Brittney Griner, d’estrella mundial del bàsquet a primera víctima de la guerra d’Ucraïna

La pivot nord-americana és en presó preventiva a Rússia d’ençà de mitjans de febrer · El Kremlin la vol intercanviar pel traficant d’armes Viktor Bout

VilaWeb
Oriol Bäbler
17.05.2022 - 21:40
Actualització: 18.05.2022 - 11:54

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El 26 de gener, Brittney Griner es va retirar del parquet de l’UMMC Sports Palace i es va asseure a la banqueta. Era tot just el tercer quart, però el seu equip, el Iekaterinburg –propietat de l’oligarca Andrei Kozitsyn–, feia miques la defensa de l’Sparta & K. L’entrenador Miguel Méndez no volia posar en risc el físic de la seva estrella en un partit completament sentenciat. Tanmateix, la pivot nord-americana no sabia que acabava de jugar els seus darrers quinze minuts en el bàsquet professional rus.

Després d’aquell partit, la lliga russa de bàsquet es va aturar durant dues setmanes arran dels torneigs classificatoris de la FIBA per al Mundial femení, que es disputarà aquesta tardor a Austràlia. La jugadora va aprofitar el recés per desconnectar de la competició i gaudir d’unes breus vacances als Estats Units amb la seva parella, Cherelle Griner.

A mitjans de febrer, després de la finestra de competició internacional, va tornar a Rússia, però allò que havia de ser un simple tràmit s’ha acabat convertint en un autèntic malson. A la duana de l’aeroport Xeremétievo de Moscou, la policia la va detenir després d’haver-li inspeccionat l’equipatge.

En imatges de les càmeres de seguretat, facilitades per les autoritats russes, es veu com Griner posa les seves maletes a la cinta d’un escàner. En el següent pla, apareix asseguda al costat del seu equipatge, mentre un agent en remena el contingut i en requisa alguna cosa. Seguidament, el mateix policia l’obliga a signar un document.

Quin delicte havia comès? Segons el servei de duana rus, la jugadora transportava cartutxos de vaporitzador amb oli d’haixix, que es pot tipificar com un delicte de “contraban de substàncies estupefaents en una escala substancial”. Aquesta acusació, d’acord amb l’article 229.1 del codi penal rus, pot comportar una pena entre cinc i deu anys de presó.

Griner va ser detinguda el 17 de febrer, set dies abans de la invasió russa d’Ucraïna, però la notícia no va transcendir fins el 5 de març, quan l’agència estatal Interfax va fer pública la identitat de la detinguda. Mentre ella era entre barrots, altres estrelles del bàsquet, com ara les seves companyes Breanna Stewart, Jonquel Jones, Emma Meesseman i Alba Torrens, abandonaven Rússia arran de la guerra i les sancions.

Un èxode que ha sortit molt car al Iekaterinburg, que per primera vegada en catorze anys no ha guanyat la lliga, després d’haver estat derrotat a la final pel Dynamo Kursk.

Ostatge política

D’ençà de la detenció, les autoritats russes han facilitat molt poca informació sobre l’estat de la jugadora. El 8 de març, quan feia tres dies que se n’havia confirmat la identitat, la televisió estatal Rossiya-1 va fer córrer una fotografia de Griner sota custòdia policíaca en una comissaria. En la imatge apareixia aguantant paper blanc amb el seu nom escrit.

Les autoritats nord-americanes van advertir aleshores la família i amics de la jugadora que el Kremlin pretenia de fer-la servir com a ostatge. Per això els van demanar que s’abstinguessin de cridar l’atenció dels mitjans, perquè qualsevol gest podia convertir Griner en un actiu encara més valuós per al govern rus, especialment en el context de guerra i tensió amb Washington.

El 17 de març, mitjans russos van publicar que Griner romandria en presó preventiva fins el 19 de maig, pel cap baix. Així mateix, l’agència estatal TASS, citant una treballadora amb accés a la presó, va informar que la jugadora compartia cel·la amb dues dones més i que la seva única queixa era que el llit no era prou gran (fa dos metres i sis centímetres).

Finalment, el 23 de març, un funcionari consolar nord-americà va poder-la visitar a la presó, segons que va explicar el portaveu del Departament d’Estat, Ned Price. “El nostre funcionari l’ha vista en bones condicions i continuarem treballant perquè rebi un tracte just al llarg de tot aquest procediment”, va declarar a la CNN.

A principi de maig, arran de l’hermetisme del Kremlin, el govern dels Estats Units va classificar Griner com a “detinguda injustament” i va fer arribar el cas a Roger Carstens, l’enviat especial del president per a afers d’ostatges, que es coordina amb el Departament d’Estat. Aquest canvi permet a Washington d’actuar de manera més agressiva per aconseguir l’alliberament de la jugadora.

Intercanvi pel “mercader de la mort”

Divendres passat, arran d’una compareixença en un tribunal de Khimki, Griner va reaparèixer públicament emmanillada i amb el rostre tapat per una caputxa. En l’audiència, el jutge va ordenar d’allargar-ne l’empresonament, que expirava el dia 18, un mes més. Segons l’advocat de la jugadora, Alexander Boikov, la poca durada de la pròrroga podria significar que el cas arribarà aviat a judici.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Aquell mateix dia, l’agència TASS va publicar un teletip assegurant que Rússia i els Estats Units negociaven un intercanvi de presoners. Segons aquesta informació, el Kremlin exigeix l’alliberament de Viktor Bout, un traficant d’armes conegut com el “mercader de la mort”, a canvi de Griner.

Bout, que va ser detingut a Tailàndia el 2008 i posteriorment extradit als Estats Units, és un antic oficial de la força aèria soviètica que als anys noranta, aprofitant el caos durant el col·lapse de l’URSS, es va convertir en un dels principals traficants d’armes del món. Segons l’ONU i els EUA, el “mercader de la mort” tenia la seva pròpia flota d’avions per a transportar armes a l’Àfrica, l’Amèrica Central i el Llevant.

Ara per ara, Washington no ha volgut confirmar cap negociació que impliqui la jugadora. De fet, l’ambaixada nord-americana a Moscou ha denunciat que les autoritats russes impedien tots els seus intents de posar-se en contacte amb Griner. “Això és inacceptable. Fem una crida al Ministeri d’Afers Estrangers perquè permeti l’accés consular d’acord amb les obligacions internacionals i bilaterals de Rússia”, ha piulat.

Qui és Brittney Griner?

Brittney Yevette Griner, nascuda a Houston (1990) i formada a la Universitat de Baylor, és considerada una de les millors jugadores de bàsquet del món. En el seu palmarès a la NBA femenina (WNBA) com a jugadora de les Phoenix Mercury, hi llueixen un anell de campiona (2014), set presències a l’All-Star, tres presències al millor equip de la temporada, dos guardons de màxima anotadora i dos guardons de millor defensora. A més, ha estat considerada una de les vint-i-cinc millores jugadores de la història de la WNBA.

D’ençà del 2014, també competeix amb l’UMMC Iekaterinburg, amb el qual ha guanyat quatre Eurolligues, un MVP de la Final Four, vuit lligues russes i tres copes russes. D’altra banda, amb la selecció dels Estats Units, Griner ha guanyat dues medalles d’or olímpiques i dos mundials.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies