Els brigadistes internacionals rescatats del fons de la mar

La Vila del Llibre de Malgrat ha homenatjat els lluitadors antifeixistes del vaixell Ciudad de Barcelona tot recuperant fragments de la seva vida a partir del llibre de Sònia Garangou

VilaWeb
Sebastià Bennasar
28.08.2022 - 09:14
Actualització: 28.08.2022 - 21:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La memòria històrica i la seva recuperació és un dels grans temes que ha planat tant sobre la política com sobre la societat amb força aquesta dècada, tot i que el debat ve de lluny. No oblidar els nostres morts ha estat una constant a casa nostra d’ençà de fa molts anys i ho palesen tot d’activitats i investigacions com, per exemple, l’imprescindible Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, i el Diccionari vermell, de Llorenç Capellà, dos texts que demostren la voluntat de no deixar caure en l’oblit les morts causades pel feixisme.

Un dels darrers exemples que conjuga la voluntat popular i la política de servar aquesta memòria històrica el tenim al municipi de Malgrat de Mar. El maig, la vila va inaugurar un monument de record als brigadistes internacionals i aquest vespre a les 20.00 els han fet un homenatge amb motiu de la Vila del Llibre. El punt de partida de l’homenatge ha estat el llibre Les aigües de l’oblit, de la historiadora malgratenca Sònia Garangou.

Els fets

Què va passar a Malgrat perquè calgui un homenatge als brigadistes internacionals i com es va gestar tota aquesta història de recuperació de la memòria col·lectiva? Anem a pams i situem-nos al maig del 1937. La guerra fa molts mesos que és activa i obrers, treballadors i intel·lectuals d’esquerres de tot el món veuen i consideren que aquest és un conflicte que els ha d’afectar per força perquè consideren la guerra com un enfrontament contra el feixisme i el preludi de la Segona Guerra Mundial. A més, no entenen com és possible que el govern lleial espanyol, el de la República, no rebi cap mena d’ajuda externa en virtut dels pactes de no-intervenció, però que, en canvi, Alemanya i Itàlia ajudin descaradament els revoltats de Franco. Molts han fet de tot: articles d’opinió en la premsa d’esquerra de mig món, recollides d’aliments i de diners per als republicans i accions directes per a demanar la intervenció dels governs contra el feixisme. Però no n’hi ha prou i tenen ganes de lluitar activament per defensar la República. Alguns fins i tot tenen amics que ja ho fan, sigui perquè viuen ací, sigui perquè hi van poder arribar al començament del conflicte. Molts fan un pas més i decideixen d’allistar-se a les brigades internacionals i començar el viatge cap al front de guerra.

Després de llargs periples des dels països respectius, gairebé dos-cents brigadistes van embarcar al port de Marsella en un vaixell, el Ciudad de Barcelona. Hi havia canadencs, americans, anglesos, francesos… El 30 de maig de 1937, just davant Malgrat de Mar els va torpedinar un submarí italià. Una cinquantena de brigadistes es va morir i els altres van aconseguir d’arribar a terra, uns quants nedant i uns altres gràcies als esforços dels malgratencs que els anaren a rescatar. Així i tot, molts dels cossos dels morts es van perdre a les profunditats de la mar i tan sols vuit cadàvers van rebre sepultura a Malgrat. Mai no es va col·locar cap làpida sobre la tomba ni cap placa commemorativa i quan el cementiri es va remodelar, aquestes restes es van perdre per sempre més.

El llibre de la Sònia Garangou és molt interessant perquè aconsegueix de rescatar les històries humanes d’alguns d’aquests brigadistes que van sobreviure i que acabaren servint al front de batalla. Evidentment, no tot van ser flors i violes i l’experiència de la guerra va ser molt més traumàtica que no imaginaven de casa seva estant quan van sentir la crida per a venir a lluitar contra el feixisme. Molts van ser ferits, van passar gana, fred i calor, les penúries típiques dels conflictes armats, i van veure morir els companys. Alguns van sobreviure al naufragi, però no a la guerra. Gràcies a la seva feina, hi ha inventariats els noms dels tripulants d’aquells vaixells i podem saber molts dels destins que van viure després, quan van tocar terra i va acabar el primer malson del seu pas pel conflicte. I en la majoria de casos, hi ha un agraïment a tots els malgratencs que els van salvar i acollir just després de l’enfonsament, perquè hi va haver una immensa solidaritat envers els afonats i un gran agraïment a aquells nois que venien a lluitar per la República.

