Toc d’atenció dels bombers als boletaires: han hagut de sortit a rescatar-ne una quinzena d’ençà que ha començat la temporada

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya han sortit a rescatar una quinzena de boletaires d’ençà que va començar la temporada, a principi de setembre. “Només dijous en vam tenir cinc”, explica Francesc Martínez, responsable del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels bombers. Subratlla que aquest volum en un sol dia evidencia una gran afluència, justament la mateixa setmana que s’ha trobat sense vida un boletaire perdut dimarts a Abella de la Conca (Pallars Jussà). La víctima tenia 83 anys i sembla que es va desorientar, un perfil que es repeteix sovint en els rescats.

Martínez explica que a caçar bolets hi va gent de totes les edats, sobretot famílies. Els boletaires que solen rescatar són gent que ha sortit confiada i coneix la muntanya, però que per qüestions físiques, perden els punts de referència i es desorienten.

Els bombers actuen en dos tipus d’actuacions: el petit ensurt, com ara un turmell torçat o una caiguda, que es considera “servei”, i les desaparicions, que són “rescats”. Normalment, els rescats afecten persones d’edat avançada.

Com facilitar els rescats?

Per això, una de les principals recomanacions dels bombers és tenir sempre el mòbil i carregat. “Si porta mòbil li podem donar indicacions, però a vegades no en porta o no sap fer-lo servir i la recerca és més complexa”, diu Martínez. També cal tenir presents les previsions meteorològiques, portar roba d’abrigar i anar ben proveït de menjar i beure. És important de no anar-hi sol i mantenir contacte amb els companys, encara que sigui de viva veu. “I si el temps no acompanya, millor deixar-ho per a un altre dia.”

Aquesta setmana, en els casos que han tingut força relleu mediàtic, tant el boletaire del Pallars Jussà que han trobat mort com el del Ripollès, de 77 anys, que han trobat sa i estalvi l’endemà d’haver-se perdut a Gombrèn, els bombers han observat que ambdós havien caminat molt més que no deien que podien.

Quan comença l’actuació dels bombers, s’estableix un radi de recerca de 500 metres des del darrer lloc on els havien vist, però en tots dos casos va ser de més d’un quilòmetre. Martínez apunta que, quan es desorienten, intenten d’arribar a un camí o una carretera, però a vegades no ho aconsegueixen.

En unes altres ocasions, troben boletaires que ni tan sols saben on han anat. “Queden amb companys, van amb el cotxe d’algú que no diu el lloc perquè és secret, deixen el vehicle en un revolt i només recorden el poble on han esmorzat”, relata Martínez. Per sort, la localització per GPS dels mòbils facilita les recerques, per això insisteixen en la importància de dur telèfon.

Segons Martínez, tot plegat ha comportat que aquests darrers anys hagi calgut augmentar notablement el personal a les unitats de muntanya i canines, arran de l’augment de la feina.

Més gent a la muntanya, menys cultura excursionista

El responsable del GRAE assenyala que com més va més gent va a la muntanya. Afirma que fer esport és positiu, però que potser hi ha menys cultura excursionista o de sortir amb guia, com es fa en uns altres països, i això fa que s’esdevinguin aquestes situacions.

Martínez remarca que, a l’hora de sortir a la muntanya, cal fixar objectius adequats a les habilitats i capacitats de cadascú. Recorda que qualsevol activitat es pot fer en qualsevol cap de setmana, i recomana de ser prudent i deixar-ho per a un altre moment si hi ha algun impediment.