Borràs apunta a la por dels funcionaris, amb alguna anomalia inclosa, en el cas Juvillà

Afirma que la posició del parlament és de "extrema feblesa" en la situació actual, però que Juvillà va ser diputat fins al 3 de febrer

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
15.02.2022 - 00:17
Actualització: 15.02.2022 - 01:17

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Laura Borràs ha sostingut, davant dels grups parlamentaris, que Pau Juvillà va ser diputat del Parlament de Catalunya fins el 3 de febrer. És a dir, que encara mantenia els seus drets durant el ple que va defensar el seu escó. Una prova d’això, segons la presidenta del parlament, és que ella mateixa va admetre manualment a tràmit la petició de vot delegat que li havia fet la CUP, tot i que no la va acceptar per evitar d’incórrer en un suposat conflicte d’interessos. Borràs ho ha dit en una reunió pública de la junta de portaveus, en què ha argumentat que això demostrava “factualment” que Juvillà era diputat de ple dret, encara que no va ser convocat formalment al ple ni a la junta de portaveus prèvia. Segons que ha dit, hi va haver funcionaris que van actuar amb por per haver d’assumir responsabilitats penals per desobediència a les ordres de la Junta Electoral espanyola (JEC) i sense l’aval de la mesa ni de la mateixa presidenta. “Quan els funcionaris no fan les coses i no informen, se’n diu por. Això és el que va passar al parlament la setmana passada”, ha dit Borràs, i ha assegurat que, en l’actual situació administrativa, la posició de la cambra és d’una “extrema feblesa” perquè se’n qüestiona la sobirania.

Borràs ha llegit una cronologia dels fets. Ha detallat que hi va haver alguna “anomalia” i “actuació improcedent” per part dels serveis interns de la cambra que no tenien el suport de la presidència. Ha explicat, per exemple, que el 3 de febrer al vespre es va modificar la web del parlament per fer constar que Juvillà no era diputat des del 28 de gener, i que el Twitter de la cambra va difondre l’endemà al matí la publicació de la baixa de Juvillà recollida al BOPC abans que la mesa prengués nota de la decisió de la secretària general d’ordenar als serveis interns l’acatament de l’ordre de la JEC amb efectes retroactius, des del 28 de gener. També ha reconegut que els funcionaris van tancar el registre quan la CUP va intentar de formalitzar la delegació de vot de Juvillà en el darrer ple, que van blocar la base de dades (el Sistema d’Informació de l’Activitat Parlamentària, conegut com a SIAP) i el sistema de vot electrònic, cosa que va fer que la votació fos a mà alçada.

Els grups forcen una compareixença pública

Era previst que les explicacions de Borràs sobre la pèrdua de l’escó de Pau Juvillà davant dels grups parlamentaris fossin a porta tancada. Però la presidenta del parlament s’ha vist forçada a acceptar en la junta de portaveus d’avui que l’últim punt de l’ordre dia fos emès en directe. No és habitual que la presidència del parlament hagi de comparèixer davant dels grups i, de fet, no hi ha cap espai previst pel reglament per a fer-ho ni per a fiscalitzar-ne les actuacions. Borràs va decidir que parlaria en la següent reunió ordinària de la junta de portaveus, prevista per a aquest migdia, davant dels representants de tots els partits; en un format, per tant, tancat. Però unes hores abans de la sessió, el PSC, En Comú Podem, Ciutadans i el PP ja han posat la qüestió de la transparència sobre la taula: han adreçat a Borràs una petició perquè convoqués una altra reunió de la junta immediatament després que fos pública. Quan ha començat la junta de portaveus ordinària, després d’un estira-i-arronsa protagonitzat sobretot pel PSC, els comuns i Cs, i davant una votació imminent per a decidir d’obrir al públic la sessió, Borràs ha acceptat la retransmissió.

I és que la presidenta del parlament hauria perdut la votació, si s’hagués fet. ERC i la CUP han mantingut el silenci durant la discussió, segons diverses fonts parlamentàries, però els anticapitalistes no haurien avalat que fos a porta tancada i, abans de començar, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ja havia afirmat en compareixença de premsa que les explicacions havien de ser “diàfanes, obertes i públiques”. Fonts properes a Borràs al·legaven, malgrat això, que la junta de portaveus era en obert a “petició pròpia” de la presidenta i que hauria calgut unanimitat en la votació perquè fos retransmesa, cosa que no hauria passat si s’hagués votat.

La CUP qüestiona el relat dels funcionaris i ERC evita l’acarnissament

Les paraules de Borràs no han convençut la majoria de grups parlamentaris, alguns dels quals han assenyalat incoherències en el relat i l’han acusada de mentir. Els comuns, Vox, Cs i el PP li han demanat que dimitís, i el PSC ha dit que Borràs havia hagut de fer “veritables exercicis de contorsionisme” per a no admetre la pèrdua de l’escó de Juvillà. Però és especialment important la posició que han mantingut la CUP i ERC, després de les discrepàncies que ha obert la gestió del cas entre els partits independentistes, i amb vista de l’evidència que la mesa del parlament haurà d’entomar la possible pèrdua dels drets de més diputats independentistes.

La portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant, ha qüestionat que els funcionaris siguin col·locats al centre del relat i ha demanat que s’aclareixi a partir de quin moment Juvillà no va ser considerar diputat. De fet, Reguant ha demanat què passaria ara si el Tribunal Suprem espanyol acceptés les mesures cautelars que va demanar l’ex-diputat de la CUP perquè no li retiressin l’escó. “Què faran els serveis jurídics de la cambra? Què farà la JEC? Qui serà diputat?”, ha demanat.

ERC no ha estat tan bel·ligerant amb Borràs. “No farem acarnissament”, ha subratllat la portaveu adjunta d’Esquerra, Meritxell Serret, tot i que ha deixat clar que era partidària que les explicacions fossin transparents. Els tres grups independentistes coincideixen que s’ha d’aprovar una llei electoral catalana que almenys creï una sindicatura electoral pròpia (encara que no entri en el repartiment d’escons) per a evitar futures ingerències de la JEC. Més propostes esmentades per Borràs són modificar el reglament de la cambra i explorar al congrés espanyol una modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General per a evitar que la Junta Electoral pugui decretar la inelegibilitat sobrevinguda de diputats que han estat condemnats per sentències que no són fermes. Aquesta última proposta l’ha defensada, amb un èmfasi especial, JxCat.

Podeu consultar la cronologia dels fets que ha aportat la presidenta del Parlament de Catalunya.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes