Chacón, Arrimadas i la Convergència marginal

  • "Al sistema li va bé de fulminar la idea de la vella Convergència perquè això obliga tant Junts com Esquerra a fer lluir més la vena convergent que tenen dins"

Ot Bou Costa
12.01.2022 - 19:50
Actualització: 12.01.2022 - 19:58
VilaWeb

Els partits polítics s’han mogut de lloc a Catalunya perquè l’incendi del conflicte nacional va fondre les mentides que l’amagaven. A l’ordre nou tan sols li resten dues feines per a consolidar l’estabilitat: marginar Ciutadans i normalitzar el president Puigdemont. Aquests dies s’ha vist clar com ho intenten. Si la indignació d’Inés Arrimadas amb l’Atrapa’m si pots era histriònica, l’amplificació mediàtica que s’hi ha donat després encara ha estat més excessiva –El món a RAC1, per exemple, ha parlat de la polèmica tres dies seguits. Cal deixar Ciutadans fora del consens dels indults perquè Ciutadans només sap viure del conflicte nacional, i ara toca tornar-lo a amagar. Per això hi ha hagut tant de quòrum sobre fins a quin punt havia estat inoportuna i desafinada la reacció de Ciutadans. Ridiculitzar el fanatisme d’Arrimadas en la qüestió lingüística emblanquina el PSC, però també reforça l’independentisme aigualit que diu que el català no té enemics: imposa un retorn a la pau, “els catalans no tenim cap problema amb la llengua”.

Amb els exiliats pretenen fer el procés invers: empènyer-los cap dins del consens. Vist que encara no els poden fer tornar sense arriscar-se que es remogui tot, miren de fer-ho mitjançant Junts. Els quatre que s’hi van unir perquè creien honestament que era una opció rupturista, tot i que sempre hi van tenir una força migrada, de seguida van ser desactivats del tot amb l’exemple d’immobilitat del president Quim Torra. La gesticulació obedient de Jordi Sànchez durant la concessió dels indults en va ser el colofó, la part grotesca. Junts no té gens de credibilitat com a espai de confrontació, però encara vampiritza una part de l’independentisme dur pel seu vincle amb Puigdemont i la seva batalla europea. Per això cal continuar empenyent des d’una altra banda.

A la intel·ligència del sistema no li va bé el partit d’Àngels Chacón perquè vulgui reeditar la vella Convergència. Al contrari: li va bé perquè demostrarà que no es pot reeditar. És una lliçó mitjançant l’autodestrucció política de Chacón i de les restes del PDECat. Al sistema li va bé de fulminar la idea de la vella Convergència perquè això obliga tant Junts com Esquerra a fer lluir més la vena convergent que tenen dins, a mostrar més la poteta enfarinada de pujolisme; per això l’estat envia una part de l’espanyolisme amb Chacón. És allò mateix que van fer amb Santi Vila i amb Marta Pascal, en moments diferents. Inflar-los com a grans esperances neoconvergents i, una volta fracassats, incloure’ls vistosament en la normalitat pública: o bé fent d’empresaris, o d’articulistes de La Vanguardia, o de tertulians esportius. Segur que Centrem vol fer quedar Junts com una trepa d’eixelebrats. L’única cosa que aconseguiran, immolant-se, és que com més anirà menys ho semblaran.

Centrem no és la reunificació final dels moderats d’aquest país, que finalment deixen de banda l’eix nacional. És l’última sirena del sistema polític intel·ligent advertint els seus plançons que tot es va acabant de posar a lloc, que es deixin de provatures i que vagin de dret cap a algun flotador que ja suri ara. D’aquí ve que el president Artur Mas no s’hi afegeix, més que no pas pels lligams amb Societat Civil Catalana.


Conspiració

La ploma de Jordi Juan, director de La Vanguardia, lleva avui tot el ferro del món a les declaracions que l’ex-comissari José Manuel Villarejo va fer ahir a l’Audiència espanyola, en què deia que el CNI volia aprofitar l’activitat de la cèl·lula terrorista de Ripoll per a espantar els catalans, però que la cosa se’ls en va anar de mare per un error de càlcul. “La frívola teoria de l’ex-comissari, que no se sustenta en cap mena de prova, no acaba essent sinó una altra boutade de l’ex-policia, atès que, en aquest cas, alimenta la teoria conspirativa de sectors de l’independentisme català que sostenen que el CNI tenia coneixement de l’atemptat i que va deixar actuar els terroristes.”

No tan sols és divertit de veure com Juan amaga, tot al llarg de l’article, que l’imam de Ripoll fou confident del CNI, sinó com el seu mitjà, entre més, han mirat de donar gat per llebre, insinuant ambiguament que Villarejo havia dit que l’atemptat havia estat directament obra de l’estat. D’aquesta manera eliminen, amb aires d’indignació, la possibilitat d’hipòtesis alternatives, que de fet són les que apuntava Villarejo: l’única teoria possible és que l’estat volgués morts i això, com que a parer seu és inconcebible, converteix en uns guillats tots els qui no tractem Villarejo de guillat i ens limitem a girar el cap a una altra banda. És una actitud antiperiodística i antidemocràtica.


Festa complicada per a Johnson

Fotografia: Andy Rain.

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, és ara sí entre l’espasa i la paret, després d’haver-se descobert que va organitzar una festa al jardí de Downing Street el maig del 2020, quan tot el país es trobava en confinament estricte. Johnson és ambiciós i intel·ligent i no se n’anirà sense lliurar batalla i fer tota mena de focs artificials, però les coses se li han posat realment magres. L’oposició li demana dia sí, dia també que dimiteixi, i fa setmanes que pateix seriosament als sondatges, no tan sols per l’escàndol de la festa sinó per la gestió de la pandèmia. Per primera vegada d’ençà que va arribar al càrrec, a més a més, hi ha veus dins el Partit Conservador que amenacen que després de les eleccions municipals del maig, Johnson es podria haver d’enfrontar a una disputa interna per la direcció del partit –una manera de desestabilitzar que ha fet caure tradicionalment grans primers ministres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any