17.02.2017 - 14:57
L’obra reivindica la independència femenina i està ambientada en el modernisme català
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
El director Sergi Belbel dirigeix l’actriu Mercè Sampietro en l’adaptació teatral del “cant a la vida” de Mercè Rodoreda ‘La Senyora Florentina i el seu amor Homer’ al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) del 22 de febrer al 2 d’abril, ha explicat en roda de premsa aquest divendres.
A més de Sampietro, conformen el repartiment Margarida Minguillón –que ha avisat que l’obra és l'”anticonte de fades”–, Teresa Urroz, Carme Callol, Toni Sevilla, Elisabet Casanovas, Enric Cambray i Gemma Martínez.
L’obra se situa la Barcelona de principis del segle XX, on les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure davant els ritmes marcats per un món de desitjos masculins, en una celebració de la independència femenina.
Belbel ha explicat que quan el director artístic de la sala, Xavier Albertí, li va proposar aquest espectacle, només li venia a la ment el muntatge realitzat per Mario Gas de fa 22 anys amb Rosa Novell, així que es va veure obligat a rebutjar-ho, però després va pensar en Sampietro per al paper i es va convèncer de la necessitat de “revisar els textos del patrimoni”.
“Si Rodoreda hagués conegut Mercè Sampietro, l’hauria tingut en ment a l’hora d’escriure aquest personatge”, ha dit Belbel, que sense ella renunciaria a aquest projecte, una història que versa sobre el món femení amb grans papers per a dones madures que escassegen tant en el teatre com al cinema, ha lamentat Belbel celebrant un repartiment amb les tres Meryl Streep catalanes, ha dit.
FLORS I MODERNISME
L’espectacle s’ambienta al barri de Sant Gervasi dels anys 50 submergit en l’atmosfera de la Barcelona modernista connectant amb l’imaginari de Rodoreda de naturalesa, flors i modernisme, “bonic i expansiu”.
El director ha destacat que “l’obra no deixa de ser una celebració de la vida, malgrat la grisor dels personatges i la malenconia que desfila”, ja que a més no deixa de brindar per l’alegria i per la vida, en un brindis cap als espectadors malgrat les misèries que retrata.
En ella, quatre dones supervivents s’aferren a la vida amb una filosofia que pot connectar amb l’espectador actual perquè encara que les dones s’han emancipat i estan en les esferes de poder, “lluiten per tenir una personalitat i una llibertat”, a més del fet que l’obra tracta temes tan actuals com la violència de gènere i el maltractament en general.
Belbel ha explicat que els personatges femenins tenen l’estigma de la consciència de no ser dones completes o éssers independents: “Donen una lliçó als homes” definint-se per una amistat i una solidaritat que encara poden rastrejar-se al món actual.
Els personatges representen la dona de l’alta burgesia i la dona rural, posant sobre la taula dues Catalunyes que “es donen la mà des de la condició femenina”, ha enaltit Belbel.
Sampietro ha explicat que Florentina és una privilegiada econòmicament i culturalment per la seva educació i família i que la resta de dones són com fades que li fan de Pep Consciències, i lluiten perquè Florentina reaccioni i agafi les regnes de la seva vida perquè està encegada i enamorada: “No crec que que sigui una obra feminista, però sí del món femení”, ha agregat.
