01.09.2025 - 21:40
|
Actualització: 01.09.2025 - 21:42
“El ball de bot és un sentiment identitari. És la manera de sentir-te mallorquí movent-te, fent honor als avantpassats, però en constant evolució i fent cultura viva del nostre poble.” Així defineix Margalida Cerdà (Madò Llucia) el ball de bot, que és molt més que els boleros, les jotes, els fandangos i les mateixes, és a dir, el conjunt de danses que l’integren. És un sentiment, una manera d’expressar-se: una qüestió identitària.
Això explica per què aquest ball, d’un origen difícil de precisar, ha esclatat aquests darrers anys, sobretot després de la pandèmia, amb el jovent de Mallorca. “M’encanta que els joves siguin atrevits, que vulguin conèixer i experimentar”, diu Cerdà. Fa vint-i-sis anys que es manté lligada al ball de bot i es dedica a difondre la cultura mallorquina. Ara ha publicat el llibre Ball de bot. Guia de supervivència a plaça, que pretén ser una guia per a tothom.
Context històric
El ball de bot ha tengut anades i vengudes. Alguns historiadors situen l’origen a les darreries del segle XVIII i començament del XIX. L’arribada del ball aferrat li féu perdre popularitat i el reduí a les zones rurals. Com conta Antoni Bibiloni, va viure els moments més difícils entre el 1920 i el 1960: per primera vegada el ball de bot no formava part de la diversió de la majoria dels joves.
Durant el franquisme, es van passar dues situacions. Per una banda, es va voler difuminar tot el component cultural que tenia el ball, però, per una altra, es va reimpulsar: el turisme de masses a partir dels anys cinquanta va fer que s’estenguessin les mostres. Era una imatge folklòrica destinada al visitant, i sobretot amb la idea de fugir del ball aferrat, que tant molestava l’Església. Això sí, al carrer la presència del ball era escassa. “Una vegada que es deixa de viure la cultura i només existeix per a mostrar-la als altres, perd el sentit. Tu no ballaves per mostrar als altres, sinó perquè s’acabava la temporada al camp i feies una festa a casa”, subratlla Cerdà.
Però ara fa cinquanta anys, les coses van tornar a canviar. Amb la mort del dictador, l’Obra Cultural Balear (OCB) té un paper clau per a tornar a significar el ball de bot i fer que les places es tornin a omplir de balladors. No és casualitat que en la darrera diada per la llengua l’OCB decidís de fer una macroballada popular a Santa Maria.
Amb Esclafits i Castanyetes la plaça esclata d’energia! Amb l’associació constituïda el 1984 amb l’objectiu de divulgar les arrels culturals de Mallorca ens atracam a l’acte central de la Diada per la Llengua, que se celebrarà a les 19.30 h. Vos hi esperam! pic.twitter.com/NB8ozFrLfU
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) May 10, 2025
Els joves prenen testimoni
Aquests darrers cinquanta anys, el ball de bot també ha tengut mals moments, però mai no ha tornat a afluixar tant. I ara són els joves que es posen al capdavant d’aquesta recuperació com a símbol identitari. Joves com Pere Arnau March, per exemple, que té denou anys i en fa quatre que balla: “Aquesta proactivitat dels joves de ballar, intentar aprendre i participar-hi és perquè t’acabes sentint especial. Veus que formes part d’un grup de gent que té coses en comú, com els balls, la música i la llengua. És un espai de socialització totalment en català. I veure això a Mallorca comença a ser difícil.”
Per March, allò que més l’emociona del ball de bot és l’arrelament amb la terra. Però també que sigui un ball espontani i absolutament lliure: “Intergeneracionalment xerrant, és una meravella”, comenta. Coincideix amb ell Miquel Àngel Suau, que té un compte on divulga contingut cultural. “És una manera de connectar amb la teva terra, cultura i arrels. És un record als balls dels teus avantpassats”, diu. És de Binissalem, té vint-i-cinc anys i fa dos anys que el practica. Va sentir la curiositat de conèixer els balls tradicionals de Mallorca i tant ell com els amics tenien enveja de veure la gent ballar. Dit i fet.
View this post on Instagram
Connexió amb la cultura
“Aquesta connexió entre cultura, oci, antiguitat i modernitat és espectacular –diu–. Allò que més m’agrada és que una cosa tan nostrada i cultural atregui tanta gent de totes les edats i, sobretot aquests darrers anys, gent jove.” Per ell, les ballades a plaça són també lleure. “És on et trobes tota la gent que va a ballar, com si anassis a una discoteca. Però en comptes d’un local, a plaça i balles ball de bot. És magnífic”, insisteix.
