17.02.2026 - 20:41
|
Actualització: 17.02.2026 - 20:45
La Bressola, la xarxa d’escoles que fa la immersió en català a Catalunya Nord, fa festa grossa. Fa cinquanta anys que va néixer l’associació, amb la voluntat de recuperar i reforçar la llengua i la cultura catalanes. Ha esdevingut tot un referent i té un paper clau en la defensa del català.
Ara que fan cinquanta anys, van engegar una programació especial d’activitats, anomenada Any Bressola. Tot plegat, pensat per a reivindicar el projecte i assegurar-lo. Perquè celebrar la Bressola és celebrar la llengua i el país. I ara s’ha decidit a ensenyar a tot el país com s’ha de fer la veritable immersió en català.
La programació de l’Any Bressola s’ha fet aquesta tarda en un acte presentat pel cantant nord-català Julien Leone al Palau Robert de Barcelona, amb la participació del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, representants de la Bressola i l’actor Lluís Soler, que, sense voler-ho, s’ha convertit en la persona que ha rebut l’aplaudiment més efusiu del públic després d’haver recitat “Canigó” de Jacint Verdaguer.
Entre més personalitats, hi han assistit el president Jordi Pujol; l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs; Albert Piñeira, delegat del govern a Perpinyà; Mar Besses, diputada d’ERC; i Montse Castellà, cantant i membre del govern del Consell de la República.
“La Bressola és la resposta d’un poble orgullós”
Guillem Nivet, president de la Bressola, ha assenyalat que els cinquanta anys són el reflex de molts anys de lluita, d’esforços i dificultats. Ha assenyalat que la situació de la llengua i la identitat catalana és complicada, en un context estatal desfavorable i amb l’auge del populisme. Malgrat aquestes forces contràries, ha dit: “La Bressola és la resposta d’un poble orgullós, una resposta al menyspreu.”
Nivet, criat en català a la Bressola de Nils, ha destacat que els fills són la prova que la llengua i la cultura catalana són ben vives a Catalunya Nord. “L’essència de la Bressola és la recuperació de la llengua catalana a Catalunya Nord. Davant d’aquest repte, la Bressola ha de ser molt més que una escola. La Bressola ha de ser un bressol que connecti els futurs ciutadans de Catalunya Nord amb la cultura”, ha explicat.
Geoffroy Lourdou, president dels Amics de la Bressola, ha destacat que la Bressola ha rebut molta ajuda del sud, i que ara, des del nord, és moment de retornar-la. I que la millor manera és difondre el model pedagògic que han aplicat a Catalunya Nord. “És l’any perfecte per a anar arreu del territori lingüístic a explicar el nostre mètode de treball, anar a les universitats, debatre amb la gent i explicar que el mètode es pot aplicar al Principat”, ha dit. Segons Lourdou: “Un mètode pedagògic que ha convençut la majoria de la societat civil catalana, adversa a la llengua catalana, a causa d’anys de repressió i autoodi, ha pogut convèncer les persones amb el mètode pedagògic.”
El conseller Vila ha traslladat el suport del govern en la Bressola: “No esteu sols, sempre trobareu el govern al vostre costat.” Ha lloat la tasca de la Bressola, ha reconegut la feina dels professionals i ha qualificat d’acte revolucionari el fet d’haver assegurat la transmissió del català. “Aquella iniciativa valenta i necessària no sols ha prosperat, ha esdevingut un model educatiu de referència. Una trajectòria que és exemplar”, ha dit. La realitat és que el català va revifant al nord; en canvi, al sud la situació es va complicant, amb dades cada vegada més esfereïdores. I això, Vila, no ho ha pogut passar per alt: “Fins i tot en els moments de més dificultat, sense mitjans audiovisuals, influencers, sense els recursos, amb una demografia adversa, és possible aplicar un model pedagògic que fa brotar el català en les noves generacions.”
Una petita escola del 1976 que ho ha revolucionat tot
La Bressola neix l’any 1976 en una petita escola al costat de Perpinyà on solament hi havia set alumnes, gràcies a Úrsula Ferrer. Avui, cinquanta anys després, ja tenen 7 escoles, 2 centres de secundària, 110 treballadors, 800 famílies implicades i 1.100 alumnes.
