La política internacional té l’atenció posada en Grenlàndia. És un país autònom integrat al Regne de Dinamarca, però com més va més real es veu la possibilitat que acabi formant part dels Estats Units de Donald Trump, que l’ambiciona de manera hostil. Salvant totes les distàncies –que en són moltes–, aquests dies també es debat la possibilitat que un altre territori amb autonomia, però dependent d’una administració, se’n segregui i s’annexioni a una altra. Bellaterra, vila nascuda ara fa un segle com una urbanització de cases d’estiu de benestants, ha començat un procés per a deixar Cerdanyola del Vallès, amb la qual ha estat vinculada d’ençà del començament, per a convertir-se en un barri més de Sant Cugat del Vallès.

La decisió final serà de la Generalitat, que haurà de decidir si avala el procés d’acord amb allò que diu la llei i els informes de totes les administracions implicades: l’EMD de Bellaterra (una institució d’autogovern per sota de l’ajuntament), els ajuntaments de Cerdanyola i de Sant Cugat, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De tots aquests, només manca el de Cerdanyola, però el debat s’ha encès darrerament perquè l’informe de l’Ajuntament de Sant Cugat ha expressat per primera vegada que veia viable l’annexió.

Ara, les arrels de la proposta són més profundes. Des d’un principi, Bellaterra ha estat físicament lluny del nucli urbà de Cerdanyola, però la construcció de la Universitat Autònoma de Barcelona i la C-58 dècades després van contribuir a isolar-ne els veïns. La distància no era sols física, sinó també emocional, fins el punt que durant els anys noranta ja es va promoure un procés de segregació com a municipi independent. En aquella època no era inversemblant, atès que també ho demanava Badia del Vallès, administrada originalment de manera mancomunada entre Cerdanyola i Barberà del Vallès.

Però, a diferència de Badia, Bellaterra no se’n va a sortir: el 1998, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dir que no era possible i l’aspiració es va desar en un calaix vora dues dècades. Es va reactivar el 2015, però abans les aspiracions de més autonomia de Bellaterra van cristal·litzar amb la formalització d’una entitat municipal descentralitzada (EMD), un pseudo-ajuntament amb competències com ara l’execució d’obres i prestació de serveis, l’ordenació del trànsit, la conservació i el manteniment de parcs i jardins i del patrimoni històric o l’organització d’activitats culturals i esportives.

Desigualtats econòmiques

La creació de l’EMD i d’un govern propi no va reduir les aspiracions sobiranistes de Bellaterra, sinó que més aviat la va dotar d’un canal polític per a reclamar més inversions i serveis a l’Ajuntament de Cerdanyola, amb el qual va començar una etapa de tensions i retrets. Especialment, tenint en compte la sensació de molts veïns que els imposts pagats no es corresponien amb el retorn rebut. No hi ha unes balances fiscals que analitzin la relació entre allò que paguen i allò que reben els bellaterrencs, però sí que és ben evident la diferència de rendes.

Segons l’atles de distribució de renda de les llars que fa l’Institut d’Estatística espanyol, a Bellaterra la renda bruta mitjana per càpita és de 48.135 euros i a Cerdanyola, de 22.958 euros. És a dir, un bellaterrenc mitjà cobra 25.177 euros més l’any que no pas un cerdanyolenc, una xifra que més que duplica la seva mitjana total. Les dades de Cerdanyola, recordem-ho, són mitjanes i tenen en compte també els diners dels bellaterrencs. Ara, si fem l’exercici d’excloure’n les rendes de Bellaterra, la renda mitjana de Cerdanyola encara baixaria més i se situaria en 21.579 euros.

De la independència a l’annexió a Sant Cugat

El 2015, en ple procés d’independència de Catalunya, Bellaterra va rescatar la pretensió de constituir-se com un municipi, tot recordant la desinversió i les relacions sempre tibants amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Una comissió ciutadana va impulsar un procés participatiu sobre la independència de Bellaterra i, amb una participació del 53% del cens, el 94% dels veïns van votar-hi a favor.

