BF.7, la nova variant d’òmicron: què en sabem i com ens pot afectar?

  • Tot i que les informacions de la Xina sobre la variant són preocupants, no sembla que creixi gaire a la resta del món

VilaWeb
Manal Mohammed
14.12.2022 - 21:40
Actualització: 15.12.2022 - 19:04

D’ençà que va sorgir la variant òmicron, a final del 2021, ha evolucionat ràpidament en moltes subvariants. Una d’aquestes, la BF.7, s’ha identificat recentment com la que s’estén principalment a Pequín i contribueix a fer créixer les infeccions a la Xina.

Però, com és aquesta nova variant? Ens hem de preocupar? Tot i que les informacions de la Xina sobre les característiques són preocupants, no sembla que creixi gaire a la resta del món. Això és el que en sabem.

La BF.7, abreviatura de BA.5.2.1.7, és un subllinatge de la variant òmicron BA.5.

Les informacions de la Xina indiquen que, de totes les subvariants òmicron del país, és la que té la capacitat d’infecció més forta: es transmet més ràpidament que algunes altres, té un període d’incubació més curt i més capacitat d’infectar gent que ha tingut una infecció prèvia per covid o gent vaccinada.

Hom creu que la BF.7 té un R0 –o nombre de reproducció bàsic– de 10 a 18,6. Això significa que un infectat transmetrà el virus a una mitjana de 10 a 18,6 persones més. La investigació ha demostrat que l’òmicron té un R0 mitjà de 5,08.

S’entén que l’elevada taxa de transmissió de la BF.7, presa amb el risc de propagació oculta a causa dels nombrosos portadors asimptomàtics, causa dificultats importants per a controlar l’epidèmia a la Xina.

Els símptomes d’una infecció per la BF.7 s’assemblen als associats a més subvariants d’òmicron, principalment els respiratoris superiors. Els pacients poden tenir, entre més símptomes, febre, tos, mal de coll, secreció nasal i fatiga. Una minoria també pot experimentar símptomes gastrointestinals com ara vòmits i diarrea.

La BF.7 pot causar malalties més greus en persones amb sistemes immunitaris més febles.

Mutacions de la BF.7

A mesura que l’òmicron ha evolucionat, hem vist com apareixien noves subvariants més capaces de defugir la immunitat de la vaccinació o la infecció prèvia. La BF.7 no és diferent.

Porta una mutació específica, R346T, a la proteïna espiga del SARS-CoV-2 (una proteïna a la superfície del virus que li permet d’unir-se i infectar les nostres cèl·lules). Aquesta mutació, que també veiem en la variant BA.5 de la BF.7, s’ha relacionat amb la millora de la capacitat del virus per escapar dels anticossos neutralitzats generats per vaccins o infeccions prèvies.

Un estudi recent ha examinat la neutralització de la BF.7 en sèrums (un component de la sang que hauria de contenir anticossos) de treballadors sanitaris vaccinats tres vegades i també de pacients infectats durant les onades d’òmicron BA.1 i BA.5. La BF.7 era resistent a la neutralització, en part gràcies a la mutació R346T.

La BF.7 al món

La BF.7 s’ha detectat en uns quants països, com ara l’Índia, els EUA, el Regne Unit i països europeus com Bèlgica, Alemanya, França i Dinamarca.

Malgrat les característiques immunoevasives de la BF.7 i els signes preocupants sobre el creixement a la Xina, la variant sembla que es manté força estable a fora. Per exemple, als EUA es va estimar que representava el 5,7% de les infeccions fins al 10 de desembre, per sota del 6,6% de la setmana anterior.

L’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit va identificar la BF.7 com una de les variants més preocupants, tant per les dades de creixement com de neutralització. Això era en una sessió informativa tècnica publicada a l’octubre, quan representava més del 7% dels casos. En canvi, a la sessió informativa més recent diu que ha disminuït a causa de la reducció de la incidència i les baixes taxes de creixement al Regne Unit.

No sabem exactament per què la situació es veu diferent de la Xina. L’alt R0 de la BF.7 pot ser degut en part a un baix nivell d’immunitat de la població xinesa per infecció anterior, i possiblement també a la vaccinació. Naturalment, hauríem de ser prudents amb les dades de la Xina, perquè es basen en informes, encara no en proves revisades.

Un virus en evolució

D’ençà de l’aparició del SARS-CoV-2, ara fa tres anys, el virus ha continuat evolucionant i ha fet mutacions genètiques més ràpides que no s’esperava.

L’aparició de la BF.7 i més noves variants és preocupant. Però la vaccinació encara és la millor arma que tenim per a lluitar contra la covid. No fa gaire, el regulador de drogues del Regne Unit ha aprovat els reforços bivalents, que tenen com a objectiu l’òmicron, juntament amb la soca original de SARS-CoV-2. Aquesta decisió és molt prometedora.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any