18.11.2025 - 21:40
|
Actualització: 18.11.2025 - 21:45
The Washington Post · Jake Spring i Marina Dias
Belém, Brasil. La idea del Brasil era que la cimera de la COP, que enguany s’ha fet al cor de l’Amazònia, culminés la campanya del president Lula da Silva per convertir el país en un referent mundial en matèria ambiental.
De portes endins, tanmateix, la realitat no és tan falaguera. Per molt que Lula es vanti sovint que la desforestació a l’Amazònia ha caigut al nivell més baix d’aquests darrers onze anys, el govern brasiler ha permès l’extracció de petroli a alta mar i la construcció d’una autopista que travessa la selva. Al parlament, l’executiu ha estat incapaç d’impedir la relaxació de certes regulacions ambientals.
La retirada del govern Trump de la lluita contra el canvi climàtic ha conferit encara més importància a la transició energètica als grans països en via de desenvolupament, com ara la Xina, l’Índia i el Brasil. Els països en via de desenvolupament esdevindran el principal emissor del planeta durant els anys vinents, un període en què es preveu que les emissions als països més rics –especialment a Europa– es continuïn reduint.
La política energètica del país més gran de l’Amèrica del Sud té implicacions per al clima de tot el planeta. El Brasil és el cinquè emissor de gasos d’efecte d’hivernacle del món, responsable de prop d’un 3% de les emissions mundials. També és el setè productor de petroli més important del planeta, la majoria del qual exporta a l’estranger.
A diferència de la majoria dels països, el Brasil registra més emissions derivades de l’agricultura que no pas de la cremada de combustibles fòssils; la desforestació al país, de fet, origina més emissions que l’Aràbia Saudita sencera.
Tot i les grans diferències polítiques i econòmiques que separen països com ara el Brasil, la Xina i Nigèria, els països en via desenvolupament s’encaren, en essència, al mateix problema: trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i els objectius climàtics.
Fins i tot el Brasil, que sovint ha provat d’erigir-se en un referent climàtic, té com més va més dificultats per a conciliar la protecció ambiental amb unes altres prioritats.
Segons que expliquen els experts, Lula –que començà la seva carrera política en un sindicat de treballadors siderúrgics– sempre ha afavorit el desenvolupament industrial com a mitjà per a sostreure els brasilers de la pobresa, cosa que complica la transició climàtica del país. Délcio Rodrigues, físic i director de l’Institut Climainfo, explica que el president forjà la seva reputació com a sindicalista als anys vuitanta, una època en què l’extracció fòssil es considerava un símbol inequívoc de progrés.
Més de dues dècades després de la primera victòria de Lula a les presidencials brasileres, aquestes tendències continuen essent evidents en el tercer mandat del president. El mes passat, el govern Lula aprovà la sol·licitud de la petroliera estatal, Petrobras, per a perforar pous exploratoris prop de la desembocadura del riu Amàzones, una zona que es considera la pròxima “frontera energètica” del país. L’executiu també continua provant de construir una autopista que travessi el cor de l’Amazònia, un projecte congelat temporalment per ordre judicial.
La ministra de Medi del Brasil, Marina Silva, diu a The Washington Post que “no hi ha cap dubte que el Brasil és un referent climàtic”, perquè obté aproximadament un 90% de l’electricitat de fonts renovables i ha reduït dràsticament la desforestació.
“Jo diria que tots els països tenen contradiccions, però en el cas del Brasil, aquestes contradiccions no són tan pronunciades”, afirma Silva.
Lula ha provat d’esquivar-les, aquestes contradiccions. Abans de la COP30, digué als dirigents mundials congregats a Belém: “La Terra ja no pot suportar un model de desenvolupament basat en l’ús intensiu de combustibles fòssils”, tot i que també insinuà que els ingressos derivats de l’extracció de petroli es podrien emprar per finançar la transició cap a l’energia renovable.
“El president Lula està decidit a dur a terme la transició energètica”, reitera Silva. “Diu que Petrobras ha de deixar de ser una empresa d’exploració petroliera i convertir-se en una empresa energètica en el sentit més ampli del terme.”
No obstant això, els ecologistes exigeixen més contundència al president. “En comparació amb el govern Bolsonaro, Lula ha mostrat un compromís més tenaç amb l’interès públic”, diu Adriana Ramos, secretària executiva de l’Institut Socioambiental (ISA), una organització sense ànim de lucre centrada en els drets dels indígenes i el medi. “Però –afegeix– les grans obres d’infrastructura energètica també s’emmarquen sovint en aquesta defensa de l’interès públic, i les qüestions ambientals acaben essent relegades a un segon pla.”
Rodrigues, director de l’Institut Climainfo, diu que Lula “ha fet tant com raonablement es pot fer” per a accelerar la transició energètica, però que “cap país pot deixar de perforar a la recerca de petroli mentre veu com uns altres ho continuen fent”.
A Lula, certament, no li bufa sempre el vent a favor. El president ha de bregar amb un parlament on els conservadors de línia dura, arrenglerats amb Bolsonaro, són com més va més influents. A començament d’any, el Congrés del Brasil votà a favor de relaxar el sistema de permisos ambientals per facilitar l’avenç de projectes d’infrastructura relacionats amb el sector energètic i miner. Lula vetà moltes de les disposicions de la proposta, però la cambra podria acabar anul·lant aquest vet.
Fins i tot els ecologistes més crítics amb Lula lloen els esforços del govern per a protegir l’Amazònia. L’agressivitat del govern Lula a l’hora d’aturar la destrucció de la selva ha donat fruits: enguany, la desforestació s’ha reduït d’un 50% en comparació amb el darrer any del govern de Bolsonaro.
A la COP30, Lula ha proposat de crear un fons que oferiria pagaments als països tropicals perquè conservin les selves. El ministre de Finances brasiler, Fernando Haddad, ha dit que aquest fons era “el llegat més important d’aquesta COP”.
Tanmateix, Ramos adverteix que, sense contribucions significatives, el fons perilla de convertir-se en “una altra bona idea no acomplerta”.
Aquest sembla ser el destí del fons, si més no ara com ara. Fins la setmana passada, els països que assisteixen a la COP tan sols havien promès un total de 5.500 milions de dòlars per al fons, lluny de l’objectiu de 25.000 milions proposat per Lula.
Araujo i més ecologistes temen que la decisió de perforar pous d’exploració prop de l’Amazones menystingui els esforços del Brasil per a impulsar i tancar l’acord de la COP28, que demanava al món “d’abandonar els combustibles fòssils”.
Pràcticament tots els països del món fan servir petroli, recorda Silva. La ministra afegeix que, tot i que espera que la cimera ajudi a esbossar el camí que el planeta haurà de seguir aquests anys vinents en matèria d’acció climàtica, “la clau no és què es negociï, sinó què acabi fent cada país després de les negociacions”.
Ramos, tanmateix, diu que al Brasil li continua mancant ambició fora de la sala de negociacions. “El Brasil es recolza en fites del passat com ara la reducció de la desforestació. Evidentment, reduir la desforestació és positiu, però ara com ara no hi ha res realment nou sobre la taula, i ens trobem en un moment en què calen propostes trencadores i més audaces.”
I sentencia: “Perquè el Brasil pugui ser un veritable referent en matèria climàtica, li caldrà una posició diferent.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