Un dels impulsors principals va ser l’escriptor, professor i il·lustrador Enric Larreula, fascinat pel projecte de Ferrer. Ell reconeix que, del sud estant, juntament amb més personalitats, van quedar parats que al nord hi hagués una iniciativa d’aquest estil. “S’havia creat una escola al lloc més difícil. Temíem que tingués problemes. I ja fa cinquanta anys. Al sud, hi havia eufòria”, ha reconegut.
Van assabentar-se del projecte de la Bressola poc després d’haver creat la Coordinadora d’Ensenyament i Llengua, que serviria per a coordinar l’aprenentatge del català al Principat i les Illes. I, de cop i volta, els va arribar la notícia del nord. “Amb Joaquim Arenas vam pujar a Perpinyà i ens vam trobar una escola petita en unes vinyes a prop de la carretera d’Elna. Úrsula Ferrer, amb set criatures, i ens canten el “Cargol, treu banya”. Cantant en una terra que donàvem per perduda”.
La recepta de la Bressola: el català com a llengua de vida
Com s’ho ha fet, la Bressola, per haver reeixit al nord, malgrat tots els malgrats? Marta Ibáñez, directora pedagògica de la Bressola, diu que la clau de l’èxit ha estat aplicar la immersió catalana amb rigor i haver-la tinguda present en els claustres i equips. “Que sigui la llengua del pati, del menjador, la llengua de vida. Això que sembla senzill és tot un treball rigorós”, ha dit.
L’altre principi clau també ha estat la verticalitat, és a dir, barrejar infants d’edats diferents. “S’ajuden entre ells i la barreja és el motor de la immersió”, diu Ibáñez. I afegeix que l’altre pilar és posar l’infant al centre de tot plegat: “I intentar que els aprenentatges prenguin sentit. Que sigui útil, necessari. L’infant aprèn per la realitat d’avui, no per un hipotètic futur.”
Elisenda Puig, vice-presidenta dels Amics de la Bressola, diu que el model de la Bressola ha anat evolucionant i s’ha especialitzat en la individualitat. “Al llarg dels anys, s’ha anat tenint més cura que cada alumne pogués expressar la individualitat. Si hi ha hagut algun cas que ha requerit més esforç, s’ha tingut cura dels alumnes”, ha dit.
Actes per tots els Països Catalans
La Bressola ha organitzat activitats arreu dels Països Catalans. L’acte principal serà a Perpinyà el 16 de juliol. També s’ha previst un aplec d’antics alumnes, un cicle de conferències i una exposició itinerant titulada “50 anys de la Bressola. 50 anys sembrant futur”, per a difondre la història de l’entitat i el paper que ha tingut en la promoció de la immersió lingüística. Segons David Altimir, comissari dels cinquanta anys de la Bressola, tot plegat servirà per a reivindicar la gesta política, l’escola immersiva i el model pedagògic.
Ibáñez ha reclamat un ecosistema lingüístic per a enfortir el català, perquè ha dit que no n’hi ha prou amb les escoles. “L’escola fa molt i desperta el sentiment de pertinença de dir que estimo el català; a Catalunya Nord tenim moltes entitats que intenten revifar la llengua catalana. Perquè la llengua no mori necessita quelcom més que l’escola. Referents, artistes, xarxes socials”, ha dit. I és precisament això que la Bressola també provarà de reivindicar durant tot aquest any.
Entre més actes, dijous hi haurà una taula rodona sobre la immersió lingüística i homenatge a Úrsula Ferrer, primera mestra de la Bressola, a Santa Coloma de Gramenet; el 4 de març, una conferència a Andorra la Vella; el 24 de març, un seminari a la Universitat de València; el 8 d’abril, un seminari a la Universitat de Perpinyà; i el 14 d’abril una conferència sobre educar en català a Catalunya Nord a l’Alguer.
Entre les iniciatives ja anunciades, també es destaca l’edició d’un disc de cançons nord-catalanes reinterpretades per artistes dels Països Catalans. És una col·laboració amb la revista Enderrock i el segell Discmedi i es presentarà en concert el 25 de setembre al Teatre Municipal de Girona. Els artistes que hi participaran s’anunciaran aviat.
Podeu consultar el conjunt del programa d’actes a continuació:
