26.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 26.11.2025 - 21:41
L’altre dia vaig recuperar a la plataforma de TV3, que ara ja he après que es diu 3Cat però jo en continuaré dient TV3, un 30 minuts que porta per títol “Paraula d’adolescent”. Signat per Genís Cormand i Víctor Díaz Solé, és un bon reportatge, com tots els 30. Tracta sobre la jovenalla que actualment omple els instituts de secundària, marcada per una pandèmia que els va robar un temps preciós de vida i una addicció a les pantalles que si baden els prendrà la resta. Els temps canvien, i també les modes i els pentinats, però els joves sempre seran joves: moltes ganes de menjar-se el món i poca idea de com fer-ho.
El reportatge dedica una atenció especial al llenguatge i el vocabulari d’aquest jovent, més enllà dels “bro” que infesten qualsevol conversa. Així, els espectadors més granadets, els boomers i similars, tenim l’oportunitat de posar-nos al dia i aprendre el significat de paraules com ara “gymrat”, “espamejar”, “buguejar”, “funable”, “cringe” o “dospa”. Aquest argot en construcció permanent, que no demana permís al IEC ni a cap altra autoritat per circular, també ha existit sempre i és un dels elements principals que permet a les noves generacions de diferenciar-se de les anteriors i reforçar el seu procés de construcció d’identitat. Ahir era “com mola, tio” i avui és “tens aura, bro”.
El reportatge transcorria plàcidament i l’únic que podia sorprendre és que tota aquella fauna juvenil, independentment del color de la pell, garlés en català. Un català poc normatiu, això que alguns anomenen català del carrer, catanyol a estones, potser als més ortodoxos ens fa cringe, però català al capdavall. Les primeres protagonistes que no parlen en català són dues noies portugueses que fan cua per anar a un concert de Billie Eilish al Palau Sant Jordi. L’una mostra els dits plens d’anells i més elements metàl·lics diversos, i l’altra un fragment de cançó tatuat al braç. També va líricament tatuat un noi que a continuació parla espanyol amb accent gallec.
I aquí, amics meus, amics i amigues, bros tots, és on es produeix el curtcircuit i la cosa s’espatlla i es bugueja de manera imperdonable. Les dues noies portugueses les sentim doblades al català, malgrat que per les paraules que sonen de fons intuïm que tampoc no costaria pas gaire d’entendre-les. El noi presumptament gallec, en canvi, no hi ha cap necessitat de doblar-lo, perquè parla en l’idioma aquest que mai ha estat idioma d’imposició i que tots coneixem a la perfecció, ni que sigui perquè érem fidels seguidors de les lliçons d’espanyol per a catalans que impartia Ramon Barnils fa una pila d’anys a Catalunya Ràdio. El gran Barnils, que de l’espanyol sovint en deia “juleio” i mai no he aclarit ben bé per què.
No, no, no. Per què, Genís Cormand i Víctor Díaz Solé? Per què, Carles Solà, director del 30 minuts i amic estimat? Són tants els despropòsits que s’apleguen en aquest petit detall que no sé ni per on començar. El primer, important, que demostra que en general mirem massa a ponent i massa poc al nord, és el mateix fet de doblar. Ja sé que s’ha fet sempre i que la tradició d’aquest país i que la gent no està acostumada a llegir i que patates, però les cultures civilitzades subtitulen els productes audiovisuals i d’aquí no em traureu. Doblar en ple segle XXI, ara que a més la intel·ligència artificial ja comença a col·locar subtítols de franc i molt dignes, és una anacronia i són ganes de contribuir al poc coneixement de llengües estrangeres que lamentablement tenim a casa nostra.
El fet més greu, però, és el missatge de fons que ens envia la nostra televisió amb aquesta actitud. Perquè el meu amic Luc, que viu a Ceret i no parla juleio, com s’ho ha de prendre això? O la Sabine, que va arribar d’Alemanya fa un parell d’anys havent estudiat català al lectorat de la seva universitat i aquí ha optat per no aprendre castellà, què? Amb TV3 sempre anem a parar al mateix lloc: de quin marc mental partim? Nació o comunitat autònoma? TV3 vol ser la televisió nacional d’un territori gran però escapçat o es conforma a ser la televisió autonòmica que ens explica el món del punt de vista català però que, com Groucho Marx, sempre en té un altre a punt per si el català falla?
Els indicis que en el fons TV3 és més televisió autonòmica que estructura d’estat sempre han existit. Començant pel pecat original, que és el del nom, comentat a bastament: tercer canal de què o de qui? Aquí els bascos ens guanyen la partida, amb ETB1 i ETB2. Continuant pel seguidisme que fan els informatius de la política espanyola, i de la no política també, sigui un incendi a Burgos o el resultat del Reial Madrid a la Lliga de Campions, afegit a la lentitud per a reobrir la delegació de Perpinyà. I acabant pel star system que promouen els programes d’entreteniment, plens d’artistes del país veí, com si fos l’únic del món on es fa música, s’escriu o s’actua.
I sí, ja sé que hi ha excepcions, i que hi ha molts professionals que treballen a TV3 i sobretot que hi han treballat que tenen ben clar el país on viuen i que serveixen. Que gent com Miquel Calçada o en Peyu hi han fet programes extraordinaris, nacionalment impecables, que Àngel Casas convidava figures mundials al seu programa i que el mapa del temps resisteix encara avui. Però la realitat és que una noia portuguesa surt doblada en un reportatge del 30 minuts i un noi parlant en espanyol, no. “Traduïm les intervencions dels testimonis en altres llengües amb veu superposada o amb subtítols, tret que s’expressin en castellà”, diu la normativa de la casa. Heus ací el perquè. Doncs res, o modifiquem la normativa o passem, passem, i continuem com fins ara: doblant i doblegats.
