l’any 2014 i fins avui”.
“La Comissió ha conclòs que les conductes analitzades tenien com a objectiu proporcionar intencionadament a AdX [la plataforma d’intercanvi d’anuncis de Google] un avantatge competitiu que podria haver exclòs les plataformes d’intercanvi publicitari que competien amb AdX”, indica Brussel·les. “Això hauria reforçat el paper central d’AdX en la cadena de subministrament de tecnologia publicitària, així com la capacitat de Google per cobrir una tarifa més elevada pels seus serveis”, afegeix l’executiu en el seu comunicat. De la mateixa manera, l’executiu comunitari carrega contra les eines de compra d’anuncis que gestiona la companyia (Googls Ads i DV360) i contra el seu servidor de publicació d’anuncis (DoubleClick for Publishers). En aquests casos, la Comissió acusa Google d’emprar aquests serveis per reforçar la presència d’AdX al sector d’intercanvi d’anuncis.
Per determinar l’import de la sanció, Brussel·les apunta que ha tingut en compte diversos elements com la durada i la gravetat de les infraccions, la quota de mercat de Google dins el sector de la publicitat en línia i el fet que l’empresa ja hagi estat sancionada en anteriors ocasions per abús de posició dominant.
Quatre multes per 11.000 milions d’euros
La sanció anunciada aquest divendres és la quarta que imposa la Comissió Europea a Google per haver violat les lleis de competència europees. La més alta data de l’any 2018, quan l’equip aleshores encapçalat per la comissària Margrethe Vestager va multar amb 4.340 milions d’euros el gegant tecnològic per haver potenciat el seu motor de cerca als dispositius mòbils Android.
Les altres dues fan referència a l’abús de posició dominant per part de Google per promoure el seu servei de compres en línia (2.420 milions d’euros) i per impedir als seus competidors col·locar anuncis de cerca en els seus llocs web (1.490 milions d’euros). Amb la decisió d’avui, les multes que ha imposat la Comissió Europea a la multinacional estatunidenca sumen un total d’11.200 milions d’euros.
Tensions amb Trump
La sanció, alhora, arriba en un context de tensions entre els Estats Units i la Unió Europea en matèria comercial. Malgrat l’acord que van assolir les dues parts el mes d’agost, la UE i els EUA encara estan negociant els aranzels en sectors concrets. A més, el president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat en nombroses ocasions d’imposar aranzels addicionals a la UE si no s’eliminen normatives com la Llei de Serveis Digitals o la Llei de Mercats Digitals, les quals regulen l’activitat de les grans plataformes tecnològiques.
Sobre, la vice-presidenta executiva de la Comissió Europea i responsable de la cartera de Competència, Teresa Ribera, ha recordat que, amb decisions com la d’avui, Brussel·les demostra que “no dubtarà a imposar remeis contundents” davant pràctiques que considera anticompetitives. “Els mercats digitals existeixen per servir la ciutadania i han d’estar basats en la justícia i la confiança; i quan els mercats fallen, les institucions públiques han d’actuar per prevenir que els agents dominants abusin del seu poder”, ha resumit.
