02.09.2025 - 07:06
|
Actualització: 02.09.2025 - 07:41
El govern de Bèlgica ha anunciat que reconeixerà oficialment Palestina com a estat en la pròxima sessió de l’Assemblea General de les Nacions Unides, prevista per al 9 de setembre. Aquesta decisió s’alinea amb la que ja han anunciat països com França, el Canadà i Austràlia.
El vice-primer ministre i ministre d’exteriors belga, Maxime Prévot, ho ha comunicat a la xarxa X, on ha qualificat el pas com un “gest polític i diplomàtic contundent per preservar les possibilitats d’una solució de dos estats i condemnar les pretensions expansionistes d’Israel amb els seus programes de colonització i ocupacions militars”.
Tanmateix, Prévot ha explicat que la formalització administrativa d’aquest reconeixement mitjançant un decret reial es farà “quan s’hagi alliberat el darrer ostatge i Hamàs ja no gestioni cap aspecte de Palestina”. Ha justificat aquest condicionament pel “trauma” causat a la societat israeliana arran dels atacs del 7 d’octubre de 2023, que van causar uns 1.200 morts i 250 segrestats.
Alhora, ha insistit que es denunciarà “amb més contundència qualsevol acte d’antisemitisme o glorificació del terrorisme per part dels partidaris d’Hamàs”.
D’una altra banda, Prévot ha anunciat mesures fermes contra el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, incloent-hi dotze sancions com la prohibició d’importar productes dels assentaments, la revisió de la política de compres públiques amb empreses israelianes i la restricció de l’assistència consular als belgues que viuen en els assentaments il·legals segons el dret internacional.
El ministre també ha plantejat l’adopció de possibles accions judicials, prohibicions de sobrevol i trànsit, i la declaració com a ‘persones non grates’ de colons violents, dirigents d’Hamàs i dos ministres israelians d’extrema dreta, presumiblement Bezalel Smotrich, de Finances, i Itamar Ben Gvir, de Seguretat Nacional, ja sancionats en estats com el Regne Unit, Austràlia i el Canadà.
Prévot ha avançat que Bèlgica votarà favorablement en l’àmbit europeu per a la suspensió de la col·laboració amb Israel, cosa que requereix majoria qualificada, i que pot incloure la suspensió de l’acord d’associació amb la UE, dels programes de recerca i de cooperació tècnica, entre d’altres.
Ha justificat aquestes mesures per la “tragèdia humanitària que es viu a Palestina, especialment a Gaza, i davant la violència comesa per Israel en violació del dret internacional i les obligacions internacionals, entre elles la de prevenir qualsevol risc de genocidi”. Segons Prévot, “no es tracta de sancionar el poble israelià, sinó de vetllar perquè el seu govern respecti el dret internacional i humanitari, i d’actuar per intentar que la situació sobre el terreny evolucioni”.