Pau Collet, un jove de devuit anys d’Algaida, diu que va començar a ballar com a acte polític, perquè la política que du al darrere el ball de bot és allò que més li va cridar l’atenció. “Que sigui tan viu és una manera de mantenir les arrels de la nostra nació”, apunta en la mateixa línia que la resta d’entrevistats. Per això diu que ballar ball de bot també és una manera de polititzar-se, perquè implica aprendre un ball “d’una cultura en perill d’extinció”. I afegeix: “Em pareix el millor que ens pot passar als mallorquins i als que estimam la nostra cultura, que surti del nínxol.”
“No ens ho podreu llevar”
Margalida Coll, de vint-i-cinc anys i de Lloseta, fa classes de ball de bot a l’Espai Mallorca de Barcelona. Diu que ha tengut moments de més activitat i de menys amb la dansa. Va començar a ballar quan era petita, a les activitats extraescolars, on s’ajuntava –sobretot– amb més al·lotes. A l’adolescència comença a pensar que el ball de bot “és una cosa de vells”, perquè les influències externes són molt més potents. Però ara, que és Barcelona, ha tornat a sentir curiositat fins al punt d’apuntar-se a tres bandes diferents i ballar quatre dies la setmana.
En una ciutat gran ha trobat el seu lloc. “Té aquesta cosa tan bona de ja no quedar només per a fer cerveses, sinó també per anar a ballar”, diu. Per ella, una de les coses més importants del ball de bot és la socialització. Confirma que hi ha hagut un gran esclat entre gent jove i diu que a l’Espai Mallorca hi ha més de cent alumnes. “Crea comunitat, està molt bé. No totes les cultures poden dir que la gent jove crea comunitat entorn d’una dansa popular.”
I, com la resta, reivindica la branca identitària: “La gent s’aferra molt al ball de bot perquè veu que ens ho lleven tot. El català cada dia està pitjor, ens expulsen de casa perquè no podem tenir un habitatge digne i hem de partir de Mallorca. Ens aferram amb dents i ungles a allò que és nostre i jo crec que això ha fet que hi hagi un boom molt fort”, diu. I afegeix: “Això és nostre i no ens ho podreu llevar.”
Un ball accessible
“Allò que més m’agrada és com pot arribar a ser fàcil i difícil el ball de bot. És molt fàcil d’aprendre i ballar, però pots arribar a un nivell d’improvisació i creativitat de nous punts o seqüències que no hauries pensat mai. Cada vegada que vas a una ballada és un repte”, diu Suau. I és així: el ball de bot no té fronteres i és accessible a tothom.
Això sí, Cerdà, que té quaranta anys, fa un advertiment. Tot i que l’engresca molt veure com els joves omplen les places, també recorda que potser es va perdent la petita perfecció. “Ara pot parèixer més que és com anar a la discoteca a ballar i no mirar prim. I la gent que fa més anys que ballam pensam que aquí es perd una mica el respecte. Vas a ballar, no a mostrar-te, però mira’t un poc com ho fas.”
“M’agradaria que hi hagués més gent forastera ballant”
Per Cerdà, el ball de bot també és molt integrador: “M’agradaria que hi hagués més gent forastera ballant, més gent estrangera. M’encantaria veure vels a plaça: no anàvem amb rebosillo nosaltres?”. I afegeix: “Aprens la llengua, aprens la cultura, escoltes música tradicional d’un poble que et dóna ca teva. És una eina completa d’integració.”
March hi coincideix: “A plaça hi ha molta gent que, potser, a ca seva és castellanoparlant o parla altres llengües. Troben que hi ha una comunitat mallorquina que xerra una llengua i que, per formar-ne part, cal aprendre-la i relacionar-s’hi. Al final, no acabes notant que hi ha gent externa.”
D’aquesta manera, els joves veuen clar que el ball de bot els dóna un espai únic de socialització i integració. És una oportunitat per a enfortir la cultura pròpia i no la desaprofiten, ans al contrari: l’espremen tant com poden. Cada setmana hi ha ballades pels pobles i cada setmana s’omplen. Fan cotxades d’allà on sigui i viuen un ambient especial, com “una gran família”.
