El bisbe de Mallorca: “Em repugna que hi hagi cristians que vagin en contra dels més pobres”

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha lamentat que es refusés l’acollida i es posessin obstacles als immigrants arribats en barcassa mentre sí que es rebien milers de turistes cada any.  “Com podem comparar una acollida i l’altra?”, s’ha demanat. Segons Taltavull, hi ha visitants que “donen rendibilitat” econòmica, però cal garantir als altres allò que necessiten. “Sempre m’ha repugnat que hi hagi cristians amb aquesta actitud, que va contra els més pobres i necessitats”, ha expressat en una entrevista.

“Tota persona pobra, necessitada, té més que arguments per ser acollida des del primer moment”, ha subratllat Taltavull, que ha insistit que era un mandat directe de Jesús: “Era foraster i em vau acollir”, citant l’evangeli.

Taula de diàleg i crítica a les institucions

Per això ha proposat la creació d’una taula de diàleg per la pau, la inclusió i la convivència que aplegués institucions i gent de diverses ideologies per trobar “caminis de convergència i solució”. Segons que ha manifestat, membres de partits polítics que són creients li han expressat interès pel projecte: “Asseure’ns plegats, parlar des d’un denominador comú que és la fe i ser cristians.”

Sobre les iniciatives de l’Església per a acollir els més vulnerables, el bisbe ha recordat que tenien una casa a Calvià que continuava tancada pel rebuig de l’ajuntament, al qual ha atribuït una actitud “poc cristiana i poc humana”. “Dir que no podem acollir aquesta gent perquè són delinqüents és fer un judici de valor que no s’ajusta a la realitat”, ha criticat.

Contra l’ús polític del cristianisme

Quan li han demanat per la patrimonialització del catolicisme per part d’algunes forces polítiques, Taltavull l’ha refusada. “Cap partit no pot atribuir-se una creença religiosa”, ha defensat. Ha advertit que aquesta apropiació podia dur a una situació com la de l’Iran, “amb un govern teocràtic que, en nom de Déu, margina i assassina”.

Sobre l’acord entre la Conferència Episcopal espanyola i el govern espanyol per a compensar les víctimes de pederàstia, Taltavull s’hi ha mostrat d’acord i ha recordat que, a la diòcesi de Mallorca, feia anys que s’acompanyava els damnificats. Ha dit que ja havia demanat perdó en nom de l’Església.

Segons ell, l’acord “no suposa res de nou”. “El que preveiem sempre ha estat la pràctica: atenció directa a les víctimes i ajuda absoluta per a la seua recuperació.”

Crisi de relleu i llengua a l’Església

Sobre la manca de vocacions, Taltavull considera que hi ha una “crisi de respostes”, perquè “Déu continua cridant”. Ha reconegut preocupació pel relleu generacional, perquè d’ençà que dirigeix la diòcesi ha enterrat noranta preveres i n’ha ordenat solament una desena. “La desproporció és molt grossa, però no vull menystenir els onze seminaristes que tenim. Hi ha diòcesis que no en tenen cap”, ha remarcat.

A propòsit dels preveres d’arreu del món que han vingut a Mallorca, Taltavull ha dit que aproximadament un terç no són de l’illa. Sobre l’ús del català a l’Església, ha explicat que als capellans de fora se’ls ajuda en el procés d’integració. “N’hi ha alguns que vénen de l’Àfrica que, en una setmana, ja saben parlar i llegir en mallorquí.”