Aquell resultat contundent no va rebre el suport del Parlament de Catalunya. Malgrat que no es va arribar a votar la creació del municipi de manera explícita, la comissió de governació va votar una proposta de resolució de Ciutadans que demanava al govern de “no iniciar o paralitzar qualsevol procés de segregació de l’EMD de Bellaterra”. Aquest punt no es va aprovar, però n’hi va haver prou amb els arguments contraris dels partits per a veure que no tenia recorregut, atès que només el PP s’hi va mostrar a favor. En canvi, un segon punt de la moció demanava de millorar el conveni entre l’ajuntament i l’EMD que recull les competències i el pressupost de l’òrgan, i aquest es va aprovar per unanimitat.

Amb aquest refús, la vocació independentista va tornar al calaix i, uns quants anys després, es va convertir en la petició d’annexió a Sant Cugat. “Cerdanyola sempre ens ha tractat com un ciutadà de segona”, es queixa el president de la comissió Bellaterra és Sant Cugat, Miquel Vázquez, que va formar part de l’anterior govern de Bellaterra, que es va caracteritzar per les topades amb l’ajuntament.

Vázquez argumenta que la desconnexió física té efectes molt concrets en la vida quotidiana dels veïns de Bellaterra, que no té una bona connexió amb transport públic amb Cerdanyola, però sí amb Sant Cugat, Sabadell i Barcelona. Això fa que, per exemple, calgui agafar el cotxe per a anar al CAP –situat en una zona sense gaires places d’aparcament– o portar els fills a l’escola i l’institut públics, que són dins el campus universitari. Hi ha servei d’autobús cap a Cerdanyola, però la sensació és que les freqüències no responen a la necessitat real. “La sanitat privada, l’educació, la compra, el comerç, l’oci i la cultura es fan a Sant Cugat. No es fa vida a Cerdanyola”, diu Vázquez.

Des d’aquesta perspectiva, la comissió Bellaterra és Sant Cugat va fer campanya en favor de la seva proposta i va recollir les signatures del 61% dels veïns per l’annexió a la ciutat veïna.

Cerdanyola s’ho mira amb recel

L’Ajuntament de Cerdanyola no ha rebut mai bé les pretensions sobiranistes de Bellaterra. Malgrat que no es posa en dubte la capacitat dels veïns de decidir quina administració els governa dins els canals que estableix la llei, tots els partits amb presència a l’ajuntament van refusar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat en una declaració institucional unànime. Fins i tot la va votar el PP, que anys enrere havia vist amb bons ulls la secessió d’un territori on, històricament, s’ha situat entre la segona força i la tercera.

“Lluitarem a tots els nivells perquè no es produeixi. S’obre la porta que els rics s’ajuntin i deixin de banda la resta. Quin missatge enviaríem a la ciutadania?”, es pregunta el batlle de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC). Aquesta negativa ferma va fer que l’ajuntament no tramités l’expedient d’alteració del municipi presentat per Bellaterra és Sant Cugat. Els impulsors ho van denunciar al TSJC i la justícia va obligar l’ajuntament a posar en marxa el procés.

Cordon reconeix que durant anys les relacions entre l’ajuntament i l’EMD no han estat bones i, sovint, judicialitzades, però reivindica que d’ençà que els socialistes van tornar al govern cerdanyolenc el 2019, van intentar d’obrir una nova etapa. Les relacions encara van millorar més amb el relleu al capdavant de l’EMD de Bellaterra de Josep Maria Riba, del partit local Bellaterra Endavant. Gràcies a això, les dues administracions havien negociat un nou conveni que millorava les competències i el finançament de Bellaterra, però ara Cerdanyola ha deixat en suspens les converses fins que no s’aclareixi si se’n va a Sant Cugat.

“Hi havia millores importants i era molt a prop”, reconeix Riba, que està d’acord que no té sentit negociar un conveni enmig del debat del futur. Entre les millores previstes, esmenta l’assumpció de les competències de vigilància, enllumenat i neteja viària. A part, les negociacions a tres bandes entre l’EMD, l’ajuntament i el Departament de Salut han de permetre que aviat s’hi obri un consultori mèdic, una llarga reivindicació entre els veïns de Bellaterra.

I Sant Cugat ho veu amb bons ulls

L’Ajuntament de Sant Cugat veu una oportunitat interessant que una vila de vora tres mil persones amb una renda per càpita mitjana de 48.135 euros vulgui formar part del seu municipi i, per tant, pagar-hi els imposts locals. “Els veïns de Bellaterra ja són veïns de Sant Cugat, de facto. Hi fan vida. La diferència és que els imposts els paguen a Cerdanyola, no a Sant Cugat. D’una manera o una altra, com a mínim tindríem un ingrés”, diu Jordi Puigneró, tinent batlle de Sant Cugat i responsable de les relacions institucionals.