La memòria

La història del Ciudad de Barcelona i els brigadistes ha persistit al llarg del temps a Malgrat, no se n’ha perdut el record. Tal com explica Garangou en el llibre, a mitjan anys quaranta les autoritats franquistes havien recuperat materials del vaixell amb equips de busseig i fins i tot se’n va intentar de recuperar el casc, però el 1960 van fer esclatar el vaixell per aprofitar-ne els metalls i ara n’hi ha poques restes. De la memòria dels brigadistes, tan sols en restaven els testimonis soterrats pels silencis del franquisme. “La història es va poder començar a completar a partir de l’any 2012, quan l’Alan Warren es va posar en contacte amb l’Arxiu de Malgrat per mirar d’organitzar el 75è aniversari de l’enfonsament. En Josep Maria Crosas, arxiver municipal, va donar suport des del primer moment a la proposta i vam treballar plegats perquè fos possible. Aquella commemoració va ser clau per, a partir de les dades que ens va aportar l’Alan i els contactes amb els primers familiars, començar a estirar el fil per saber qui eren i què els va passar a tots aquells brigadistes.”

El monument

La vida fa moltes voltes i sempre hi ha gent disposada a treballar per evitar l’amnèsia col·lectiva. L’artista anglès Rob MacDonald, que fa anys que viu a casa nostra, va tenir la idea de crear el Solidarity Park, un monument just davant el lloc exacte on es va enfonsar el vaixell. Va començar a recollir diners amb una campanya de micromecenatge internacional que va arribar a aconseguir més de 17.000 euros. La resta del monument en record dels brigadistes, però també dels malgratencs que els ajudaren, es va finançar amb aportació municipal. La història del monument és la de constància i la tenacitat. MacDonald es va adonar que es deia com un dels brigadistes morts i això el va colpir, i a partir d’ací va començar un projecte que és molt més que un homenatge o una escultura. Ha estat un projecte intergeneracional, internacional, pedagògic i de participació ciutadana que ha culminat amb un espai de memòria on vuitanta-cinc anys després es poden recordar tots aquells joves que van decidir d’allistar-se per combatre el feixisme.

Els actes d’inauguració del Solidarity Park es van fer entre el 27 i el 29 de maig, i els d’avui s’han centrat sobretot a recuperar fragments de la vida dels protagonistes de la història a partir del llibre de Garangou. Quant a l’escultura, MacDonald recordava a la inauguració que hi van treballar tant les seves mans com les de desenes de col·laboradors entusiastes. En paraules de l’escultor, el monument recrea un moment clau en el record dels supervivents del naufragi que van explicar com els companys que no van poder salvar-se van cantar “La Internacional” mentre el vaixell s’enfonsava. “Cadascuna de les seixanta figures amb el puny alçat és igual en la forma, representa la unitat, però amb aspectes diferents, recordant la diversitat de l’origen dels soldats. És un homenatge a la solidaritat dels soldats, a la dels veïns del poble que els van socórrer i, en un sentit més ampli, a la solidaritat de tota la gent que ahir i avui encara lluita per la llibertat i contra el feixisme.”

Alguns familiars d’aquells brigadistes es van desplaçar fins a Malgrat per ser presents en la inauguració del monument. La historiadora Sònia Garangou deia que per a molts d’ells el monument significaria tenir finalment un lloc on portar flors i poder plorar aquella persona estimada que va desaparèixer sense deixar rastre. Ara hi ha una nova oportunitat de descobrir el monument i sobretot les històries dels homes que ho van deixar tot per venir a defensar la República contra un monstre que s’alçava per tot Europa, el feixisme. En aquests moments cal recordar el seu esforç més que mai.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes