Belfast viu una revifalla històrica de l’irlandès: la demanda universitària es dispara un 227%

El gaèlic irlandès viu un moment d’expansió sense precedents al nord d’Irlanda. La Queen’s University de Belfast ha registrat enguany un augment del 227% dels estudiants matriculats als cursos de llengua irlandesa, una xifra que ha obligat el centre de llengües a obrir grups extraordinaris per a atendre tota la demanda.

Un dels motors clau d’aquest creixement és el programa de residència lingüística en irlandès, impulsat el 2022, on els estudiants viuen en immersió en aquesta llengua. No és un curs: és un ecosistema. “Fem un esforç diari per normalitzar l’irlandès. Estem començant la seva renaixença, no solament dins la universitat, sinó a la societat en general. Ara es pot sentir als mitjans, a la música, al cinema, a TikTok”, explica Mark Harte, responsable del programa. I afegeix: “El més important és donar espai i respecte als parlants.”

There has been a 227% increase in the number of students who are registering for Irish courses at Queen’s University Belfast this year.

As a result of this new demand, The Language Centre has put on extra classes.

One of the most important developments is the Irish Language… https://t.co/iaU4sMrTvT

— Queen's University Belfast 🎓 (@QUBelfast) October 22, 2025

De llengua de resistència a llengua cultural i pop

El canvi generacional és evident. Kneecap, el grup de rap irreverent que canta en irlandès i que ha omplert festivals a Dublín, Barcelona i Nova York, ha trencat el marc folklòric i ha convertit l’idioma en símbol d’avantguarda cultural. L’irlandès ha deixat de ser una llengua víctima per ser una llengua afirmativa i desacomplexada. El moviment va molt més enllà del campus: un gruix d’estudiants ja l’ha incorporat com a llengua natural d’oci, carrer i política, desvinculant-la definitivament d’un ús exclusivament rural o nostàlgic.

Una revifalla amb implicacions polítiques

Paral·lelament a l’àmbit universitari, també hi ha canvis institucionals. L’Ajuntament de Belfast va aprovar aquest octubre un projecte de llei per estendre l’ús de l’irlandès en la vida pública, incloent-hi la senyalització municipal bilingüe i la presència de la llengua als vehicles i als uniformes del personal local. És la primera mesura formal dins del nou pla de política lingüística del consistori. Entre els impulsors hi ha el Sinn Féin, que en destaca el valor simbòlic.

Tot això passa en plena reactivació institucional del debat lingüístic a l’Assemblea de Stormont, el parlament nord-irlandès, on la llengua continua sent una qüestió d’estat. Però la batalla, ara, ja no és solament institucional: és cultural. I, per primera vegada en dècades, l’irlandès hi està guanyant terreny des de baix, amb una embranzida que ja és impossible d’ignorar.