El Bombí, la borsa de lloguer de Sants que defuig les immobiliàries

“Trobar un pis a Barcelona no és difícil, és impossible. Tinc totes les alertes de pisos activades, però és que concertar una visita a un pis és complicadíssim, perquè les ofertes les retiren en menys d’un minut”, s’exclama en Gaizka, veí de Sants. Fa més de mig any que cerca un pis per anar-hi a viure amb la seva parella, però no troba res; estan desesperats. Enmig d’aquest panorama, sembla que ha trobat una alternativa que defuig les immobiliàries: una borsa gratuïta d’habitatge de lloguer que posa en contacte petits propietaris i llogaters, sense necessitat d’intermediaris.

Al districte de Sants, l’existència d’una xarxa comunitària forta ha propiciat la creació del Bombí, una eina completament gratuïta que permet de seleccionar nous llogaters per a petits propietaris amb pisos al barri. Tan sols s’hi poden inscriure els veïns de Sants, Badal, Hostafrancs, la Bordeta i la Font de la Guatlla, o bé gent que hi treballi o hi faci vida comunitària. És una iniciativa encapçalada pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i l’Impuls Cooperatiu de Sants, que va néixer el 30 de novembre. La idea és fugir de les lògiques de mercat que prioritzen uns perfils de llogaters per sobre d’uns altres, de manera que dificulten molt l’accés a l’habitatge a persones racialitzades, amb ingressos baixos o amb una situació laboral inestable.

En Gaizka és autònom, i s’ha trobat sovint que això és un obstacle a l’hora de ser seleccionat com a solvent per a les immobiliàries. “Treballo i estic enganxat a les alertes de pisos per poder respondre en menys d’un minut, però, és clar, no sempre hi arribo a temps. A més, hi ha molt poca oferta de llarga durada o de preus raonables que puguem pagar la meva parella i jo. Per això veig el Bombí com una manera de fugir d’aquesta lògica perversa de les immobiliàries, que defuig de l’especulació”, explica.

Organitzar el “boca-orella” i esquivar les immobiliàries 

“L’ús d’immobiliàries no tan sols fa créixer les discriminacions d’accés a l’habitatge en persones racialitzades o en mares solteres, sinó que també augmenta la conflictivitat entre propietaris i llogaters. Nosaltres facilitem que hi hagi una relació de confiança, de gestió directa”, diu Ruben Molina, membre de l’Impuls Cooperatiu de Sants.

Al Bombí subratllen que no són una immobiliària ni actuen com les borses públiques gestionades per l’ajuntament: “L’accés a la borsa és lliure, no hi ha condicionants per a poder-hi entrar.” Critiquen les dinàmiques de les immobiliàries, que són molt estrictes quant a la documentació demanada o al perfil que accepten a l’hora de llogar un habitatge. Al Bombí miren de cercar alternatives perquè tothom pugui ser un candidat solvent i amb cara i ulls davant un propietari.

La Maria feia cinc anys que vivia amb el seu marit i el seu fill menor en un pis de lloguer. Però al juny es van separar. Havien de trobar una nova casa on viure, però, com que la parella no tenia prou ingressos per a pagar dos lloguers, van pensar de continuar vivint plegats. “Tornem al temps dels nostres avis, que no se separaven perquè les dones no treballaven, i ara no ens separem perquè no podem assumir el lloguer”, diu. Per sort, finalment una veïna que coneixia de tota la vida li va oferir un lloguer de 700 euros que, ara per ara, pot assumir. “Amb el meu sou no arribo a 1.300 euros el mes, perquè m’he hagut de reduir la jornada per a tenir cura del meu fill, i vaig molt justa. Però a vegades fins i tot em sento una privilegiada per haver trobat aquest lloguer, si ho comparo amb els preus que hi ha al mercat immobiliari”, explica a VilaWeb.

Ara com ara, diu que pot trampejar la situació, però té por de no poder-ho resistir gaire temps més, perquè destina més de la meitat del sou a pagar el lloguer. “Per sort, la família m’ajuda a assumir despeses, perquè, si no, ja hauria hagut de tornar a casa els pares”, diu. Amb un panorama desolador, s’ha apuntat a la borsa del Bombí per mirar de trobar un pis més assequible. “El Bombí fa aquesta funció del boca-orella, i ajuda que la gent del barri doni habitatge a la gent del barri”, resumeix.

“De tota la vida, entre particulars s’ha fet una cosa semblant a això que fa el Bombí. Ara hi posem una estructura i una organització al darrere”, explica Molina. I posa d’exemple el cas d’una dona gran que van desnonar fa uns quants anys, que va poder trobar un pis gràcies al boca-orella: “Recordo que van desnonar una dona de vuitanta anys que havia viscut tota la vida aquí, a Sants. Com que el seu cas va sortir pels mitjans i es va fer conegut, uns quants propietaris es van posar en contacte amb ella per oferir-li un pis.” 

