06.05.2017 - 18:03
GIRONA, 6 (EUROPA PRESS)
La Catedral de Girona ha albergat aquest dissabte la seva segona beatificació de la història, la de set missioners del Sagrat Cor de Jesús que van ser assassinats al setembre de 1936 prop de Serinyà (Girona), en el context de la Guerra Civil.
La celebració, a la qual han assistit nombrosos fidels de la diòcesi i sacerdots de Catalunya, ha estat presidida pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les causes de Sants de la Santa Seu, i pel bisbe de Girona, monsenyor Francesc Pardo, ha informat el Bisbat en un comunicat.
A l’inici de la celebració, el bisbe Pardo ha llegit la súplica de beatificació i, a continuació, el superior provincial de la congregació dels Missioners i postulador de la causa, el pare Francisco Blanco, ha glossat la biografia dels set religiosos pertanyents a la comunitat de Canet de Mar (Barcelona).
El cardenal Amato, per la seva banda, ha donat lectura de la carta apostòlica del papa Francisco per la qual s’han declarat beats als missioners, acte previ al descobriment d’una imatge del pintor Joan Torras sobre els beatificats.
Amato, en la seva homilia, ha destacat que van donar la seva vida en defensa de la fe i que van ser assassinats, precisament, per la seva condició de religiosos, i ha recordat la persecució que va sofrir l’Església durant la Guerra Civil.
Els beatificats són els sacerdots Antonio Arribas, de Burgos; Abundo Martin, de Palència; José Vergara, de Pamplona; Josep-Oriol Isern, de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), i els germans Gumersino Gómez i José del Amo, d’Astorga (León).
Enterrats originalment en el cementiri de Serinyà, les seves restes van ser traslladades al cementiri de Canet en acabar el conflicte bèl·lic i actualment reposen en el santuari que els missioners tenen en el carrer Rosselló de l’Eixample barceloní.
A més d’autoritats religioses, a la cerimònia han assistit també el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo; el director general d’Assumptes Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas.