Puigneró insisteix que no és Sant Cugat qui ha demanat l’annexió de Bellaterra ni s’hi havien immiscit mai, i que si ara n’han parlat és perquè, d’acord amb la tramitació de l’expedient d’alteració del municipi, l’Ajuntament de Cerdanyola els ha demanat formalment que analitzessin la situació amb un informe. Que el document fos favorable va enfurismar el govern de Cerdanyola, i el seu batlle va fer una conferència de premsa per acusar Sant Cugat de deslleialtat. Va dir que el seu homòleg santcugatenc, Josep Maria Vallès, li havia dit que no hi havia cap mena d’interès a annexionar Bellaterra, i que li va anunciar el canvi de criteri amb un missatge de WhatsApp la nit de Reis, quan li enviava l’informe.

“Em sap greu, però no té raó”, respon Puigneró, que diu que si el document es va enviar la nit de Reis va ser, justament, perquè Cerdanyola no va atendre la petició de tenir una pròrroga de la data límit fixada, el 7 de gener. “Hem estat molt respectuosos i lleials, fa temps que se sap que això passaria i sempre ens hem mantingut amb una discreció absoluta i no hem fet cap declaració pública fins ara, que hem presentat un informe tècnic”, diu Puigneró, que afegeix: “Podríem entrar a valorar per què fa vint-i-cinc anys que els veïns de Bellaterra es queixen que Cerdanyola no hi inverteix ni un euro, i per què no han renovat el conveni.”

Bellaterra perdria l’autogovern?

Malgrat l’oposició de Cerdanyola, el procés de segregació de Bellaterra i annexió a Sant Cugat ja ha començat i serà la Generalitat qui decidirà si és viable o no, tenint en compte que el 61% dels bellaterrencs hi van signar a favor. Ara, hi ha un fet determinant que pot torpedinar el procés. La proposta que es va signar parlava “d’anar a Sant Cugat mantenint l’EMD“, un supòsit que els informes tècnics –inclòs el de Sant Cugat– no veuen possible.

La clau de tot plegat és la llei estatal de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, aprovada pel govern espanyol del PP el 2013 per a simplificar les estructures locals i que impedeix la formació de noves EMD amb personalitat jurídica pròpia i caràcter d’ens local. Això no va fer desaparèixer les EMD ja existents, però fa que no en puguin aparèixer de noves.

L’EMD de Bellaterra no va néixer com una afirmació sobirana dels bellaterrencs, sinó com una decisió de l’Ajuntament de Cerdanyola que, tal com recorda el de Sant Cugat en el seu informe, no és vinculant per a aquesta altra ciutat. És a dir, si Bellaterra se n’anés a Sant Cugat, ho faria sense el seu òrgan d’autogovern, i en tot cas hauria de tornar-lo a negociar amb el nou ajuntament. Amb el condicionant que, com dèiem, la fórmula d’un nou EMD ja no seria possible i s’haurien d’estudiar alternatives com ara un districte o un consell de barri.

Tot i això, el president de l’EMD, Josep Maria Riba, diu que no és clar què passaria perquè no n’hi ha jurisprudència: “Hi ha advocats que ho interpreten així, però alguns altres que nosaltres hem contactat diuen que, una vegada tens una EMD, no és previst que el canvi de municipi sigui motiu per a dissoldre’l.” Sigui com sigui, Riba deixa clar que el seu govern no farà costat a l’annexió a Sant Cugat si implica la dissolució de l’EMD: “Volem continuar essent una EMD. Aquesta és la posició. A veure què en diu la Generalitat.”

“La gent no dóna importància a l’EMD, no té competències. En diem ‘l’EMD de festes i jardins’, vam posar-ho a la recollida de signatures perquè era una manera de delimitar un territori”, diu Miquel Vázquez, de la comissió Bellaterra és Sant Cugat. Ara la comissió reclama una consulta oficial per a aclarir aquest punt amb una pregunta clara i directa que demani si es vol l’annexió a Sant Cugat, “amb EMD o sense”. Dilluns, la junta de veïns de Bellaterra debatrà una proposta de Gent per Bellaterra perquè Riba convoqui la votació, a la qual fins ara s’ha oposat.