Com funciona la borsa d’habitatge?

Què fa el Bombí? Bàsicament, s’encarrega de fer les tasques de gestió i intermediació entre petits propietaris i aspirants a llogaters: “Fem la pre-selecció dels candidats, demanem la documentació necessària, modifiquem el contracte si cal, inscrivim l’habitatge a l’Incasòl, fem la gestió de la fiança i posem en contacte els llogaters i els propietaris”, diu Molina.

Al Bombí demanen les característiques econòmiques dels aspirants a llogaters, i també els motius que els mouen a cercar un habitatge: si és perquè se’ls acaba l’antic contracte, perquè volen un canvi de vida, si viuen de rellogats… “Tot plegat, dóna una puntuació que et situa dins la borsa, que es complementa amb la puntuació que obtens per temps històric, és a dir, segons el temps que faci que estàs inscrit a la borsa”, explica Molina. “Quan gestionem un pis, nosaltres no el publiquem, la gent no s’hi pot inscriure, sinó que, amb tots aquests criteris, fem el filtratge” diu.

Quan troben un llogater que pot encaixar perfectament amb un propietari, els posen en contacte. Però la decisió final serà del propietari, que decidirà quin candidat acaba acceptant com a llogater entre les opcions que li presentin.

La Yolanda és una de les propietàries que s’ha posat en contacte amb el Bombí per oferir el seu pis, perquè a l’estiu se li acaba el contracte i és molt probable que el llogater actual se’n vagi. Quan es va assabentar d’aquesta iniciativa, va pensar que era una bona manera d’ordenar una situació que, a parer seu, “funciona salvatgement”.

Ella fa temps que gestiona de manera particular el pis que té en propietat, sense la intermediació de cap immobiliària, i per això agraeix l’existència d’un projecte com el Bombí, que dóna assessorament als petits propietaris en aspectes legals i en l’assegurança d’impagament. “Com que ho gestiono jo sola, sempre dubto si les lleis han canviat i si he de modificar res del contracte. No treballant en el sector immobiliari, hi ha moltes coses que se t’escapen”, admet. Per això, celebra la creació d’aquesta borsa d’habitatge comunitària: “Serà un pal de paller per a tots els veïns, perquè ens donarà seguretat i acompanyament durant tot el procés del lloguer”, diu. A banda, la Yolanda s’alegra que, sense cap immobiliària pel mig, ningú no s’endurà els diners dels honoraris: “Als propietaris que ja estan acostumats als administradors de finques, segur que els costarà de fer el pas. Però és qüestió d’atrevir-se”, diu.

“Veiem que els propietaris també valoren que el lloguer sigui estable, que la persona no se’n vagi. Per això és una bona idea vincular-se amb algú que té un arrelament al barri, perquè saps que, possiblement, no anirà a viure a un altre lloc”, diu Molina. I afegeix: “Busquem propietaris una mica conscienciats. Jo vull assegurar-me que tindré un lloguer, que el cobraré cada mes, però també he d’estar disposat a no especular.”

Futur del Bombí i iniciatives semblants

Actualment, hi ha moltes unitats familiars inscrites com a demandants de lloguer –gairebé 200–; en canvi, encara no hi ha gaires propietaris que hagin ofert el seu pis al Bombí –n’hi ha tres que s’hi han posat en contacte. Com que es tracta d’una iniciativa molt nova, els organitzadors confien que, a mesura que es faci conèixer el projecte, sortirà més gent interessada a formar-ne part. De moment, encara no s’ha formalitzat cap lloguer entre propietaris i llogaters.

No hi ha gaires iniciatives semblants al Bombí al país, però Molina explica que els va servir d’exemple el Bloc Cooperatiu d’habitatge de Mataró, que gestiona més de seixanta pisos de lloguer assequible a la ciutat, i que cerca nous propietaris interessats en el projecte per a fer créixer el projecte.

A més, a Sants ja tenien experiència amb la creació de la Xarxa Comunal d’Ocupació (XACO), una borsa de treball que posa en contacte els demandats i els que ofereixen feina per fomentar l’ocupació local i de qualitat. D’ençà que es va posar en funcionament, s’hi han gestionat més d’un centenar d’ofertes laborals. Ara, atesa la situació límit residencial de molta gent, van pensar que era important de posar fil a l’agulla. “Coneixem molta gent que fa anys que vivia a Sants i ara ja no, i ens comentaven que era perquè, simplement, no podien llogar-hi un pis, malgrat que els encantaria de viure-hi, perquè hi tenen la família i els amics”, explica Molina.

Ara com ara, tan sols s’ofereix aquest servei a Sants, però els impulsors de la iniciativa confien que es pugui expandir el model a més barris de Barcelona i de tot el país. De fet, ja s’han poat en contacte amb el Bombí gent de Sarrià i de Cardedeu.